Index
Back

Què és un ciliat?
Els ciliats son organismes microscòpics unicel.lulars, que es troben generalment al plàncton de rius, llacs, mars i oceans. Es caracteritzen per presentar unes estructures piloses anomenades cilis. Els cilis els serveixen tant per desplaçar-se com per crear corrents que portin aliment cap a la seva boca.

Com son i quina mida tenen?
La seva forma pot ser esfèrica, el.lipsoïdal, cònica o cilíndrica i la seva mida oscil.la de 10 a 200 µm. Alguns formen una closca transparent al voltant de la cèl.lula que s'anomena la lòrica (cas dels tintínids), mentre d’altres són ciliats nus.

Fig. 1. Tintínnid de 75 µm envoltat per la lòrica.

Quants n’hi ha i quins són?
Als ecosistemes aquàtics es troben en densitats des de 100 a 100000 cèl.lules per litre. Al mar Mediterráneo, per exemple, pot arribar a concentracions de fins 10000 cèl.lules per litre a la costa i de l’ordre de 100 - 1000 cèl.lules per litre a mar obert. Els gèneres dominants són Strombidium, Strobilidium, Tontonia, Mesodinium i diversos tintínnids.

Fig.2. Mesodinium (esquerra) i Strombidium (dreta), ambdós de 8 µm.

Fig.3. Strobilidium de 30 µm (esquerra) i tintínid de 20 µm (dreta)

De què s’alimenten?
La major part mengen organismes de mida més petita, des de bacteris a fitoplàncton o petits protozous. S’han descrit fins i tot casos de canibalisme, com a Didinum, un ciliat que és capaç d’ingerir d’altres ciliats de la seva mateixa mida. A més, existeixen alguns capaços de fer la fotosíntesi i d’altres capaços tant de menjar organismes com de fotosintetitzar. Aquests darrers tenen avantatge ja que poden combinar els dos tipus d’alimentació i sobreviure en circumstàncies adverses.

Fig. 4. Ciliat desprès d’haver ingerit varies algues (en vermell). Fig. 5. Ciliat ingerint microorganismes a traves de la seva boca.

A qui alimenten?
Els seus principals predadors són els copèpodes (petits crustacis), que en alguns casos els prefereixen a les seves preses més habituals, com són les algues.

Funció en els ecosistemes aquàtics
Els ciliats representen un pas intermedi en el flux de carboni de la cadena alimentària, des de la base (bacteris i algues) cap als copèpodes, font d’alimentació de les larves de peixos.