- Language: Català
- Et vas perdre la xerrada? Recupera-la en aquest enllaç: ConectaHA-CSIC
Resum
Traçar l’origen dels estudis en ecologia microbiana a la zona lacustre de Banyoles ens porta, com no podia ser d’altra manera, al professor Ramon Margalef. Va ser ell qui, amb els treballs seminals sobre el fito- i el zooplàncton de l’estany de Banyoles realitzats per la Dra. Dolors Planas al 1972 i la Dra. Maria Rosa Miracle al 1974 va obrir una línia d’investigació que s’ha mantingut ininterrompuda fins als nostres dies. A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, el professor Ricard Guerrero i el seu grup de recerca de la UAB van portar a terme els primers estudis sobre dinàmica poblacional i fisiologia del bacterioplàncton a l’Estany i estanyols de la zona. Una vegada inoculat el germen, la infecció va progressar ràpidament i va afectar diverses generacions d’ecòlegs microbians, que, des de diferents focus infectius (UdG, UB, UAB, ICM, CEAB), van continuar investigant per resoldre qüestions que uns anys abans eren, per motius tècnics i metodològics, inimaginables. Aquesta xerrada vol donar una visió general i no exhaustiva de com ha canviat la manera d’estudiar la microbiologia del sistema càrstic de Banyoles ens els últims cinquanta anys (1970–2020).
Breu biografia
Carles Borrego és professor Titular de Microbiologia a la UdG des de 2001 i Professor d’Investigació al Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) des de desembre de 2011. És ecòleg microbià amb experiència en l’estudi de les comunitats microbianes de les aigües continentals i, particularment, dels sistemes càrstics. La seva trajectòria professional ha passat per tres etapes: una primera (1990–2000) en la que va investigar els mecanismes de fotoadaptació dels bacteris fotosintètics verds del sofre; una segona (2001-2011) centrada en els arqueus lacustres i la seva implicació en els cicles biogeoquímics; i una tercera (2012-actualitat) en la que s’ha dedicat a estudiar la dimensió ambiental de la resistència als antibiòtics, tant en sistemes aquàtics naturals (rius, aqüífers) com artificials (depuradores, col·lectors). Forma part del grup de treball de Medi Ambient encarregat de redactar el “Plan Nacional del Resistencias a Antimicrobianos (PRAN 2019-2021)” i de l’equip que coordina la xarxa de vigilància del SARS-CoV-2 en aigües residuals de Catalunya.
Filogènia dels estudiants de doctorat sorgits a partir de l’ancestre comú (el professor R. Guerrero) al llarg dels darrers cinquanta anys. Només es mostren les tesis doctorals que tenen a veure amb el sistema lacustre de Banyoles. La llargada de les branques és arbitrària i només indica relació entre el director i el doctorand sense cap mena de relació filogenètica real en el temps.