Científics de l'Institut de Ciències del Mar han descrit la morfologia larvaria de les tres espècies de cananes de major interès pesquer en l'Atlàntic nord-oriental: la canana vera (Illex coindetii), la canana (Todarodes sagittatus) i la pota costanera (Todaropsis eblanae).
Científics de l'Institut de Ciències del Mar han descrit la morfologia larvaria de les tres espècies de cananes de major interès pesquer en l'Atlàntic nord-oriental: la canana vera (Illex coindetii), la canana (Todarodes sagittatus) i la pota costanera (Todaropsis eblanae).
A partir de larves obtingudes utilitzant tècniques de fertilització in vitro i de Microscopía Electrònica de Rastreig (SEM), s'han determinat els caràcters morfològics que permeten diferenciar aquestes espècies entre si. Combinant aquest coneixement amb el ja conegut d'altres 4 espècies de cananes de l'àrea d'estudi, s'ha elaborat una clau dicotòmica que permet identificar les 7 les espècies presents a l'àrea de l'Atlàntic nord-oriental i Mediterrani. La tècnica de fecundació in vitro utilitzada actualment només s'empra a l' ICM i la Universitat de Hokkaido (Japó), convertint l'ICM en un dels centres de referència a escala mundial en l'estudi de larves de calamars oceànics.
Els calamars oceànics de la família Ommastrephidae, coneguts també com a cananes o potes, representen el volum més gran de captures de cefalòpodes a escala mundial. Per això, el seu cicle de vida ha estat objecte de nombrosos estudis. Els calamars acabats de néixer d'aquesta família es troben entre els més petits coneguts entre els cefalòpodes i es caracteritzen per néixer amb els tentacles fusionats en una probòscide, particularitat que mantenen durant tota la seva vida larvària. No obstant això, Fernando Fernández-Álvarez, investigador de l'ICM i primer autor de l'article que s'acaba de publicar en la revista Zoological Journal of the Linnean Society, comenta: “les larves d'aquestes espècies són morfològicament molt semblants, i no poden ser diferenciades a simple vista. La clau que hem elaborat a partir de larves nascudes en laboratori permet, per primera vegada, identificar de forma fiable totes les espècies de l'Atlàntic nord-oriental sense haver de recórrer a mètodes moleculars”.
Roger Villanueva, investigador principal del projecte CALOCEAN, en el qual s'emmarca aquesta recerca, explica: “gràcies a les imatges obtingudes per SEM hem pogut identificar les diferències entre l'estructura de les ventoses de la probòscide, que juntament amb la presència o absència de fotòfors, són les principals característiques que permeten identificar les larves de les diferents espècies de cananes”.
Donada la impossibilitat de cultivar aquestes espècies en l'actualitat, el coneixement sobre l'ecologia i forma de vida d'aquestes larves procedeix bàsicament d'exemplars recollits en el plàncton. Per això, conclouen els autors “és crític desenvolupar eines que permetin identificar a escala d'espècie aquestes larves salvatges i, així, tractar de comprendre que factors determinen els estadis inicials de la seva vida”. Aquesta identificació és especialment important en el cas d'espècies d'interès pesquer, com les estudiades, atès que la distribució i abundància de les cananes adultes es troben condicionades per la supervivència que aconsegueixen durant el seu fràgil període larvari.
Article:
Fernández-Álvarez, FÁ; Martins, CPP; Vidal, EAG & Villanueva, R. (2016) Towards the identification of the ommastrephid squid paralarvae (Mollusca: Cephalopoda): morphological description of three species and a key to the north-east Atlantic species. Zoological Journal of the Linnean Society.
http://dx.doi.org/10.1111/zoj.12496