Index
Back

Com a societat ens preocupen els temporals marins perquè dificulten la navegació, ens impedeixen disfrutar de la platja i poden causar danys a les zones costaneres, entre moltes altres conseqüències. Però no pensem en els organismes que viuen dins d'aquest fluid aquós de moviment incessant. De fet, l'aigua en el mar flueix de forma turbulenta per naturalesa. Aquest fluxe es caracteritza per remolins de diferents mides que es van generant i destruint i la intensitat de la turbulència ve determinada per les entrades d'energia en el sistema com el vent que bufa sobre la superficie del mar.

Temporal de llevant al litoral de Barcelona (platja de la Barceloneta) al novembre de 2001 (foto: Francesc Peters).Temporal en el Pas de Drake (entre el continent Sudamericà i la Península Antàrtica) vist des de la protecció del vaixell d'investigació oceanogràfica BIO Hespérides. Aquest és un dels mars més agitats del món que pateix temporals de manera quasi constant (foto: Pep Gasol).

Així doncs, com les fulles que del terra aixeca el vent en remolins durant una ventada, els organismes marins que no tene capacitat natatòria suficient es veuen sacsejats en remolins tridimensionals d'aigua. Depenent de la intensitat de la sacsejada l'efecte sobre el plàncton pot ser positiu o negatiu. La turbulència augmenta els fluxos de sals nutritives cap el fitoplàncton i incrementa les taxes d'encontre entre petits depredadors planctònics i les seves preses, contribuint a l'augment de la producció d'aquestes poblacions. Però nivells més alts de turbulència interfereixen en els processos de captura i manipulació de preses i poden causar canvis fisioògics i alteracions morfològiques, aturades en el cicle de divisió cel.lular i canvis en els patrons de bioluminiscència.

Fotografia al microscopi òptic d'una mostra de fitoplàncton "gran". La mostra va ser obtinguda amb una mànega de niló de 20 µm de malla. Observeu la diversitat de formes i mides (foto: Laura Arin).Alexandrium catenella, un dinoflagel.lat marí que pot provocar marees tòxiques. Tinció amb calcofluor per fer notar les plaques cel.lulòsiques que recobreixen l'organisme (foto: Laura Arin y Nagore Sampedro).

L'existència en el mar de plàncton, amb un temps de vida característic entre un dia i unes poques setmanes, ve condicionada dooncs per una vida moguda entre l'adapatació a uns nivells basals de tubrbulència i el nòria ocasional dels events de turbulència. La pròxima vegada que vegem un temporal ens podem preguntar com l'estarà vivint el nostre plàncton preferit.

Copèpode de l'espècie Oithona davisae. Els copèpodes són petits crustacis que es troben arreu en el mar amb un paper clau en les xarxes tròfiques marines doncs fan de pont alimentici entre el plàncton més petit i les larves de peixos i altres animals marins (foto: Albert Calbet).Sistema de generació de turbulència per a l'estudi en el laboratori dels efectes de la turbulència sobre el plàncton. la turbulència es genera en el contenidors mitjançant reixetes que oscil.len verticalment. Diferents intensitats de turbulència s'aconsegueixen variant l'amplitud i la freqüència d'oscil.lació (foto: Francesc Peters).