Notícies



L'augment de temperatura al mar Mediterrani amenaça les colònies de gorgònia vermella


Colonias de gorgonias (imagen: J.Garrabou/ICM-CSIC)
19 Juliol 2017

Un treball liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC) ha estudiat la resposta a l'escalfament de poblacions de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) de la Mediterrània. Estudiar aquest aspecte és clau per descobrir la vulnerabilitat de les espècies a l'escalfament de les aigües de la Mediterrània. Els resultats s'acaben de publicar a la revista Scientific Reports.

El treball ha estat possible gràcies a les instal·lacions d'aquaris experimentals de l'ICM i ha comptat amb la col·laboració de científics de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Girona.
Per a l'estudi es van prendre mostres de gorgònies de tres regions de la Mediterrània (Costa Catalana, Costes de Provença i Còrsega). Per tal de veure si la resposta variava en funció de la seva procedència, es van seleccionar poblacions que viuen en condicions de temperatura molt diferents i s'han mantingut en els aquaris a diferents temperatures.

 

Llindar crític: els 25 ºC

Els experiments van permetre identificar els 25 ºC com la temperatura critica per la gorgònia vermella. Tal com van veure els científics, quan les poblacions són sotmeses a aquesta temperatura, en menys d'una setmana mostren els primers signes de necrosi. Quan s'exposen a temperatures superiors a 26ºC, en pocs dies més del 90% de les colònies moren en la seva totalitat.

Un cop identificada la temperatura crítica, les poblacions es van mantenir a 25ºC durant uns 30 dies. "La hipòtesi de treball", explica el científic de l'ICM-CSIC Joaquim Garrabou, "era que les poblacions que normalment viuen en condicions més fredes presentarien un major impacte a l'estrès tèrmic que aquelles poblacions que viuen en contextos tèrmics més càlids".

No obstant això, el resultat de l'estudi va mostrar que la resposta no està lligada a la geografia ni als contextos tèrmics en els quals habiten normalment les gorgònies ja que els exemplars de contextos més càlids no necessàriament resistien millor la calor que les de contextos més freds. Així i tot, "la bona notícia", explica Joaquim Garrabou, "és que totes les poblacions van mostrar algunes colònies resistents a la calor, independentment de l'àrea d'origen".

Identificar colònies resistents seria útil per plantejar accions de restauració enfront l'escenari futur d'escalfament global, ja que permetria seleccionar aquelles més termoresistents. Colònies que, se suposa, tindrien la capacitat genètica d'adaptar i resistir millor la calor.

Els resultats de l'experiment es van combinar amb una anàlisi de la genètica de poblacions, el que va permetre identificar la deriva genètica com un procés clau que podria limitar la capacitat d'adaptació de les poblacions.

 

Espècie estructural que genera hàbitats

Aquest treball és important per a abordar l'anàlisi sobre la vulnerabilitat dels ecosistemes mediterranis al canvi climàtic. La gorgònia vermella (Paramuricea clavata) és una espècie de les trucades estructurals: és font d'aliment i refugi de peixos juvenils i invertebrats, pel que la seva presència genera hàbitats per a molts altres organismes. Per això, conèixer els impactes sobre les seves poblacions permetrà explorar les conseqüències sobre les comunitats que estructuren.
Tal com explica Joaquim Garrabou, en principi "els escenaris d'escalfament indiquen que per a finals del present segle, de mitjana, la temperatura de la Mediterrània pujarà 3 ºC (0,3 ºC per dècada)".

No obstant això, les observacions disponibles mostren unes taxes d'escalfament que són, de fet, "superiors en moltes zones de la Mediterrània, per la qual cosa és d'esperar que les poblacions pateixin un major nombre de casos de mortalitat", indica Cristina Linares de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. "Per això cal reforçar les mesures de conservació de les poblacions de gorgònia vermella i de les comunitats emblemàtiques del coral·ligen que caracteritzen", afegeix aquesta investigadora.

 

Article de referència: Regional and local environmental conditions do not shape the response to warming of a marine habitat-forming species. C. Crisci, J.-B. Ledoux, K. Mokhtar- Jamaï, M. Bally, N. Bensoussan, D. Aurelle, E. Cebrian, R. Coma, J.- P. Féral, M. La Rivière, C. Linares, P. López-Sendino, C. Marschal, M. Ribes, N. Teixidó, F. Zuberer & J. Garrabou. Scientific Reports 7, Article number: 5069 (2017)  doi:10.1038/s41598-017-05220-4

Nota de premsa: Delegació CSIC Catalunya (veure)