Resum
Si bé el coneixement científic és il·limitat, a dia d’avui, la quantitat de dades i d’informació existents, així com la comprensió de la importància de l’oceà per a la vida al planeta, son ja impressionants i ens permeten entendre i explicar bona part dels processos que hi tenen lloc, i identificar les causes de la majoria de problemes que amenacen la continuïtat d’aquesta vida. No obstant, el fet de que tot això sigui ben conegut pel món científic, no te una repercussió immediata ni efectiva en la presa de decisions polítiques ni en els canvis de comportaments socials que caldria posar en pràctica. El model de societat “desenvolupada” -en que el coneixement està infinitament compartimentat, no és valorat per se sinó en funció de la seva aplicació pràctica i sobretot productiva, i que es planteja com un element de competició en comptes de cooperació- dificulta enormement la seva aplicació en les dimensions social i política i, per tant, no aconsegueix aportar el suport que podria, i caldria, per tal de conservar la vida marina. Així i tot, existeixen eines i processos oficials a diferents escales (nacionals, regionals i internacionals) que s’encarreguen justament de connectar aquests mons tan distants i fer possible que el coneixement científic sigui tingut en compte en les negociacions i en l’establiment de nous acords (Convenis de les NNUU sobre Canvi climàtic i sobre Diversitat biològica, Conveni de Barcelona per a la protecció de la Mediterrània, ...) i també eines i processos menys oficials, que utilitzen el coneixement científic per donar suport directe a les persones i institucions que gestionen diferents aspectes de la vida marina, com és el cas de la Xarxa de gestors d’àrees marines protegides (AMP) de la Mediterrània (MedPAN) i d’altres xarxes de gestors d’AMP arreu món.
Breu biografia
Puri Canals (Tarragona, 1962) és llicenciada i doctora en Ciències biològiques per la UB (1986 i 1996). Des de que va completar la seva llicenciatura, ha combinat permanentment l’activitat professional en diferents camps de coneixement de les ciències biològiques, amb el compromís social en temes ambientals i especialment de conservació de la natura. Va ser presidenta de DEPANA (Barcelona, 1996-2010) i Vicepresidenta de la UICN (Gland-Suïssa, 2004-2008). Des del 2009 és la Presidenta de la Xarxa Mediterrània de gestors d’àrees marines protegides (MedPAN). És professora associada de Fisiologia a la URV des de 1996 i va ser professora titular de Medicina aeronàutica (CESDA-URV, 2000-2004). Des del 2011 treballa com consultora internacional en conservació marina i costera. Va promoure la connexió de les xarxes de gestors d’AMP a través de l’Atlàntic com a coordinadora del projecte de xarxa transatlàntica d’AMP de la UE (2016- 2019) connectant AMP d’Europa, Àfrica i Amèrica, feina que continua fent des del 2020 com a team leader del projecte EU Ocean Goverance, que amplia la seva acció també al Sud-est asiàtic. Des d’aquesta activitat associada a la gestió d’AMP col·labora sovint amb el Secretariat del Conveni de Diversitat Biològica de les NNUU. És membre del CADS des del 2014, del Consell científic del Conservatoire du Littoral del Govern de França, des del 2004, i també ho ha estat del Consell assessor de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la transició ecològica (2018-2022). Entre d’altres, ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2020) i la Medalla Alfred Toepfer de la Federació EUROPARC (2022) per la seva contribució a la conservació de la natura a Europa.