Notícies



Cartografiades en alta resolució les estructures geològiques del Golf de Cadis


Mapa i navegació durant la campanya Leg 1 de INSIGTH. L’AUV ha permès cartografiar en gran detall cinc estructures tectòniques i sedimentàries: la falla del Marques de Pombal (MP); la zona profunda de la Lineació Sud (LSW); la zona somera de la Lineació Sud (LSE), que és l’estructura tectònica més llarga de la zona amb més de 300 km de longitud; el diapir salí anomenat Lolita (LoSD); i el volcà de fang Ginsburg (GMV) en el marge del Marroc.
21 Novembre 2019

El projecte INSIGHT, liderat per els investigadors de l’ICM-CSIC, ha cartografiat amb un detall sense precedents les estructures geològiques del Golf de Cadis. Els resultats permeten mitigar el risc i reduir la vulnerabilitat del territori enfront de sismes i tsunamis.

 

Els riscos geològics, com els terratrèmols i les esllavissades submarines, representen un risc per a la societat, ja que poden generar tsunamis que poden afectar la línia de costa, així com les infraestructures marines i, fins i tot, l’economia del planeta, com ja s’ha vist en recents episodis, com el del tsunami de 2011 a Tohoku-Oki (Japó). El projecte de recerca INSIGTH, coordinat des de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, té com a objectiu principal la caracterització, en molt alta resolució, de les estructures geològiques del Golf de Cadis que poden generar sismes i tsunamis. Tot plegat, contribuirà a reduir el risc sísmic i la vulnerabilitat del territori.

Per a obtenir dades, s’han realitzat dues campanyes marines, que han fet servir diverses metodologies d’alta resolució. La primera, la campanya Leg1, desenvolupada el març de 2018, i la segona, Leg 2, que va finalitzar fa uns dies.  Han estat liderades, respectivament, per l’Eulàlia Gràcia i en Roger Urgeles, investigadors de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC).

 

Arriba al detall de fins a 2 i 5 metres de resolució.

Durant la campanya INSIGTH-Leg1, s’ha caracteritzat les estructures submarines del Golf de Cadis utilitzant eines com els vehicles autònoms submarins (en anglès, AUV, de Autonomous Underwater Vehicles). L’AUV és un torpede totalment autònom que, un cop és desplegat al mar, s’enfonsa per arribar al punt de partida de la missió. Prop del fons, el AUV pot cartografiar el relleu del fons marí amb una gran precisió, que arriba al detall de fins a 2 i 5 metres de resolució.

Aquests vehicles poden submergir-se fins a 6000 metres de profunditat i reconèixer estructures que no són visibles amb les metodologies convencionals.  Els resultats son els anomenats mapes micro-batimètrics, “que permeten caracteritzar les estructures tectòniques, com falles i plecs, i les estructures sedimentàries, com les esllavissades submarines, volcans de fang i diapirs salins”, explica Eulàlia Gràcia.

Durant la segona campanya, Leg2, s’han adquirit noves dades que complementen les de la primera. A més, s’ha fet una priorització per poder adquirir dades amb el mètode electromagnètic amb font controlada o CSEM (de l’anglès ‘Control Source Electro-Magnetics’). Tal com explica Roger Urgeles, aquesta tècnica permet reconèixer si hi ha presència o no de circulació de fluids en el subsòl.

L’ús de l’AUV “Abyss” i l’obtenció de les dades de CSEM ha estat possible en el marc d’una col·laboració amb el centre de recerca GEOMAR de Kiel, Alemanya.

“Les dades obtingudes ens han permès conèixer, amb molt de detall, el relleu del fons marí del Golf de Cadis. Principalment, en hem centrat en les falles actives i sismogèniques, les esllavissades submarines, els volcans de fang i els diapirs (un tipus d’estructura geològica) salins. Tot plegat, és la base per poder determinar les característiques sísmiques i tsunamigèniques de la zona i fer-ne una planificació, que permeti minimitzar el riscos geològics associats a possibles terratrèmols i tsunamis”, conclouen els investigadors.

 

L’AUV Abyss a punt de ser desplegat per la seva missió mitjançant el sistema LARS Launching & recovery System, instal.lat al V.O. Sarmiento de Gamboa.