En molts països les lleis nacionals contra la discriminació encara no ofereixen protecció adequada en termes d'orientació sexual i identitat de gènere a la feina.
Per desgràcia, habitualment les persones LGTBIQ+ s'enfronten a hostilitats arrelades al lloc on molts de nosaltres passem la major part del temps, la feina. Les empreses i les institucions juguen un rol clau en la creació d'una cultura de diversitat on les persones siguin tractades justament i amb sensibilitat, independentment de la seva orientació sexual i identitat de gènere. A molts països, les lleis nacionals contra la discriminació encara no ofereixen protecció adequada en termes d'orientació sexual i identitat de gènere a la feina. Fins i tot en empreses i institucions on s'accepten col·legues LGTBIQA+ a l'espai laboral, hi ha polítiques corporatives discriminatòries que, sovint, donen lloc a tractes diferenciats. Aquesta discriminació es produeix per un rebuig actiu cap al col·lectiu LGTBIQA+, així com per accions discriminatòries producte d'un desconeixement de la seva realitat.
Experiència laboral LGTBIQA+ a STEM
En estudis recents, científics de minories sexuals i de gènere descriuen com a 'invisible' el seu estatus a la seva institució, laboratori, aula o oficina 1,2,3. L'orientació sexual i la identitat sexual i de gènere no són temes comuns de conversa a molts llocs de treball de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM per les sigles en anglès). Altres estudis han demostrat que encobrir o ocultar una part important de la seva identitat a la feina pot tenir conseqüències perilloses per a la salut mental i la productivitat científica 4,5. La creença que ser cisgènere i heterosexual són les maneres predeterminades o "normals", sovint silencien les converses sobre l'ampli espectre d'identitats sexuals i de gènere. Alhora, 1.427 enquestes a professionals que treballaven en camps STEM i que s'identificaven com a part del col·lectiu LGTBIQA+ van revelar que les científiques LGTBIQA+ poden sentir-se poc recolzades pels seus col·legues, superiors o institucions a l'hora d'abordar qüestions relacionades amb la seva orientació sexual o identitat de gènere 6. Els participants van declarar un grau significativament més gran d'obertura en contextos personals (amics, família…) que amb companys o estudiants (entorn laboral). En contextos personals, prop del 54% dels participants deien que eren totalment oberts sobre les seves identitats. Tanmateix, en el cas de l'entorn laboral, el 29% dels participants van afirmar que no s'havien manifestat en absolut.
Què implica ser obertament LGTBIQA+ en ciència?
Diversos estudis han demostrat que les persones del col·lectiu LGTBIQA+ se senten discriminades al seu centre de treball 3,6, inclosos els centres de Ciència, Tecnologia i Innovació (CTI). Més d'un terç dels participants (36%) d'un estudi nord-americà realitzat el 2016 a físics van afirmar haver-se plantejat deixar la feina a causa del clima hostil o la discriminació que vivien a causa de la seva orientació afectivosexual o identitat de gènere 2. A més, es va observar una forta correlació amb un clima laboral incòmode o observació de comportaments excloents. En altres paraules, el clima és tan poc acollidor en alguns llocs de treball i institucions per portar a les persones LGTBIQA+ a deixar els seus llocs de treball, cosa que s'agreuja en el cas de les persones trans. Això últim és especialment alarmant si tenim en compte un estudi sobre la inserció sociolaboral de les persones trans del 2016 7. En aquest estudi es va exposar que les taxes d'atur de les persones trans arriben fins al 46,5% (41,5% al cas de les dones i 48,7% al dels homes, encara que el percentatge arriba al 69,2% en el cas de les persones no binàries), molt superior a la mitjana de la població espanyola 7.
Tanmateix, aquesta problemàtica no només afecta els treballadors adults. Els estudiants universitaris LGTBIQA+ tenen un 7% menys de probabilitats de ser retinguts a camps STEM que els seus companys no LGTBIQA+. Igualment, una altra investigació va estudiar les relacions entre la negació de la identitat d'un estudiant i la probabilitat d'abandonament, la manca d'autoestima o la depressió 8. No obstant això, no tot és dolent, ja que l'estudi indicava possibles beneficis i conseqüències de la revelació de la identitat LGTBIQA+ (outness) entre els joves LGTBIQA+ en entorns escolars com ara una concentració més gran en els estudis i una mitjana més gran en les qualificacions.
La importància de la visibilitat LGTBIAQ+ a la ciència
És important visibilitzar el col·lectiu perquè allò que no es visibilitza no existeix. La ciència continua sent un entorn molt masculinitzat, normalment governat per homes cis heterosexuals blancs. Cal allunyar-se de la visió seriosa i grisa que històricament ha tingut la ciència i donar una imatge de persones amb multitud d'inquietuds, estils de vida i, en definitiva, un col·lectiu divers. Les noves generacions necessiten nous referents diversos que seran la llavor de noves vocacions científiques, evitant així l'abandonament científic en edats primerenques de les persones no normatives. Finalment, una ciència més inclusiva ens proporcionaria una millor qualitat de treball i de vida per a tots, servint com a exemple per a altres sectors on encara hi ha més discriminació.
I ara què?
Hem parlat sobre múltiples estudis de físics a l’Amèrica del Nord i al Regne Unit que han demanat informació de milers de científics per entendre la realitat del col·lectiu LGTBIQA+, però això no significa que a Espanya ens hàgim quedat enrere. Si bé és veritat que no s'han fet estudis sobre la comunitat científica LGTBIQA+, Espanya és pionera a Europa pel que fa a l'aplicació de mesures d'inclusió a entorns científics i centres CTI gràcies al treball de l'associació PRISMA.
PRISMA és una entitat estatal sense ànim de lucre per a la diversitat afectivosexual i de gènere en Ciència, Tecnologia i Innovació (CTI), que lluita per una CTI més diversa i inclusiva amb les realitats del col·lectiu LGTBIQA+. En aquest sentit, PRISMA ha redactat un decàleg de mesures per a la igualtat LGBTIQA+ a centres de recerca i entorns CTI per tal de crear un espai segur i igualitari. Això inclou la formació del personal, especialment aquells en càrrecs de poder, per prevenir conflictes i discriminacions. A més, es proposa establir canals segurs per denunciar agressions i discriminacions, garantir igualtat d'oportunitats laborals per a persones trans i amb expressions de gènere no normatives, i rebutjar discursos pseudocientífics que discriminen el col·lectiu LGTBIQA+.
PRISMA no és l'únic exemple de bones pràctiques a Espanya, on l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) tampoc es queda enrere i el 26 de maig passat, dins del cicle de seminaris setmanals #FridayTalks, es va convidar a Simón Perera (secretari general de PRISMA) com a ponent. Gràcies a la seva xerrada exitosa, ja s'estan fent esforços des del renovat grup de treball d'Igualtat i Diversitat de l'ICM per a la implementació de les 10 mesures PRISMA per a la igualtat LGTBIQA+.
Continuem fent de l'ICM-CSIC un centre de referència del qual enorgullir-se.