A l'«A Fons» d'aquest mes parlem dels efectes de l'augment de la temperatura de l’aigua del mar, tant a nivell físic com biològic, i de com això està impactant el clima global, la pesca i la vida quotidiana de les persones.
El mar Mediterrani, històricament bressol de civilitzacions i element regulador del clima del sud d'Europa, està experimentant una transformació sense precedents. Aquest mes d'agost, les temperatures de l'aigua han assolit xifres insòlites: la boia de Barcelona va registrar un màxim de 30.5 ºC (uns 3 ºC per sobre de la mitjana històrica de 26 ºC), mentre que a Tarragona la temperatura va enfilar-se fins als 30.7 ºC, a l'Estartit es van registrar anomalies de gairebé 4 ºC a 20 metres de profunditat. Aquestes dades converteixen la conca nord-occidental i el litoral català en una veritable zona zero de la crisi climàtica global.
I és que, les onades de calor marines, que abans eren fenòmens excepcionals, s'han convertit en la nova norma estival, convertint el nostre mar en un autèntic «caldo». Tanmateix, reduir aquest «caldo» a un simple augment de graus a la platja seria ignorar la complexitat d'un engranatge on la física, la química i la biologia s'entrellacen. Des de les capes més altes de l'atmosfera fins als fons oceànics, l'escalfament de l'aigua desencadena un efecte dominó que repercuteix directament en la vida quotidiana i el benestar de tots nosaltres.
Impacte físic i climàtic
En l’àmbit de la física, l'acumulació de calor a la superfície marina accelera el cicle de l'aigua d'una manera vertiginosa. Segons recerques recents del personal de la casa, la major evaporació fa que grans masses de vapor d'aigua circulin per l'atmosfera. Paral·lelament, el desplaçament cap al nord del corrent en jet subtropical ha alterat els patrons de vent tradicionals, afeblint la tramuntana i el mestral. Aquesta manca de dinamisme eòlic afavoreix l'estratificació de la columna d'aigua, és a dir, la capa superficial s'escalfa i es torna més salina, però no es barreja amb les aigües fredes i profundes.
Alhora, l’alteració de la circulació oceànica té derivades climàtiques immediates per al continent, ja que l'energia acumulada al mar actua com un combustible d'alta potència que, en contacte amb les primeres bosses d'aire fred a la tardor, pot desencadenar precipitacions torrencials i tempestes extremadament violentes capaces de colpejar amb força les infraestructures i la seguretat del territori, com s’ha pogut veure els darrers anys.
Efectes en la biodiversitat
D’altra banda, la dificultat de les aigües de barrejar-se impedeix el fenomen de l'aflorament, és a dir, l’ascens de nutrients des de les profunditats de l’oceà fins a la superfície. Aquesta manca de nutrients afecta el fitoplàncton —la base invisible però fonamental de la cadena tròfica marina—, que segons les últimes publicacions ha patit una reducció d'aproximadament un 40% a la Mediterrània nord-occidental durant les darreres dues dècades. Les conseqüències d'aquesta dràstica pèrdua de producció primària es propaguen amb rapidesa per tota la cadena tròfica.
Un exemple clau a la costa catalana és el de la maire (Micromesistius poutassou), una espècie tradicional de les nostres llotges i cuines. De fet, estudis recents revelen que els exemplars joves de maire han perdut prop del 60% de les seves reserves energètiques a causa de la manca de plàncton de qualitat. En aquest sentit, les expertes i experts alerten que, sense juvenils forts, la capacitat de recuperació de la població quedarà compromesa, provocant una davallada dràstica en les captures de la flota d'arrossegament i amenaçant la viabilitat econòmica del sector pesquer local.
No obstant això, aquest escenari que posa en perill les espècies autòctones d'aigües fredes o temperades, afavoreix la proliferació d'altres organismes adaptats a la calor. Per exemple, les altes temperatures de l'aigua i la reducció de certs depredadors han accelerat la presència massiva de meduses a les platges catalanes durant els mesos d’estiu, afectant tant l'ús públic de la costa com el sector turístic. Però n’hi ha més, estem també sent testimonis d’un procés accelerat de tropicalització, on espècies termòfiles d'altres mars desplacen la fauna autòctona i alteren els ecosistemes litorals. Per acabar, els prats de posidònia i les comunitats de coralls estan patint episodis de mortalitat massiva, deixant la línia de la costa més desprotegida davant la força dels temporals.
Un escenari complex que posa sobre la taula la necessitat de continuar generant evidència científica al voltant de l'escalfament del Mediterrani, ja que no es tracta d’un problema distant ni exclusivament ambiental, sinó d’una crisi transversal que pot arribar a condicionar des del preu del peix fins a la seguretat davant dels fenòmens meteorològics extrems, l'activitat turística o el model econòmic.