Com a submarinistes, busquem gaudir de la mar. Com? Submergint-nos-hi i observant el paisatge i la fauna i flora que se'ns hi ofereix, aprenent sobre ella i respectant-la. El que hi ha sota la superfície és el nostre objectiu. Els animals marins que observem són els peixos, els crancs, les anèmones; la flora que busquem són les algues i els alguers. Ara bé, on comença i on acaba la mar? En principi, per a nosaltres, la mar comença a la superfície i acaba als 40 o 50 m de profunditat. Ens hem aturat algun dia seriosament a pensar on comença el mar i quins organismes poden ser qualificats de marins?

Amb aquesta reflexió a la ment, proposo una alternativa per a gaudir d'una jornada d'immersió en aquelles ocasions en què, per alguna raó o altra, ens veiem impossibilitats (o el seny ens ho aconsella) de submergir-nos i disfrutar d'una bona immersió. El mal temps sovint ens juga males passades i, després de preparar-nos i esperar tota la setmana per a fer una immersió el dissabte o diumenge, ens trobem que no podem capbussar-nos. Què podem fer? Proposo seguir observant organismes marins. Quins? Doncs els que es troben no per sota la superfície de l'aigua sinó pel seu damunt. Proposo fer una mica de "bird-watching".

Efectivament, els ocells marins són, com el seu nom indica, marins. També cal dir que n'hi ha de més marins que d’altres. Quants de nosaltres sabem reconèixer les diverses espècies de gavines de les nostres costes? Ens hem fixat en quines èpoques les veiem i quan deixem de veure-les? Per a disfrutar d'una bona jornada ocellaire marina només cal que ens acostem als espigons o penya-segats i ens fixem en els ocells marins, si pot ser, provistos de prismàtics. Podem fixar-nos en els ocells mentre anem i tornem en barca del lloc d'immersió i també podem fer una mica de "bird-watching" en acabar la immersió, ben esmorzats o ben dinats. Si tenim sort, podem fer inclús "bird-watching" subaqüàtic en indrets com les cales de Menorca on, a l’estiu, els joves de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) arriben fins i tot a pescar entre les cames dels banyistes.

Les gavines i gavians són potser els ocells marins més evidents, ara bé, potser són els menys marins, amb alguna excepció, dels ocells marins. Sense gaire dificultats podem arribar a identificar més de vint-i-cinc espècies diferents d'ocells marins a les nostres costes: calàbries, cabussons, baldrigues, corbs marins, mascarells, paràsits, gavines, gavians, xatracs, gavots, frarets, ... Amb uns primàtics i una guia de camp, i si pot ser, algún altre aficionat que t'inicïi a l'ornitologia, ja n'hi ha prou.

Potser el gavià argentat de potes grogues (Larus cachinnans) és l’espècie més evident i que observarem amb més freqüència, sobretot a la Costa Brava. És la coneguda gavina que cria a les Illes Medes i també a l’Eixample de Barcelona i la veurem durant tot l’any. Si anem cap el sud de Catalunya, i sobretot al delta de l’Ebre, trobarem que la famosa gavina corsa (Larus audouinii), fins no fa gaires anys considerada espècie en perill d’extinció, és força comuna i abundant. Més petita que el gavià argentat, la reconeixerem pel seu bec vermell, les potes fosques i un perfil de vol característic. Gairebé les tres quartes parts de la població mundial nidifiquen ara a la Punta de la Banya. En veurem poques a l’hivern ja que la major part de la població hiverna al noroest de l’Àfrica. Durant l’hivern observarem molt freqüentment tres espècies més de gavines: el gavià fosc (Larus fuscus), la gavina riallera (Larus ridibundus) i la gavina capnegra (Larus melanocephalus). El gavià fosc s’assembla molt al gavià argentat i se’n diferencia principalment pel color gris fosc (a diferència del gris argentat) de la part dorsal del cos i les ales així com per tenir més negre la part posterior del dessota de les ales. El trobarem molt més abundant a les costes tarragonines que no a les de llevant. La major part d’ells provenen de les Illes Britàniques i del nord d’Europa. La gavina riallera és molt més petita i la podem trobar pertot arreu, fins i tot terra endins. La podem veure a l’hivern dins de Barcelona, per exemple al Parc de l’Espanya Industrial i també la major part d’elles són emigrants dels països del nord d’Europa. És característic el triangle blanc allargat que presenta a la punta de les ales. La gavina capnegre, malgrat el que el seu nom indica, no té el cap negre en els moments en què es sol presentar per les nostres terres, sinó que és la més blanca de totes les gavines. No té ni la punta negra que solen presentar la major part de gavines als extrems de les ales. La major part de les que passen l’hivern aquí provenen del Mar Negre i també són més freqüents a les costes del sud de Catalunya que a les del nord.

Encara hi ha altres gavines que, amb una mica de sort o bé anant al lloc adequat, podem observar, tals com la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) si a l’hivern ens allunyem una mica de la costa, o bé la gavina capblanca (Larus genei) si anem per exemple a la barra del Trabucador al delta de l’Ebre o la gavina menuda (Larus minutus) a l’hivern aprop del delta del Llobregat.

Ja no tenim excusa per a dir que no hem pogut gaudir de la mar si no hem pogut fer immersió pel mal temps o perquè ens hem deixat els ploms a casa. Podem disfrutar de la natura allà on ens trobem i en qualsevol moment de l’any.