Notícies



La grandària del plàncton marí és clau per a la seva dispersió i distribució global


Imatges de fitoplàncton i microzooplàncton (ICM-CSIC)
10 Gener 2018

Un estudi internacional amb participació del Institut de Ciències del Mar del CSIC i liderat per AZTI, conclou que com més grans són els organismes planctònics d'una espècie menor és la seva dispersió i la connexió entre les diferents comunitats.

Investigadors de diverses institucions, entre elles l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC), liderats per científics del centre tecnològic AZTI, revelen que la mida del plàncton marí és clau per a la seva dispersió i distribució global. Així ho expliquen en un article publicat en l'últim número de la revista Nature Communications. Com més grans són els organismes planctònics d'una espècie, diuen els científics, menor és la seva dispersió i la connexió entre les diferents comunitats.

La troballa és rellevant perquè el plàncton constitueix la base de la cadena alimentària al mar, produeix el 50% de l'oxigen i, alhora, retira CO2 de l'atmosfera. Aquestes funcions depenen de la distribució de les diferents espècies que componen el plàncton i de la mida dels organismes.

 

A major grandària, menor dispersió

En l'estudi "Large-scale ocean connectivity and planktonic body size", l'equip internacional ha observat una relació inversa entre la mida dels organismes i la seva abundància local i dispersió. És a dir, com més grans són els organismes d'una espècie, menor és la seva dispersió i menor la connexió entre les diferents comunitats. Al contrari, les espècies més petites són més abundants i són dispersades pels corrents marins amb més facilitat.

Les espècies i grups d'organismes planctònics estudiats són diversos, i abasten des de bacteris fins a petits peixos mesopelàgics, microalgues i zooplàncton.

"Els oceans representen el major entorn continu a la terra i, a llarg termini, tots els ecosistemes marins estan connectats entre ells per corrents oceànics", explica Ernesto Villarino, investigador de AZTI i primer autor de l'estudi. No obstant això, assenyala, "la connectivitat biològica o l'intercanvi d'individus a través de subpoblacions separades no és uniforme, ja que hi ha barreres per la seva dispersió. Conèixer quins factors afecten la distribució de les diferents espècies que componen el plàncton és essencial per saber com el canvi global afectarà el funcionament de l'ecosistema marí. "

El treball demostra, a més, que la dispersió és més determinant que els factors ambientals (com, la temperatura del mar i els nutrients), en la distribució de la diversitat del plàncton global.

A més d'investigadors de AZTI i de l'ICM-CSIC, a la feina han col·laborat científics d'institucions d'Espanya, Estats Units, Suècia, Regne Unit i Aràbia Saudita.

Les dades per a l'estudi es van obtenir de l'expedició de circumnavegació Malaspina 2010, liderada pel CSIC, que va generar un inventari coherent i d'alta resolució de l'ecosistema i la biodiversitat en l'oceà profund. L'estudi que ara veu la llum és clau per entendre com la biodiversitat marina es manté localment i s'estructura espacialment.

 

Article de referència:

Villarino, E., Watson, JR., Jönsson, B., Gasol, JM., Salazar, G., Acinas, SG.,  Estrada, M., Massana, R., Logares, R., Giner, CR., Pernice, MC., Olivar, MP.,  Citores, L., Corell, J.,  Rodriguez-Ezpeleta, N., Acuña, JL, Molina-Ramirez, A., González-Gordillo, JI., Cozar, A.,  Martí, E.,  Cuesta, JA.,  Agustí, S., Fraile-Nuez, E.,  Duarte, CM., Irigoien, X and Chust, G. Large-scale ocean connectivity and planktonic body size. Nature Communications. DOI: 10.1038/s41467-017- 02535-8.

 

NdP Delegació CSIC Catalunya y AZTI