Presentació

 

Benvinguts a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. 

L’Institut pertany a l’àrea de Recursos Naturals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i és el centre més gran de recerca marina d'Espanya i un dels més importants de la regió Mediterrània. Es dedica íntegrament a l’estudi de mars i oceans.

La seva recerca busca aprofundir i avançar en el coneixement científic i esbrinar quin paper tenen els oceans en el context del planeta. Una llarga experiència i un equip humà format per més de 200 especialistes en els diferents aspectes de la recerca oceanogràfica (física, química, geologia i biologia), li atorguen una visió global de l’ecosistema marí, així com capacitat per valorar els canvis i l’impacte humà sobre aquest medi i cercar-hi solucions.

Es divideix en quatre departaments: 1. Biologia Marina i Oceanografia  2. Geociències Marines  3. Oceanografia Física i Tecnològica  4. Recursos Marins Renovables

Els seus investigadors participen en projectes nacionals i internacionals i en campanyes oceanogràfiques en pràcticament tots els mars i oceans del món.

El centre disposa també de diferents serveis tècnics i de suport.
Alguns d’aquests serveis poden ser utilitzats per investigadors d’altres institucions (Anàlisis Químiques, Observatori Marí Costaner, Microscòpia Electrònica, Col·leccions Biològiques i Geològiques, Citometria de Flux) i públic en general (Biblioteca).
Com a institució pùblica el centre manté també el compromís de comunicar i difondre a la societat els coneixements adquirits a través de la seva activitat i compta amb un servei de divulgació científica i comunicació i amb una pàgina web de divulgació (ICMDivulga).

Des de 1955 l'ICM publica una revista dedicada a l’oceanografia, Scientia Marina, l’única entre totes les revistes científiques que es publiquen a l’Estat espanyol sobre aquest tema.

 

 

 

Breu història de l’Institut de Ciències del Mar

  • 1951 El 3 d’octubre d’aquest any es funda, sota la direcció del Dr. Francisco García del Cid, i com a cos subsidiari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el Instituto de Investigaciones Pesqueras (IIP).  Aquest institut  està constituït per un grup de laboratoris distribuïts al llarg de la costa espanyola, amb dues línies principals de recerca marina: la biologia marina i els recursos marins renovables.
  • 1955 Neix la revista científica de l’IIP amb el nom de Investigación Pesquera (actualment Scientia Marina).
  • 1957 És construeix un edifici nou per al laboratori de Barcelona al barri de la Barceloneta: la planta baixa s’habilita com a museu i aquari oberts al públic i les plantes superiors com a laboratoris d'investigació.
  • 1977 S’avara el primer vaixell oceanogràfic del CSIC, amb el nom de qui va ser el primer director de l’ICM: García del Cid.
  • 1979 Els diferents laboratoris situats a la resta d’Espanya s’independitzen i el laboratori de Barcelona manté el nom original, Instituto de Investigaciones Pesqueras (IIP).
  • 1980/1985 L’IIP amplia les seves línies de recerca amb la creació dels departaments d’Oceanografia Fisica i de Geologia Marina.
  • 1987 Es tanquen les antigues instal·lacions dedicades a l’aquari, i l’Institut canvia el seu nom pel d’Institut de Ciències del Mar (ICM).
  • 1988 Un grup de científics de l’ICM posa en marxa la primera base antàrtica espanyola, Juan Carlos I.
  • 1990 S’avara el vaixell oceanogràfic Hespérides.
  • 1994 Es constitueix la “Unidad de Gestión de Barcos Oceanográficos e Instalaciones Polares (UGBOIP)” per a donar suport logístic a les operacions marítimes espanyoles i a les bases antàrtiques, unitat que s’estableix físicament a l’edifici de l’ICM.
  • 2001 S’inaugura el nou edifici al barri de la Vila Olímpica de Barcelona i es constitueix el Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA), format per l’Institut de Ciències del Mar i la Unitat de Tecnologia Marina, una remodelació de l'antiga UGBOIP on s'incorpora als serveis existents un departament de recerca i desenvolupament.