DOS HÀBITATS NEGLIGITS EN LA SEVA OBSERVACIÓ
Publicat a "Fondària" (Butlletí del Club d'Immersió Biologia), vol. 9 (1996): 6.
Quan parlem d'immersió, tots tendim a pensar en meravellosos fons de roca, plens de peixos, i folrats d'una multicolor varietat de fauna i flora sèssil sobre les roques. El coral.lígen, meros, congres, serrans, llagostes, tots coneixem i apreciem aquests fons, i no cal fer-los més propaganda. Un cop s'han vist se la fan ells mateixos. Hi ha però un parell d'hàbitats que són sovint oblidats, negligits i també, per part d'alguns, un xic despreciats. Ambdós ho són per raons diverses i l'únic que jo voldria amb aquest article és que els submarinistes els dediquéssim un poc més d'atenció i els observéssim amb cura. No són difícils d'observar i sovint són font de sorpreses i espectacles sorprenents. Aquests fons són, per una banda, el primer mig metre d'aigua (per no parlar ja del primer pam!), i, per l'altra, els fons de substrat tou: sorres i fangs.
¿Per què no ens fixem en la fauna i flora superficials? Lògicament, quan ens proveïm d'un equip que ens dóna una certa llibertat a l'aigua tendim a anar a fons, allí on no hi podriem anar sense aquest equip. A la superfície hi podem anar qualsevol dia i per aquesta mateixa raó no hi anem o no ens hi quedem mai, tal com passa amb tot el que tenim a l'abast. ¿Quants barcelonins no hem pujat mai a Colom o a la torre de Collserola? ¿Quants tarragonins no han visitat les muralles de Tarragona? Com que hi podem anar cada dia, al final no hi anem. Doncs bé, als primers centímetres de la mar, a la costa, passa de tot. És una interfase i no de dos, sinó de tres medis (aire, terra i mar), i per mínimes nocions d'ecologia que hom tingui, un s'ha d'adonar que és a les interfases allà on passen coses. I ho tenim molt aprop! Clar que no sempre és una zona fàcil d'observar. Les ones a vegades ens ho impediran. Precisament per això val la pena de fixar-nos-hi. Als primers centímetres d'aigua sovint hi trobarem els juvenils de moltes espècies de peixos. Quin repte per als "fish-watchers"! ¿Sabeu quin aspecte té una morruda juvenil, o un sard reial, o les mateixes salpes? L'observació dels crancs de roca, el negre (Pachygrapsus marmoratus) o el pelut (Eriphia verrucosa) ens pot reportar agradables moments. Si ens hi fixem bé i d'aprop podrem observar els crancs juvenils o fins i tot les fràgils postlarves o megalopes. Entre les algues pardes i vermelles podem veure el cranc Acanthonyx lunulatus, que adoptarà el color de l'alga sobre la qual viu. Moltíssimes espècies d'animals, tant sèssils com no, inclòs algún blènid, es troben únicament en aquesta zona. No cal excedir-se en l'enumeració del que es pot veure. Fixem-nos-hi i aprendrem a apreciar-ho.
L'altre hàbitat sovint despreciat són els fons de sorra, per no dir ja els de fang! "No hi ha res! No es veu res!", diu molta gent. ¿Sí? ¿Segur? No és cert. Fixem-nos-hi una mica atentament un altre cop i descobrirem un món que no és tan ocult com sembla. Les meravelles del mimetisme dels peixos plans són increïbles. Si no es mouen no els veurem. ¿I les aranyes? Veure com s'ensorra una aranya o un cranc de sorra és fantàstic. Val la pena filmar-ho i passar-ho a càmara lenta. Veure com els crancs només treuen les antenes i els ulls és alliçonador, i n'hi ha vàries espècies fàcils d'observar! ¿Sabeu distingir un Liocarcinus vernalis d'un Portumnus latipes o d'un Portunus hastatus? Si ens hi fixem veurem cargols carronyaires dirigint-se cap a peixos o mol.luscs morts i d'altres cargols depredadors menjant-se petxines, i ermitans de sorra (Diogenes pugilator) barallant-se entre ells per veure qui es queda la millor closca. Potser descobrirem algun peix serpentiforme enterrant-se a la sorra. I mirem de tant en tant enlaire. Veurem les moles de boga, o algun tallam en velocitat de creuer, o les palometes o sorells de penya atacant organismes del neuston. Si tenim sort potser veurem algun Dactylopterus volitans, amb les seves fantàstiques aletes pectorals desplegades, o altres peixos de sorra, com el raó o el corball de sorra, tots ells espècies que difícilment o mai veurem en cap altre lloc.
Bé, potser ja n'hi ha prou. A aquests fons, per a mi, tampoc cal fer-los propaganda. Se la fan també per ells mateixos. L'únic secret per a disfrutar d'allò que es veu i apreciar-ho és fixar-s'hi i intentar comprendre-ho.