Notícies



Descobert un arxipèlag volcànic enfonsat al Mar d'Alboran


Ubicació de l'arxipèlag submergit que va haver de servir de pont terrestre per a les espècies. Els patrons d'especiació i divergència genètica mostren que el sud-est d'Iberia va ser un punt calent de riquesa faunística que finalment es va distribuir pel nord d'Àfrica gràcies al pas per l'arxipèlag. Així mateix, en el Nord d'Àfrica van aparèixer noves espècies de la fauna estudiada des de l'Est del Rif, on es trobava l'arxipèlag, cap a l'Oest i cap a l'Est, arribant fins a Algèria i Tunísia en el cas de pleurodeles com Salamandra o sargantanes com Podarcis. (Autors: Booth / Ranero / Grevemeyer)
7 Setembre 2018

Un equip científic ha descobert un arxipèlag volcànic, actualment submergit, sota les aigües del Mar d'Alborán, entre el Cap de Gata, a la costa espanyola, i el Cap de Tres Forcas (Melilla), en la costa africana.

El treball està signat per Guillermo Booth-Rea, autor principal i investigador de l'Instituto Andaluz de Ciencias de la Tierra (IACT-CSIC-UDG); César Ranero, científic ICREA a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC); i Ingo Grevemeye, del centre GEOMAR de Kiel (Alemanya). Els resultats s'han publicat Scientific Reports.

 

Fa entre 10 i 6 milions d'anys

El treball descriu l'estructura profunda d'una escorça d'arc volcànic, ara completament submergit, que en el passat va ser un arxipèlag i connectava la costa africana i la costa d'Iberia. L'arxipèlag va créixer per activitat volcànica, amb illes emergides des de fa uns 10 milions d'anys. L'activitat ígnia va continuar fins fa uns 6 milions d'anys.

Tal com explica César Ranero, coautor i científic ICREA de l'ICM-CSIC, l'arxipèlag va contribuir a la gran riquesa biològica de la Mediterrània occidental, ja que va forma illes en les quals es van poder diferenciar noves espècies faunístiques. A més, "va servir temporalment com a pont terrestre per a l'intercanvi d'espècies entre Iberia i Àfrica".

Guillermo Booth, investigador de l'IACT (UG-CSIC) i autor principal, detalla: "Fa una mica més d'uns 6,2 milions d'anys, l'arxipèlag va servir com a pas de fauna terrestre-aquàtica com hipopòtams; més tard, fa 6,2 milions d'anys, es va produir intercanvi de fauna terrestre, com camells i conills, entre els dos continents. El registre genètic d'ADN ribonucleic estudiat en diverses espècies de la Mediterrània occidental mostra que el pas d'espècies europees a l'Àfrica es va fer en diverses ocasions, abans i després de la Crisi de Salinitat, probablement gràcies a l'arxipèlag d'Alborán".

Els patrons d'especiació i divergència genètica mostren que el sud-est d'Iberia va ser un punt de gran riquesa faunística que finalment es va distribuir pel nord d'Àfrica gràcies al pas per l'arxipèlag. Així mateix, en el Nord d'Àfrica, van anar apareixent noves espècies de la fauna estudiada, des de l'Est del Rif, on es trobava l'arxipèlag, cap a l'Oest i cap a l'Est, arribant fins a Algèria i Tunísia en el cas de pleurodeles com Salamandra o sargantanes com Podarcis.

El creixement progressiu de l'arxipèlag, finalment, "va actuar com una barrera entre l'Atlàntic i el Mediterrani, restringint l'intercanvi d'aigua i desembocant en la coneguda Crisi de Salinitat de la Mediterrània".

Una vegada que el vulcanisme d'arc va cessar, fa uns 6 milions d'anys, el refredament de l'escorça en aquesta regió va produir l'enfonsament progressiu de l'arxipèlag. No obstant això, diuen els autors, grans illes van perdurar en el Mar d'Alborán oriental fins al Plistocè Inferior, fa 1,8 milions d'anys.

 

_

Article de referència: The Alboran volcanic-arc modulated the Messinian faunal exchange and salinity crisis Guillermo Booth-Rea, César R. Ranero, Ingo Grevemeyer. Scientific Reportsvolume 8, Article number: 13015 (2018)

Nota de premsa: Delegació CSIC Catalunya