Notícies



Volcans submarins podrien atenuar la magnitud de certs terratrèmols


Font: Nature Communications
7 Octubre 2015

L'1 d'abril de 2014, un terratrèmol a la zona de la ciutat d'Iquique va atènyer una magnitud de 8,1 i va provocar un tsunami. Malgrat la seva gravetat, els experts es van sorprendre que el sisme fos menor i menys destructiu de l’esperat i que afectés només a una limitada àrea. Geòlegs de l’ICM, del Helmholtz Centre for Ocean Research Kiel (GEOMAR) i de l'Institut Alemany de Geociències i Recursos Naturals han publicat a la revista Nature Communications una possible explicació de que aquest terratrèmol fos menor del que s'esperava.

La raó de l'alta freqüència de terratrèmols a Xile es troba just al costat de la costa, on la placa oceànica de Nazca, una de les plaques tectòniques del Pacífic, s’enfonsa per sota de la placa Sud-americana. Això provoca l'acumulació de tensió en l'escorça terrestre que tard o d'hora s'allibera i dóna lloc a un terratrèmol.

"Al nord de Xile, però, hi ha un ampli interval de 550 quilòmetres que no experimenta cap terratrèmol important des de 1877", afirma l'autor principal de l'estudi, Jacob Geersen, de GEOMAR. "Els experts esperen que es produeixi el proper megaterratrèmol dins d'aquesta llacuna sísmica. I al principi, molts científics creien que el terratrèmol del 1 abril 2014 era aquest megaterratrèmol esperat. Però aquest sisme només va afectar la part central de l’interval i es va mantenir molt per sota de la magnitud esperada, de fins 9,0", afegeix Geersen.

Per entendre la raó de la baixa intensitat del terratrèmol d'Iquique, l'equip de geòlegs va estudiar la topografia del nord de Xile en combinació amb imatges sísmiques per tal de desvetllar l'estructura profunda sota el fons marí. "Resulta que el fons marí de la placa de Nazca a la regió afectada no és totalment pla. Al contrari, hi ha nombrosos volcans extingits, les anomenades muntanyes submarines, algunes de milers de metres d'altura ", descriu César R. Ranero, professor d'investigació ICREA a l'ICM, que va participar en el treball.

"Mitjançant l'ús de dades sísmiques, vam identificar diverses muntanyes submarines antigues, que ara es troben en el límit entre les dues plaques -la de Nazca i la Sudamericana-, de manera que causen una deformació activa d'aquesta zona de contacte i la placa Sudamericana que hi ha al damunt", va explicar Jacob Geersen. A causa d'aquesta rugositat i de les fractures associades, l'àrea al voltant de les muntanyes submarines de la zona de subducció acumula menys tensió, el que atenua el terratrèmol resultant. "A més, les muntanyes submarines de la zona de subducció probablement van detenir la propagació de la fractura sísmica en l'espai, durant el terratrèmol d'Iquique", va afegir.

Artículo de referencia:

Geersen, J., C. R. Ranero, U. Barckhausen, C. Reichert (2015): Subducting seamounts control interplate coupling and seismic rupture in the 2014 Iquique earthquake area. Nature Communications, https://dx.doi.org/10.1038/ncomms9267