Línies d'investigació

1. TAXONOMIA I BIODIVERSITAT

Aquesta línia d'investigació se centra en la identificació (sistemàtica), la classificació (taxonomia) i la distribució geogràfica (faunística i *biogeogràfica) de la fauna marina, amb especial èmfasi en les espècies i grups d'interès per a la pesca. Els principals grups zoològics estudiats són peixos (cartilaginosos i ossis), crustacis (decàpodes, estomatòpodes, amfípodes i altres grups) i mol•luscs (cefalòpodes, bivalves i gasteròpodes). Aquesta informació constitueix la base per avançar en nous coneixements sobre les interaccions entre poblacions i els processos de biomassa que tenen lloc en el medi marí. Aquests estudis són també les eines necessàries per a la comprensió de la riquesa i diversitat d'ambients particulars, així com per realitzar estudis de filogènia. Enfocaments tradicionals morfològics, morfomètrics i merístics, així com de genètica, s'utilitzen com a eines per descriure noves espècies, avaluar la filogènia entre espècies, descriure l'estructura de les poblacions i la variabilitat genètica d'espècies, i millorar el coneixement sobre la seva morfologia a través de l'ontogènia.
 

2. BIOLOGIA D’ORGANISMES MARINS

La investigació se centra principalment, en estudis que són rellevants per a la pesca i l'aqüicultura i es duu a terme tant en el camp com en aquaris de forma experimental. Els estudis es realitzen a diferents nivells: de molecular a tot l'organisme, d'individu a l'ecosistema i de descriptiu a anàlisi funcional. Els estudis de camp estan encaminats a la comprensió del cicle de vida de les espècies. Els estudis estan dirigits a l'estimació dels paràmetres biològics bàsics necessaris per a models de dinàmica de poblacions (ex. creixement i taxes de mortalitat, talla de primera maduresa, fecunditat) i a la comprensió dels processos biològics implicats en la relació entre organismes i el seu entorn (ex. desenvolupament, condició fisiològica, comportament, ecomorfologia, cicle de maduresa, alimentació). La investigació experimental comprèn l'estudi endocrí i la base molecular dels mecanismes de determinació del sexe i diferenciació en peixos, així com el desenvolupament de mètodes del seu control per a aplicacions pràctiques en aqüicultura.
 

3. INTERACCIONS ENTRE MEDI AMBIENT, ORGANISMES I COMUNITATS MARINES

L'objectiu d'aquesta recerca és comprendre els processos físics i biològics que influeixen en la dinàmica d'espècies, poblacions i comunitats en diferents escales espacials i temporals. El treball de camp que es duu a terme s'estén des de la zona litoral fins a les zones profundes. L'entorn físic afecta, entre altres coses, a la morfologia, a la fisiologia o al comportament dels organismes i provoca canvis en la distribució, en l'estructura de la comunitat o en la xarxa tròfica. Interaccionis genotip-medi ambient, especialment sobre la diferenciació del sexe i la maduresa sexual precoç, són estudiats en el laboratori sota condicions controlades i utilitzant enfocaments moleculars i genòmics. Tanmateix s'analitza la variabilitat ambiental i les interaccions multispecífiques que determinen el desenvolupament d'espècies, l'èxit en el reclutament i la producció, i tenen efecte sobre la selecció de l'hàbitat al llarg dels diferents estadis de vida de les espècies. La investigació també se centra en la comprensió de l'acoblament entre els paràmetres físics, químics i biològics i diferents compartiments dels ecosistemes, des de baixos nivells tròfics (primeres etapes de la vida, zooplàncton, macrobentos) fins als nivells més alts dels predadors, amb especial èmfasi en espècies clau per a la pesca.

4. EFECTES EN L'ECOSISTEMA PRODUÏTS PER IMPACTES ANTROPOGÈNICS I CONSERVACIÓ DELS RECURSOS VIUS MARINS

Les actuacions humanes afecten a les espècies i als hàbitats marins i produeixen importants modificacions de l'ecosistema, a més de les induïdes pel medi ambient. La vulnerabilitat als impactes antropogènics (per exemple, pesca, contaminació, canvis en la morfologia de la línia de costa, problemes d'abocaments), s'avaluen en diferents nivells d'organització, des del nivell d'individu (ex. efecte de contaminants en la reproducció i el metabolisme d'invertebrats i peixos) al d'ecosistema (ex. alteracions en l'estructura dels fons marins i ecosistemes). Aquesta línia desenvolupa nous enfocaments ecològics per avaluar els recursos marins vius proporcionant punts de referència biològics, basats en fluxos tròfics i models bio-econòmics que complementen els mètodes estàndard d'avaluació de les poblacions. La investigació també se centra en indicadors ecològics i nivells de contaminació dels ecosistemes pertorbats per estimar els canvis en la biodiversitat, per protegir les comunitats marines i els hàbitats essencials i aconseguir una pesca sostenible. A més, per reduir els efectes físics en els fons marins, minimitzar el rebuig i millorar la selectivitat, s'analitza l’impacte de la pesca en hàbitats i comunitats bentòniques i es desenvolupa nova tecnologia i noves tècniques de pesca. El potencial de les zones marines protegides com a hàbitat essencial per fer la posta i per a la protecció d'espècies amenaçades, i aspectes de la biotecnologia per a l'aqüicultura sostenible, són investigats com a eines alternatives per protegir l'ecosistema marí. Una sòlida comprensió científica dels impactes antropogènics a la plataforma continental i hàbitats profunds ha de proporcionar eines clau per a la gestió sostenible dels recursos naturals marins, necessàries per a la seva conservació.
 

GALERIA D'IMATGES