Les proliferacions de meduses que s'estan produint en els últims anys han generat una alarma entre la societat degut a l’efecte negatiu que aquests eixams tenen per a banyistes, pescadors, etc. Però les meduses no són organismes que ataquen a les persones i les seves proliferacions són un fenomen natural. L'arribada de meduses solitàries i formant eixams no és un fenomen nou en les nostres costes. El problema és que la seva freqüència a augmentat en gran part degut que hem alterat molt les condicions naturals dels mars costaners. Les meduses en si són organismes bonics i molt interessants. Lluny de ser organismes perillosos per als humans són éssers molt ben adaptats al mitjà aquàtic on juguen un rol clau en el funcionament dels ecosistemes marins i en els quals hi son des de fa més de 500 milions d'anys.

De les meduses es poden aprendre moltes coses. No tan sols d'elles mateixes sinó que d'una llarga llista d'organismes com elles que conformen el conegut com plàncton gelatinós. Aquests són organismes que suren en les masses d'aigua i el seu cos està compost en una gran proporció d'aigua. Degut en gran parta a suavitzar el concepte que tenim d'aquests organismes i com excusa perquè gràcies a ells aprenguem moltes coses dels mars i oceans, l'Institut de Ciències del Mar ha decidit conjuntament amb’l Agència Catalana de’l Aigua, desenvolupar un joc al que denominem Joc Medusa. El joc va dirigit a tota la societat i per a això s'ha preparat a dos nivells: un per a nens (pensat per a estudiants de primària) i altre per a joves i adults (pensat per a estudiants d'ESO i batxillerat).

 

Aquest joc sorgeix en gran part amb motiu de la desaparició del nostre amic i company Francesc Pagès. Francesc va ser un dels grans especialistes en plàncton gelatinós i meduses amb una ampli reconeixement internacional tan com científic com persona. Amb la seva sobtada desaparició va deixar darrera seu un gran coneixement sobre aquests organismes però també amics i família. A aquesta última i molt especialment a la seva filla Helena de cinc anys va dirigit aquest joc com record del que va ser el seu pare i un gran científic.

I com deia el qual va ser un dels més destacats científics catalans i universals del darrer segle, el nostre professor Ramón Margalef: “La ciència és com un joc i tan sols jugant serem feliços”. Amb aquesta última intenció va dirigit també aquest joc: aprendre dels i sobre els oceans, simplement jugant.