Investigadors del CSIC exploren per primera vegada els grans fons marins del Mediterrani. Francesc Sardà, investigador de l’Institut de Ciències del Mar i coordinador del projecte, explica els objectius de la campanya.

Buc oceanogràfic García del Cid

Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona marxen el 6 de juny, a bord del buc oceanogràfic García del Cid, en una campanya exploratòria pel Mediterrani en la que per primera vegada s’obtindran mostres d’organismes vius a profunditats superiors a 4000 metres.

En el projecte, subvencionat per la Unió Europea i en el que col·laboren investigadors d’Itàlia i Grècia, s’explorarà la distribució dels recursos naturals, principalment la gamba rosada (Aristeus antennatus) i altres espècies de peixos i crustacis.

També s’intentarà definir la diversitat i adaptació d’aquestes espècies als fons batials. Així, els dotze científics i catorze tripulants que formen l’equip humà passaran un mes de campanya per accedir a les foses batials del Sud d’Itàlia i l’Oest del Peloponès en el mar Jònic. El buc compta amb xarxes d’arrossegament de fons adaptades i dissenyades especialment per pescar a grans profunditats i sistemes ultrasònics de control remot de xarxes.

Pregunta: Perquè la gamba rosada?

Resposta: La gamba rosada constitueix una riquesa extraordinària de les nostres costes i caracteritza la pesca de Catalunya entre d’altres espècies. En alguns ports pot sobrepassar el 25% del valor de totes les especies de fons, encara que el seu pes desembarcat no sobrepassa el 5 o el 10%. No obstant això, és una espècie que encara no ha estat sobreexplotada. Això podria ser degut a que la seva distribució s’estén molt mes enllà d’on els vaixells de pesca poden arribar. Per això, l’estudi d’aquests bancs verges ens donarà la clau per saber com mantenir i gestionar de manera sostenible aquest recurs abans que estigui sobreexplotat i valorar la seva «salut» a tota la Mediterrània. A més, al ser aquests bancs tant profunds es converteix en una població que pot ser explotada per varis països: és el que s’en diu un «estoc compartit» i això és d’interès per a la política pesquera comunitària.

P: És la primera vagada que s’estudia a aquestes profunditats ¿tenen una idea de què poden trobar?

R: No ho sabem, encara que ho sospitem. En teoria i per estudis realitzats en altres mars i a la Mediterrània, el nombre de peixos i d’espècies disminueix a mesura que augmenta la fondària. No obstant això, és important conèixer la diversitat d’aquests fons perquè diversitat significa patrimoni genètic. Hi ha aspectes que volem comprovar, com per exemple si aquestes espècies es distribueixen homogèniament a tota la Mediterrània o si les xarxes tròfiques son similars per sota dels 2000 metres. Cal tenir en compte que l’estabilitat de la temperatura del fons de la Mediterrània, uns 13 graus aproximadament, és una característica que la diferencia dels grans oceans, on la temperatura por arribar a baixar per sota dels 4 graus. Això fa que l’estructura de les poblacions i els patrons d’adaptació siguin molt diferents.

P: Estudiaran també la presència de contaminants?

R: Sí. Les dioxines són avui un dels contaminants mes perillosos i persistents. Saber fins on pot arribar l’efecte antropogènic cap el fons del mar i si els peixos en resulten afectats és un control indispensable per al futur. Ja hi ha indicis que alguns peixos de fondària acumulen dioxines. L’oportunitat de treballar en fons dels quals mai s’ha arribat a extreure’n animals vius ens donarà una idea de la pertorbació que l’home hi està introduïnt de manera indirecte. També ens servirà de base per conèixer en el futur l’augment dels contaminants en els organismes marins.

P: S’ha parlat de la possibilitat de trobar noves espècies

R: En principi, la biomassa disminueix en la fondària, el que fa que fins ara l’explotació d’aquests fons no sigui atractiva per als pescadors. Tanmateix s’ha observat abundàncies molt importants d’algunes espècies no comercials, de les quals possiblement s’en pogués treure algun altre profit. Però de cara a l’explotació aquests fons són molt vulnerables, ja que la seva estabilitat fa que les relacions tròfiques entre espècies siguin molt estables i ben definides. Per una altra banda, les taxes de creixement i reproducció es consideren baixes. Tot això fa que aquests fons, seguint els principi de precaució, hagin de ser totalment preservats a la pesca i a qualsevol activitat humana. Tot i així, el seu coneixement pot fer replantejar-nos en el futur moltes de les hipòtesis fins avui acceptades.