Notícies | 28 Setembre 2022

L'ICM-CSIC trasplanta milers de gorgònies al Cap de Creus i modifica les arts de pesca artesanals per reduir l'impacte

Share

En total, durant els darrers cinc anys, s'han tornat al mar més de 4.000 gorgònies amb un índex de supervivència del 90% i s'han testat amb èxit diverses modificacions de les arts de pesca.

Les arts de pesca abandonades al fons del mar suposen una amenaça per a les espècies bentòniques / ICM-CSIC.
Les arts de pesca abandonades al fons del mar suposen una amenaça per a les espècies bentòniques / ICM-CSIC.

Aquest estiu, els projectes de mitigació (MITICAP) i restauració (RESCAP) de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) al Cap de Creus (Girona) han retornat al mar més de 1.200 gorgònies que havien quedat enganxades a les xarxes de pesca i han aconseguit modificar amb èxit les arts de pesca artesanals de la zona, reduint així l'impacte sobre les comunitats bentòniques.

Al llarg dels cinc anys que han durat aquests dos projectes, les investigadores i investigadors de l'ICM-CSIC han trasplantat, en una zona de gairebé dues hectàrees, més de 4.000 gorgònies entre els 30 i els 90 metres de profunditat al parc natural del Cap de Creus i el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) dels canons del Golf de Lleó i de la Xarxa Natura 2000. Durant aquest darrer any, a més, s'han realitzat accions de restauració i mitigació a la reserva marina dels Freus d'Eivissa i Formentera.

Segons s'ha pogut comprovar amb robots submarins, l'índex de supervivència de les gorgònies trasplantades supera el 90%, i la seva taxa de reproducció és molt similar a la de les que no han sortit mai del medi natural, la qual cosa demostra la ràpida adaptació de les colònies un cop trasplantades.

El paper dels pescadors

A part del retorn al mar de les gorgònies, durant aquests cinc anys els equips científics han participat en més de 200 jornades amb els pescadors en què s'han testat diverses modificacions de seves arts de pesca. De totes, la més exitosa ha estat l'ampliació de la llum de malla de les xarxes artesanals de tresmall, emprat per a la captura de llagosta. La seva efectivitat s'ha testat amb èxit amb els pescadors de les confraries de Formentera, Port de la Selva i Cadaqués.

D'altra banda, igual que en anys anteriors, s'han realitzat diverses jornades de recuperació d'arts de pesca perduts amb la col·laboració de voluntaris i pescadors implicats en el projecte MITICAP. Aquestes accions busquen reduir la pesca fantasma, és a dir, les arts de pesca abandonades, i conscienciar tant el sector pesquer com la societat general sobre la necessitat de conservar el medi marí. Gràcies a aquestes jornades, enguany s'han pogut recuperar 21 nanses, 1 tresmall i 1 palangre perduts, així com 700 kg d'escombraries marines.

"Amb les d’enguany, ja són més de 4.000 les gorgònies retornades al mar de manera satisfactòria gràcies a l'estreta relació amb els pescadors artesanals de les confraries de Port de la Selva, Cadaqués i Formentera", celebra Stefano Ambroso, al capdavant del projecte RESCAP, que afegeix que "a mesura que han anat passant els anys, la implicació dels pescadors ha estat més gran i hem notat una millora i adaptació de les metodologies amb l'experiència acumulada".

Per part seva, la responsable tècnica del projecte MITICAP, Patricia Baena, apunta que "Al llarg d'aquests cinc anys s'ha establert una valuosa sinergia i una relació de confiança entre dos col·lectius amb visions tradicionalment oposades: els científics i els pescadors. Baena confia en què aquesta confiança serveixi ara per treballar conjuntament amb l'objectiu d'assegurar el manteniment i la sostenibilitat a llarg termini d'aquests ecosistemes.

La importància de la conscienciació

Tant MITICAP com RESCAP es desenvolupen amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, cofinançat pel FEMP, i es preocupen per la sensibilització i conscienciació de la ciutadania pel que fa a la conservació dels ecosistemes marins i la pesca sostenible. Per això, durant aquests anys s'han realitzat diversos tallers teoricopràctics, així com xerrades per a tots els públics, en què han arribat a participar més de 1.000 persones.

També s'ha treballat en la conscienciació del sector pesquer, a qui s’ha transmès la idea que existeix una altra manera de pescar igual d’eficaç però menys invasiva. Gràcies a això, s'ha observat un canvi d'actitud en la majoria dels pescadors, la qual cosa reforça la necessitat de continuar apostant per projectes de col·laboració entre el sector pesquer i els centres de recerca per transmetre amb eficàcia missatges i aprenentatges que resultin en un interès i un compromís més gran en la conservació del medi marí per part dels pescadors.

Ara, els dos projectes s’han acabat, però l'objectiu de l'ICM-CSIC és donar-los continuïtat tant al Cap de Creus com a Formentera i exportar el model a altres comunitats autònomes. I és que les mesures de mitigació i restauració del medi marí són claus a l'escenari actual, ja que segons els experts, aconseguir un impacte zero de l'activitat pesquera és pràcticament impossible.