Notícies



La pesca d’arrossegament intensiva provoca la desertització biològica dels fons marins.


Fotos: Cristina Gambi
20 Maig 2014

Un estudi liderat per científics de la Universitat Politècnica de Marche (Ancona, Italia) amb participació d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM, CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha conclòs que la pesca d'arrossegament intensiva provoca, a llarg termini, la desertització biològica dels ecosistemes sedimentaris dels fons marins profunds, minvant-ne el contingut en carboni orgànic i reduint-ne la biodiversitat.

La pesca d’arrossegament és un dels mètodes extractius de recursos vius més utilitzats arreu del món, però, a la vegada, també és una de les principals causes de la degradació dels fons marins. Aquesta pràctica de pesca es remunta a la segona meitat del segle XIV, i en els últims trenta anys ha crescut de manera exponencial, essent practicada cada vegada a major profunditat.

L'estudi, publicat en l'últim número de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS), se centra en l'avaluació de l’impacte d'aquesta activitat sobre la meiofauna (organismes de mida petita, d’entre 30 i 500 micròmetres) que viu en els sediments marins als caladors de pesca del talús continental, a uns 500 metres de profunditat. Els resultats revelen que els arts d’arrossegament, en remoure continuadament al llarg dels anys els sediments tous del llit marí, han propiciat que en les àrees pescades de forma crònica la meiofauna sigui un 80% menys abundant i que la seva biodiversitat passi a ser un 50% menor que a les zones situades a profunditats semblants on no s’hi arrossega. Els efectes negatius de la pesca d'arrossegament també són evidents en el nombre d'espècies de nematodes (el component dominant de la meiofauna en aquestes profunditats), que disminueix en un 25%. L'estudi també revela que els sediments s’empobreixen de forma important (més del 50%) en quant al seu contingut en matèria orgànica (font d’aliment dels organismes que viuen en aquestes profunditats), i presenten taxes més reduïdes de degradació del carboni (al voltant del 40%), una de les principals funcions dels ecosistemes d’ambients marins profunds.

L'estudi s'ha dut a terme al nord-est de la costa catalana, concretament en el canyó submarí de La Fonera, també anomenat de Palamós, i és la continuació d’un treball previ on ja s’havia constatat l’impacte d’aquesta modalitat de pesca en la dinàmica sedimentaria i morfologia d’aquest canyó1. En opinió de Pere Puig, investigador del departament de geociències marines de l’ICM-CSIC que ha participat en l’estudi, «l’arrossegament dels arts de pesca sobre el fons marí remou i aixeca les fines partícules del sediment superficial, però a la vegada també posa en suspensió els petits organismes que viuen en el sediment i que constitueixen la base de la cadena tròfica a aquestes fondàries». Aquesta acció, afegeix Jacobo Martín, investigador de l’ICM-CSIC que actualment treballa al Centro Austral de Investigaciones Científicas a Ushuaia, Argentina, «a la llarga, provoca una pèrdua constant de sediments fins, tous i rics en matèria orgànica, deixant un llit marí amb un sediment superficial més empobrit i compactat, que és més difícil que sigui colonitzat de nou».

Els treball compara aquesta mena d’impactes de la pesca d’arrossegament sobre els sediments marins amb la pèrdua de sòl fèrtil a terra ferma. «Els caladors de pesca, que s’havien equiparat a camps de conreu pel canvi morfològic que causaven al fons marí, poden acabar tornant-se erms si la pèrdua constant de sediment superficial perdura en el temps», detalla Pere Masqué, investigador del Departament de Física i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB.

L’article acaba alertant de les conseqüències ecològiques i dels efectes sobre el funcionament de l’ecosistema i la biodiversitat marina dels fons sedimentaris profunds arreu del món, on es creia que els impactes provocats per aquest tipus de pesca eren molt menors. Els resultats d'aquest estudi, per tant, recorden la necessitat d'una acció immediata per a la gestió sostenible de la pesca d’arrossegament en ambients marins profunds.

Article de referència

Pusceddu, A., Bianchelli, S., Martín, J., Puig, P., Palanques, A., Masqué, P., Danovaro, R. (2014) Chronic and intensive bottom trawling impairs deep-sea biodiversity and ecosystem functioning. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. doi: 10.1073/pnas.1405454111

Article relacionat

Puig, P., Canals, M., Company, J.B., Martín, J., Amblas, D., Lastras, G., Palanques, A., Calafat, A.M. (2012). Ploughing the deep seafloor. Nature, 489: 286-289, doi: 10.1038/nature11410.