Ramon Margalef

Presentation of Dr. Ramon Margalef, by Dr. Josefina Castellví

To talk about ecology is to talk about Margalef, but to talk about Margalef is something more than to talk about ecology.

In the few minutes which are at my disposal for presenting Dr. Margalef, I will not spend time on a biographic account of his youth or explaining his first working experiences in an insurance company. Neither will I talk about his experiences during the Spanish war, which marked for life all that generation of young Spaniards.

Submersed into the study of nature, Margalef devoted himself to the aquatic environment. First, to fresh water, which was more at hand. Later, to the marine medium, a subject to which he made transcendental contributions that changed the concepts of ecology.

When Margalef studies a natural system, he considers not only the individuals of the different species, but also the relationships among them, with the physical environment, with space and with time. The result is a kind of puzzle in which even the most insignificant piece plays a role and determines the global functioning of the ecosystem. In a persistent and obstinate manner, Margalef has always striving to find general regularities based on unifying principles, in order to explain the functioning of the ecosystem and, all in all, to help achieve a better understanding of the biosphere.

Some of the most remarkable ideas that Dr. Margalef has contributed or developed in the study of the natural world are:

Although we consider Dr. Margalef as a scientist linked to ecology, his thinking, deep and integrative, has pervaded the humanistic field.

The Fontana publication, which deals with influences on modern thinking, has listed around a hundred scientists which are considered as the most relevant for the evolution of XX century thought. There are three Spaniards in this list: Santiago Ramon y Cajal, Severo Ochoa and Ramon Margalef.

The listing of Margalef’s bibliography (around 400 articles and nearly a dozen of books) and the account of received prizes is so extensive that they have no place in a presentation such as this one. However, I would like to remark on prize among all others.

In 1980, he received the Huntsman Award, granted by the Bedford Institute of Oceanography of Halifax. This prize is reserved for scientists having made outstanding contributions to the knowledge of the sea. It is dubbed the Nobel of the sea.

Looking at a curriculum such as that of Ramon Margalef, one can imagine him as somebody aware of his value and somewhat distanced from his surroundings. This is not the case; Margalef is a personable, amiable, and humble person who does not tolerate praise and does not like to be a centre of attention.

To work besides him is to learn constantly. He does not ask anybody for help or for support. It is a personal decision for somebody to follow Margalef, but those of us who have been around him remember all kinds of encouragement and generosity of ideas, something not too frequent in the world of scientific research.

The lack of material resources is not a limiting factor for Margalef’s research. If these resources are available, he uses them. if not, he investigates phenomena with paper and pencil. Whenever his colleagues complained about the lack of some instrument, he used to say that a flask of water from the little pool of the University garden was enough to develop a Ph. D. thesis.

His great manual dexterity constantly impresses everybody working besides him. Often, when in a ship devoid of technical means, we encountered a problem that ruined our experiment, he cheered us saying that: "A good oceanographer must know how to file with a screw driver and how to screw with a file". This artisanal inclination, driven by a constant proliferation of ideas, brought him to construct ingenious machines to carry out laboratory experiments devoted to a better understanding of some aspects of ecosystem functioning. One of these machines was a cylindrical microcosm, carefully maintained in an interior room and illuminated with artificial light, where a succession of phytoplankton populations was reproduced. The surface water of this cylinder was agitated with waves produced by a little motor with an excentric wheel. All this was set up using a "Meccano"(erector set). Once the experiment was finished, he dismounted the pieces and returned them carefully to the box. For us, a "Meccano" is just a set of pieces that can be combined to make something that maight be marginally functional. For Margalef , a "Meccano" was more than that. Inspired by this game and the variety of pieces that it includes, he conceived the idea that an ecosystem needs, like the "Meccano", a diversity of elements that, by means of their different functions, to facilitate its diverse objectives.

Ramon Margalef is normally a man of great patience who is endowed with a sense of humour. However, he can turn caustic in front of stupidity or frivolity. These transitions, often not understood by short-sighted people, has caused some antimargalefian sentiments.

His discourse, paused and non assertive, is often difficult to follow. Nature is complex and Margalef wants to present it with all that complexity. Sometimes, his explanations follow convoluted ways and jump from the original subject to another, and to a third one. Just when the listener is about to abandon hope of understanding, Margalef introduces a recognizable relationship and synthesis which illuminates the whole discourse. Finely honed humorous expressions, tending to generalise natural processes, are often part of his reasoning. As when he says that " planktonic algae also take a siesta".

From knowing Margalef, one gets the idea that he is always meditating on something and that the expression of these imeditations needs neither publications, nor classrooms, nor any special setting.

About two years ago, we met in one of the corridors of the old building of the Institut de Ciències del Mar. We were part of a group of 4-5 people, drinking coffee and chatting about topics of our work. Extemporaniously, Margalef talked about the role of phosphorus in the ocean economy and how its availability regulated productivity of the ecosystem. I had never heard such a magisterial lecture.

In the last minute of my talk I would like to mention a proverb: "Behind a great man there is always a great woman". Maria Mir is the great woman behind Margalef. It is Maria who, understanding the passion of the scientist and understanding all the dedication required to forward his ideas, has supported the intensive work of Ramon Margalef. It is Maria who has allowed the scientific community to enjoy all the knowledge generated by him.

Thank you very much

Dr. Josefina Castellví, 7 October 2003

Presentació del Dr. Ramon Margalef per la Dra. Josefina Castellví

Parlar d'ecologia és parlar de Margalef però parlar de Margalef és quelcom més que parlar d'ecologia.

En els breus minuts que disposo per fer la presentació del Dr. Margalef no m'entretindré a fer un relat biogràfic del que va ser la seva joventut ni de les seves primeres experiències de treball en una companyia d'assegurances, ni tan sols de les seves vivències durant la guerra que, com tota aquella generació de joves, els va marcar per tota la vida.

Llençat de ple a l'estudi de la Natura es dedicà a estudiar els medis aquàtics. Primer el d'aigua dolça que el tenia més a l'abast, i més tard el marí a on hi ha fet aportacions transcendents que han canviat els conceptes de l'ecologia.

Quan Margalef estudia un sistema natural considera no solament els individus de diferents espècies sinó també la relació existent entre ells, amb el medi físic, amb l'espai i amb el temps. El resultat és una mena de trencaclosques en el que cada peça per insignificant que sigui juga el seu paper i és determinant en el funcionament total de l'ecosistema. De manera persistent i tossuda, Margalef ha lluitat sempre per trobar regularitats de tipus general suportades sobre principis unificadors que expliquin el funcionament d'un sistema i, en definitiva, ajudin a la millor comprensió de la biosfera.

Entre les idees que el Dr. Margalef ha aportat i desenvolupat en l'àmbit de l'estudi del món natural destaca:

I tantes d'altres.

Malgrat que considerem a Margalef un científic lligat al món de l'ecologia, el seu pensament profund i integrador ha transcendit a camps de la humanística.

L'obra Fontana sobre la influència en el pensament modern, fa un llistat de prop d'un centenar de científics que es consideren més rellevants sobre la gènesis de l'evolució del pensament en el segle XX. Hi figuren 3 espanyols: Santiago Ramón i Cajal, Severo Ochoa i Ramon Margalef.

El llistat de la seva bibliografia (prop de 400 articles i quasi una dotzena de llibres) així com la llista de premis rebuts , són tan extensos que no tenen cabuda en una presentació com aquesta. No obstant voldria destacar un premi per sobre de tots els altres.

A l'any 1980 rebé el Premi Huntsman atorgat per l'Institut Bedford d'Oceanografia de Halifax. És un premi reservat als científics que han fet contribucions extraordinàries en el coneixement del mar. Se'l coneix amb el sobrenom de Premi Nobel del Mar.

Davant un currículum com el de Ramon Margalef, hom imagina trobar-se amb una persona coneixedora de la seva vàlua i un xic llunyana de l'entorn. Doncs no, Margalef és una persona senzilla, amigable i propera, humil i modesta que no suporta els elogis i que no li agrada que parlin d'ell.

Treballar al seu costat és aprendre constantment. Ell no demana ni ajudes ni adhesions de ningú. Si algú el vol seguir és el seu problema, però la gent del seu entorn sols recordem ajudes de tota mena i generositat de idees, cosa que no és massa freqüent en el món de la investigació científica.

Per fer recerca, la manca de recursos materials no és limitant per en Margalef . Quan els té, els utilitza; però quan no en disposa, fa recerca amb llapis i paper. Quan els seus companys ens queixàvem de manca d'algun aparell, solia dir que amb un tub d'aigua treta del petit llac del pati de ciències de la Universitat n'hi havia prou per desenvolupar una tesi doctoral.

La seva gran habilitat manual acomplexa a qualsevol que treballi al seu costat. Sovint, quan en un vaixell oceanogràfic mancat de medis tècnics i davant d'una avaria que t'arruïnava l'experiment, Margalef t'animava tot dient: Un bon oceanògraf ha de saber llimar amb un tornavís i posar un cargol amb una llima. Aquesta afició artesanal empesa per una constant proliferació d'idees, l'ha portat a fer ingenioses màquines per muntar experiments al laboratori que permeten veure més clar algunes facetes del funcionament dels ecosistemes. Una d'elles va ser un tub a on es reproduïa la successió de poblacions del fitoplàncton, zelosament guardat en un quarto fosc i illuminat amb llum artificial. L'aigua de superfície del tub era agitada per les ones provocades per un motoret i una roda excèntrica. Tot això estava muntat amb un "mecano" i un cop acabat l'experiment desmuntava les peces i les guardava curosament en una caixa. El fet és que per nosaltres un mecano és un conjunt de peces que combinades poden fer quelcom que fins i tot arribi a ser funcional. Per Margalef un mecano és quelcom més. De la visió d'un d'aquests jócs i de la multitud de peces que consta en treu la idea comparativa que un ecosistema necessita, com el mecano, d'una diversitat d'elements que desenvolupant funcions diferents acompleixen un objectiu definit.

És un home de gran paciència i d'un humor particular que davant l'estupidesa i la frivolitat es torna càustic. Aquestes actituds, que sovint no són compreses per persones de mires curtes, provoquen certes manifestacions antimargalefianes.

La seva manera de parlar pausada i dubitativa a vegades és difícil de seguir. La Natura és complexa i Margalef la vol donar a entendre amb tota la seva complexitat. Els seus arguments a vegades segueixen camins tortuosos que d'un tema just encetat, se'n va a un altre i després a un tercer i quan ja creus que no has entès res, aflora la capacitat de relació i de síntesi que et fa comprendre l'argument. Els exemples que tendeixen a la generalització dels processos, embolcallats d'un fi humor, sovint formen part dels seus raonaments. Com aquell que diu que les algues del plàncton també fan migdiada.

Del coneixement de Margalef en treus l'idea que ell sempre està rumiant alguna cosa i l'expressió d'aquestes idees no necessiten ni de publicacions ni d'aules ni de cap escenari especial.

Fa un parell d'anys ens vam trobar pels passadissos de l'antiga seu de l'Institut del Ciències del Mar. Tot prenent un cafè vàrem fer un grupet de 4-5 persones que a peu dret xerràvem sobre temes de la feina. Margalef es va posar a parlar sobre el paper que representava el fòsfor a l'economia dels oceans i com la seva presència o absència regulava les funcions de productivitat de l'ecosistema. Mai havia sentit una lliçó magistral com aquella.

En l'últim minut de la meva intervenció voldria fer referència a aquella dita que diu: Darrera un gran home sempre s'hi troba una gran dona. Maria Mir és la gran dona que comprenent la passió del científic i tota la dedicació que necessitava per tirar endavant les seves idees, ha permès que la comunitat científica pugui gaudir dels coneixements generats pel treball intensiu d'en Ramon Margalef.

Moltes Gràcies.

Dra. Josefina Castellví, 7 d'octubre de 2003

Some more pictures of the event