Notícies

L’aigua de mar, rica en esperma de meduses i ctenòfors
10 Juliol 2018

Com cada estiu, és molt probable que ens capbussem al mar i, accidentalment, en fem una glopada. A més d’aigua, gola avall aniran compostos químics com els clorurs de sodi i de magnesi, i centenars de microorganismes, la majoria dels quals són, per ara, desconeguts. Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ―un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)― i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha descobert que, a més, amb cada glop d’aigua de mar podríem estar engolint una gran quantitat d’esperma de cnidaris (meduses) i de ctenòfors ―uns animals molt semblants a les meduses. També han identificat un nou grup d’urocordats, uns animals que normalment estan fixats al fons mar...

L'evolució dels peixos és més ràpida en els oceans polars que en els tròpics, al contrari del que es creia fins ara
5 Juliol 2018

Els oceans tropicals estan plens de peixos de colors en els esculls i contenen moltes més espècies que les aigües fredes de l'oceà a les latituds altes de les zones polars. Aquest conegut "gradient de diversitat latitudinal" és un dels patrons més coneguts en biologia i ha cridat l'atenció dels científics durant més de 200 anys.

Una explicació comuna per al gradient és que la calidesa dels oceans tropicals els converteix en un punt calent o "hotspot" evolutiu per a la formació d'espècies, que sorgirien ràpidament. Ara, però, un nou estudi que ha analitzat les relacions evolutives entre més de 30.000 espècies de peixos, conclou que la formació de noves espècies...

El microbioma de l'oceà profund és un reflex de l'oceà superficial
3 Juliol 2018

La major part de la vida al mar es troba a la superfície il·luminada (en els primers 200 metres), mentre que l'oceà profund (fins als 4.000 metres de profunditat) està gairebé desert. Un estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques ha descobert que, tot i les diferències entre aquestes regions, la biodiversitat microbiana de les dues està íntimament connectada. Els resultats de l'estudi, que es publiquen a la revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS), ajuden a comprendre millor el funcionament del planeta i la gran capacitat de dispersió dels microorganismes.

Científics de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona, ​​i de la...

Neix SIBECOL, societat científica que unirà a professionals de la Península Ibèrica de totes les àrees de l'ecologia
2 Juliol 2018

Avui s'ha signat l'acord de constitució de la nova Societat Ibèrica d'Ecologia (SIBECOL) que agrupés en un inici a més de dos mil professionals d'Espanya i Portugal de totes les àrees de l'ecologia (terrestre, marí i d'aigües continentals). La signatura s'ha realitzat aquesta tarda en l'Institut de Ciències del Mar, institució que allotjarà la seu de SIBECOL.

Aquesta nova societat ha estat promoguda per quatre associacions científiques espanyoles i portugueses, l'Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre (AEET), l'Associació Ibèrica de Limnologia (AIL), la Sociedade Portuguesa d'Ecologia (SPECO) i la Societat Espanyola d'Etologia i Ecologia Evolutiva (SEEEE), amb el suport d'una...

Troben indicis de contaminants en sediments profunds de l'Antàrtida i de la seva toxicitat sobre les cèl·lules
14 Juny 2018

L'activitat industrial genera substàncies nocives que poden arribar als llocs més remots del planeta, transportades per vents i corrents oceàniques. Un nou estudi realitzat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA), tots dos del CSIC, ha detectat toxicitat cel·lular produïda per compostos d'origen antropogènic en el fons marí de l'Antàrtida. Les mostres de sediments antàrtics procedeixen de diverses estacions al llarg de més de 4.000 quilòmetres del mar de Weddell i enfront de les costes de la Península Antàrtica.

Trobar compostos procedents de l'activitat humana en aquestes regions remotes i aparentment aïllades crida l'...