Resum
La missió per a l'Estudi de la Humitat del Sòl i la Salinitat de l'Oceà (SMOS, Soil Moisture and Ocean Salinity) va ser la segona de la sèrie Earth Explorer de l'ESA. El llançament es va produir el 2 de novembre de 2009 des del cosmòdrom rus de Plesetsk i des de llavors l’instrument a bord ha funcionat de manera ininterrompuda, tot subministrant un registre continuat de dades de molta qualitat i pràcticament sense solució de continuïtat durant quinze anys. La informació processada és crucial per comprendre com el canvi climàtic està afectant el cicle de l'aigua a la Terra. A l’oceà, la salinitat ens permet traçar canvis en processos d’evaporació i precipitació, i els canvis en salinitat, juntament amb els de temperatura, provoquen canvis en la densitat que afecten la circulació de l’oceà a gran escala. El satèl·lit consisteix en una plataforma genèrica denominada Proteus, proporcionada per l'agència espacial francesa CNES, que serveix de base per a un instrument innovador anomenat MIRAS (acrònim anglès de radiòmetre de microones fent servir síntesis d'obertura) dut a terme per l’empresa EADS-CASA Espacio, amb seu a Madrid, amb estreta col·laboració amb MIER, a Catalunya. SMOS és el primer i únic satèl·lit que du un radiòmetre interferomètric de dues dimensions en una òrbita polar. SMOS té una importància especial per a Catalunya, ja que es tracta de la primera missió espacial europea amb una participació important d'empreses i experts catalans. Aquest lideratge ha situat Catalunya en primera posició mundial en la tecnologia de detecció de microones des de l'espai, una tecnologia que pot ajudar a impulsar l'encara incipient sector espacial a l'àrea de Barcelona.
Breu biografia
Jordi Font i Ferré, doctor en física per la Universitat de Barcelona, ha estat Professor d’Investigació al Departament d’Oceanografia Física de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona fins la seva jubilació el gener de 2016. Membre de diverses societats científiques i comitès internacionals. Autor o co-autor de 110 articles científics en revistes internacionals i participant en 45 campanyes oceanogràfiques, en 20 d'elles cap de campanya. El seu camp de recerca ha estat l’oceanografia física, especialment en: Observació remota de l'oceà: determinació de la salinitat superficial amb radiometria de microones des de satèl·lit; Oceanografia de la mar Mediterrània: masses d'aigua, circulació i canvi climàtic; Circulació oceànica: mesures operacionals de corrents marins, innovacions tecnològiques; Dinàmica marina de mesoescala: fronts, remolins, interaccions topogràfiques, acoblament entre processos físics i biològics. Del 2000 al 2016 Investigador Co-líder per a Salinitat de la missió SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity) de l’Agència Europea de l'Espai.
Ignasi Corbella Sanahuja és doctor Enginyer de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Des de 1993 és Catedràtic d’Universitat en el Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la pròpia UPC. Fou membre del “Science Advisory Group” (SAG) de la missió SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity) de la ESA i és membre actual del “Quality Working Group” de la mateixa. Des de 1993 la seva principal tasca investigadora està vinculada a la missió SMOS i ha participant i/o liderat nombrosos projectes amb finançament públic i privat, la majoria dels quals en coordinació amb l’Agència Europea de l'Espai (ESA) juntament amb empreses europees (Airbus, Deimos) i nacionals (SENER, Mier). La seva experiència inclou fonaments de radiometria interferomètrica, algorismes de reconstrucció d’imatge, calibratge, especificacions i caracterització de la càrrega de pagament entre d'altres.
Antonio Turiel és Investigador a l'Institut de Ciències del Mar. Va obtenir una llicenciatura en Física (1993), una llicenciatura en Matemàtiques (1994) i un doctorat en Física Teòrica (1998), tots tres per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha publicat més de 100 articles científics principalment sobre teledetecció, processament de senyals i oceanografia física. Forma part del Grup de Treball de Qualitat SMOS, del Comitè Executiu de BEC (havent-ne estat president de 2016 a 2020) i del Comitè Directiu de l'PTI Teledetecció del CSIC (havent-ne estat president de 2018 a 2024). És responsable de l'Eix 3: Condicions Ambientals i Pronòstics del Canvi Climàtic de l'Acord CSIC-Ministeri Espanyol per a la Transició Ecològica per a la definició de les polítiques espanyoles dins la Directiva Marc sobre Estratègia Marina de la UE. Ha estat cridat a audicions com a expert científic davant les Comissions Legislatives de Canvi Climàtic del Senat Espanyol i els parlaments autonòmics de Catalunya i La Rioja. A causa de la seva intensa activitat de difusió, és considerat la #9 persona/organització més influent sobre el tema del Canvi Climàtic i la Transició Energètica a Espanya.