Index
Article

La feina que fem és l'estudi del mar. Al nostre país una part important de l'economia està basada en el mar: és visitat per gran quantitat de persones que hi passen les vacances, i del mar se n'extreuen molts productes d'interès comercial. Els més rellevants, no cal dir-ho, en són peixos i altres organismes que ens alimenten. La nostra feina és conèixer perquè el mar és com és i perquè funciona com ho fa. Així serem capaços de predir on i quan es trobaran determinades espècies, o com afectaran les activitats humanes als diferents organismes que viuen al mar.

I és que tot comença amb la fixació del carboni atmosfèric pel fitoplàncton, les petites algues microscòpiques que, juntament amb bacteris, virus i protozous formen el què s'ha anomenat xarxa tròfica microbiana: la matèria orgànica produïda per tots aquests organismes és degradada pels bacteris, els quals són alhora aliment dels protozous. La captació de carboni pel fitoplàncton és un procés equivalent al que fan els arbres al terra i es fa gràcies als pigments que aquests organismes tenen i que els permet captar l'energia de la llum del sol. Si hi ha prou nutrients inorgànics, el fitoplàncton creix i serveix d'aliment a protozous (ciliats i flagel.lats) i al zooplàncton, el més conspicu component del qual són els copèpodes. Els copèpodes són part essencial de l'alimentació d'altres invertebrats més grans, carnívors com ara les meduses, els ctenòfors, el krill, alhora aliment dels peixos. Així, aquells fenòmens climàtics, de dinàmica oceànica o provocats per l'home que afectin el creixement del fitoplàncton, acabaran afectant també els invertebrats i els peixos. Totes aquestes relacions de creixement, depredació, limitació, etc... passen a l'aigua de mar, per nosaltres un líquid on podem nadar la mar de bé, però pels organismes de mida microscòpica no és sinó un fluid viscós, dens i on moure's no és fàcil. Les tempestes i la interacció de la dinàmica atmosfèrica amb l'aigua de mar produeixen turbulència, que pot afectar el moviment i l'alimentació dels organismes i també els processos pels quals l'atmosfera i el mar condicionen el clima i els cicles biogeoquímics. El mar és un entorn dinàmic, afectat per la topografia del subsòl i pel clima. Així, a determinats indrets hi ha entrada de nutrients amb l'aigua del fons, a d'altres indrets es produeixen interaccions amb les descàrregues dels rius, i tot plegat varia amb l'estacionalitat, de manera que l'estructura tròfica i els fluxos de carboni no són constants sinó variables.

Tot allò que viu a l'aigua de mar i no té capacitat de moure's sense ser emportat pels corrents marins s'anomena plàncton. Els organismes que viuen sobre substrats al fons del mar els anomenem bentos. Entre aquests darrers, hi trobem comunitats molt boniques, com ara les formades per coralls i gorgònies, o les més conegudes estrelles de mar, garotes i esponges. Però el bentos no és independent del plàncton, sinó que se n'alimenta, i molts organismes bentònics tenen fases de la seva vida al plàncton. Les xarxes tròfiques al litoral marí no poden separar-se entre planctòniques i bentòniques car aquests suspensívors bentònics poden ser uns protagonistes secundaris, però essencials en els fluxos de matèria i energia a l'ecosistema litoral.

Les interrelacions entre copèpodes o els organismes bentònics i la xarxa tròfica microbiana es poden estudiar amb escafandra autònoma, amb grans tancs d'aigua (mesocosms), amb microcosms on es reprodueix en miniatura la xarxa tròfica planctònica, o mitjançant campanyes oceanogràfiques amb vaixells adaptats per fer recerca, que no són sinó laboratoris mòbils en el quals els científics poden viure i treballar. Les mostres que s'agafen en aquestes campanyes i experiments són analitzats mitjançant una gran varietat de tècniques: microscòpia d'epifluorescència, citometria de flux, anàlisi bioquímica, HPLC, mètodes moleculars,... El Departament de Biologia Marina i Oceanografia estudia tant el litoral català, especialment el Delta de l'Ebre, les platges i els canons submarins de la Costa Brava, i les Illes Medes, com la resta del Mediterrani. Però també es fan campanyes a les Salines del litoral valencià, a la costa de Galícia, a l'Atlàntic Central o fins i tot a l'Antàrtida, per tal de poder estudiar millor els factors que condicionen tots aquests processos explicats aquí, i per tal de conèixer millor els impactes humans sobre el medi natural. Ens interessa tota la problemàtica d'enriquiment amb nutrients ("eutrofització") del litoral, el creixement espectacular d'espècies de fitoplàncton ("HAB") que poden ser tòxiques si s'ingereix peixos o mariscs que se n'han alimentat, o el creixement d'espècies animals que poden afectar els usuaris del litoral, com ara les meduses. Finalment, cal esmentar que encara coneixem molt poc quina és la veritable diversitat dels organismes que creixen al mar. L'estudi, per exemple, de la diversitat microbiana, ens permetrà conèixer espècies noves, i seguir el seu creixement, aparició o desaparició a l'aigua del mar que ens acull.

Com a científics que som, ens agrada ser qüestionats. Així que, feu-nos arribar les vostres preguntes.