Esdeveniments

Reptes per a la producció d'aliments d'origen aquàtic en un món cada cop més poblat

20 Abril 2018
12:15
Ubicació: 
Sala d'Actes
Impartida per: 
Dr. Francesc Piferrer
Filiació: 
Departament de Recursos Marins Renovables, Institut de Ciències del Mar

Resum

Segons l’ONU, la població humana augmentarà fins ~9.800 milions el 2050. La FAO calcula que això comportarà un increment de ~60% en la demanda d’aliments, amb un clar augment del consum de peix. En aquest context, cal plantejar-se d’on han de sortir els aliments necessaris per fer front a aquesta demanda. Si deixem a banda l’agricultura i la ramaderia, que afronten reptes d’utilització del sòl i competència pels recursos hídrics, les mirades es giren cap al mar. Les captures mundials totals de pesca, però, estan estancades al voltant dels 90 milions de tones, amb molts dels estocs sobreexplotats. D’altra banda, la producció de l’aqüicultura (excloent les plantes aquàtiques) arribà gairebé als 74 milions de tones el 2014, si bé bona part de la producció correspon a espècies d’aigua dolça, una producció que a mitjà-llarg termini afronta els mateixos problemes que l’agricultura i la ramaderia. En aquesta conferència s’exposen algunes de les solucions que actualment es prenen en consideració i que inclouen el foment d’unes pesqueres sostenibles, la disminució del rebuig, la pesca de noves espècies i un major aprofitament d’espècies no destinades actualment al consum humà directe. Tot i que s’ha argumentat que la verdadera revolució tindrà lloc quan l’aqüicultura sigui majoritàriament marina i pugui tancar el seu cicle de producció depenent només del mar, aquest objectiu, ara per ara, sembla llunyà. Algunes possibilitats inclouen el cultiu de macro- i microalgues, mol·luscs i altres animals filtradors, a banda d’una reducció del nivell tròfic dels peixos de cultiu i un millor rendiment en creixement i reproducció, com ja s’està produint gràcies a avenços en la comprensió de la seva fisiologia. Aquests reptes no estan exclosos de riscos, no només de caire tècnic, sinó també ambientals, fonamentalment deguts al canvi climàtic i a la pol·lució, així com de viabilitat econòmica i d’acceptació social.

 

Biografia

Francesc Piferrer és Professor d’Investigació al Dept. de Recursos Marins Renovables de l'Institut de Ciències del Mar (ICM- CSIC). Llicenciat i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, realitzà la seva formació doctoral al Center of Excellence for Biotechnology and Genetics in Aquaculture (Dept. Fisheries and Oceans, West Vancouver, 1985-1988) i la postdoctoral a les universitats de Boston (Dept. Biologia, 1991-1992) i de Califòrnia a San Diego (Dept. de Medicina Reproductiva, 1993-1994). Després d’un període a l’Institut d’Aqüicultura (CSIC), el 1997 es va incorporar a l’ICM i va formar el Grup de Biologia de la Reproducció (GBR). Des del 2005, és el responsable del Grup de Recerca Consolidat de “Fisiologia i Genòmica de Peixos”. La seva línia de recerca és l’estudi del desenvolupament sexual, amb atenció a les influències genètiques i ambientals en els tipus de reproducció i proporció de sexes als peixos. Actualment el GBR centra la seva recerca en l’evolució dels tipus de reproducció als peixos, la regulació epigenètica, endocrina i transcripcional de la diferenciació gonadal, amb especial atenció als efectes de factors ambientals com la temperatura i l’estrès, així com en els canvis de l’epigenoma deguts a l’envelliment i als processos de domesticació. En la vessant aplicada, ha desenvolupat mètodes per al control de la reproducció dels peixos i ha col·laborat amb varies empreses de piscicultura, nacionals i estrangeres. El seu treball ha estat divulgat per mitjans de comunicació d’arreu . El 2013 guanyà el Premi Jacumar de Investigación en Acuicultura per un treball i patent per al control tèrmic de la proporció de sexes. Des de desembre de 2017 és membre electe de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.