Resum
Al 2025 va ser el centenari del naixement de Theodosius Dobzhansky, un dels catalitzadors de la Teoria Sintètica de l’Evolució, però també impulsor de la Genètica de Poblacions Experimental. Un exemple d’aquesta disciplina és l’estudi de la variabilitat genètica d’un fragment de 527 pb del gen COI (Citocrom oxidasa I) i la connectivitat entre poblacions del cranc Liocarcinus depurator a la transició atlanto-mediterrània. Per aquest estudi s’ha analitzat una sèrie temporal de deu anys a les següents poblacions: Cadis, Oest de la mar d’Alboran, Est de la mar d’Alboran, Alacant, València, Delta de l’Ebre i Nord de Catalunya. En aquesta regió estan descrits els següents fronts oceanogràfics: Estret de Gibraltar, Front Almeria-Orà i Canal d’Eivissa. Totes les seqüències podien classificar-se en dos haplogrups: ATL (predominant en aigües atlàntiques) i MED (en aigües mediterrànies). La principal barrera oceanogràfica disminuint la connectivitat en aquest deu anys va ser el Front Almeria-Orà, seguit de l’Estret de Gibraltar. L’estudi del marcador molecular COI ha posat de manifest tres regions geogràfiques diferenciades: el golf de Cadis, la mar d’Alboran i la regió llevantina-catalana. Aquestes regions podrien ser útil per definir les AMP (Àrees Marines Protegides).
Breu biografia
Em vaig llicenciar en Biologia per la Universitat de Barcelona el 1982, desenvolupant una tesi de llicenciatura dirigida pel Prof A. Prevosti obtenint la qualificació d’Excel·lent. Vaig obtenir el doctorat el 1988 (Apte cum laude), tesi que va ser dirigida pel Prof. L. Serra. La meva estada postdoctoral va tenir lloc a la Universitat de Califòrnia a Irvine i el meu director va ser el Prof. F.J. Ayala (1990-1991). He estat sempre vinculat com a professor a la Universitat de Barcelona: des del 1985 vaig ser primer professor ajudant, després associat i des del 1990 Professor Titular d'Universitat. Finalment, vaig obtenir la Càtedra al 2020. Les meves principals línies de recerca han estat i són: 1. L'adaptació de les poblacions colonitzadores de Drosophila subobscura a Amèrica, utilitzant marcadors genètics clàssics (inversions cromosòmiques i gens letals) i moleculars (seqüències d'ADN nuclear). 2. El valor adaptatiu de les inversions cromosòmiques respecte a l'escalfament global del nostre planeta. 3. El contingut genètic, a nivell molecular, de les inversions, el seu valor adaptatiu i les seves taxes de recombinació. 5. L'efecte dels fronts marins en la transició atlanto-mediterrània sobre la distribució d'haplotips pel gen mitocondrial COI en les espècies de cranc Liocarcinus depurator i Geryon longipes.