Notícies | 02 Novembre 2026

La fauna abissal manté a la superfície els nòduls polimetàl·lics d'interès miner

Share

És la conclusió principal d’un nou estudi amb participació de l'ICM-CSIC que posa sobre la taula una funció ecosistèmica fins ara desconeguda i alerta de l’impacte de la mineria en aigües profundes.

El treball ha documentat com la fauna abissal és capaç de retirar els sediments de la superfície dels nòduls polimetàl·lics / ICM-CSIC.
El treball ha documentat com la fauna abissal és capaç de retirar els sediments de la superfície dels nòduls polimetàl·lics / ICM-CSIC.

Les espècies que habiten en els fons oceànics profunds juguen un paper clau en la seva conservació i, per extensió, en la de tota la biodiversitat abissal. Aquesta és la principal conclusió d’una investigació coliderada pel National Oceanography Centre (NOC) del Regne Unit i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. En concret, l’estudi demostra que la fauna bentònica, que viu en contacte amb el llit marí, és la màxima responsable que els nòduls polimetàl·lics —acumulacions minerals de gran valor per a la indústria minera— es mantinguin a la superfície del fons marí i no quedin enterrats o es dissolguin al fang abissal amb el pas del temps.

Aquesta troballa no només descobreix una funció ecosistèmica fins ara desconeguda, sinó que posa de manifest un nou i inesperat impacte ecològic que podria agreujar les conseqüències ja conegudes de la mineria en aigües profundes a escala global.

Els nòduls polimetàl·lics (també coneguts com a nòduls de manganès) són concrecions rocoses de mida variable —generalment d'entre 1 i 20 centímetres— que es troben disperses però en gran abundància al llarg del fons d’algunes planes abissals, a profunditats d'entre 4.000 i 6.000 metres. Es formen molt lentament al llarg de milions d'anys i proporcionen un hàbitat poc habitual però imprescindible per a una gran varietat d'espècies d'aigües profundes. Durant dècades, la comunitat científica s'ha preguntat com era possible que aquests nòduls es mantinguessin exposats a la superfície en lloc de quedar coberts de manera permanent pels sediments que es dipositen al fons marí.

Enginyers del fons marí

Ara, mitjançant la realització de fotografies del fons marí a intervals regulars (time-lapse), l'equip científic ha pogut documentar com diverses espècies mòbils retiren activament els sediments de la superfície dels nòduls. Entre aquests animals destaquen els cogombres de mar, els eriçons o els cargols de mar, entre altres. Així mateix, s'ha registrat l'activitat d'organismes com els cucs poliquets, que viuen a l'interior dels sediments i aixequen els nòduls des de sota.

Aquestes activitats quotidianes de la fauna bentònica, és a dir, les espècies que viuen en contacte o just per sobre del llit marí, actuen com a mecanisme de manteniment constant dels nòduls, fet que dona suport a una hipòtesi formulada per primera vegada fa més de quatre dècades. En mantenir els nòduls nets i a la superfície, aquests «enginyers de l'ecosistema» permeten que altres espècies sèssils —que no es poden moure—, com ara coralls o esponges, puguin colonitzar el substrat dur, afavorint així l'elevada biodiversitat que caracteritza aquests hàbitats abissals.

Per això, les autores i autors subratllen la necessitat d'entendre no només quines espècies habiten els entorns profunds, sinó també com interactuen amb el seu medi i el modifiquen, especialment en el context actual d'avaluació de la mineria profunda.

L’impacte de la mineria

Segons l’equip científic, si les activitats d'extracció minera redueixen o eliminen la fauna mòbil abissal, s'interromprà directament aquest procés natural de neteja i elevació dels nòduls. Com a conseqüència, els substrats durs restants podrien quedar enterrats o dissoldre's en el fang abissal, eliminant la capacitat de l'ecosistema per regenerar-se i acollir biodiversitat a llarg termini.

En aquest sentit, Erik Simon-Lledó, investigador de l'ICM-CSIC i autor sènior de l'estudi, alerta sobre els riscos de la mineria d’aigües profundes: 

«La mineria abissal podria desencadenar un impacte ecològic en cadena que fins ara no s'havia tingut en compte. En reduir la fauna mòbil d'aquests fons marins, s'eliminaria un mecanisme funcional que manté exposat el substrat dur; al alterar aquest procés natural clau, espècies com coralls i esponges tindrien més complicat re-colonitzar el medi, agreujant els efectes ja coneguts de la mineria sobre la gran biodiversitat d'aquests ecosistemes».

Per la seva banda, Loïc Van Audenhaege, primer autor de l'estudi, remarca: 

«Tot just comencem a descobrir els processos ocults que sostenen els ecosistemes d'aigües profundes. Comprendre aquestes interaccions resulta essencial per poder predir fins a quin punt aquests ecosistemes són capaços de ser resilients».

Amb tot, els resultats d'aquesta investigació obren noves oportunitats per monitorar l'estat ecològic, la resiliència i la dinàmica a llarg termini de les zones abissals. Segons conclouen els autors, tenir en compte el paper de les espècies que actuen com a enginyeres dels ecosistemes serà fonamental per millorar les prediccions sobre com respondran els camps de nòduls davant de qualsevol pertorbació humana i per avançar cap a una gestió ambiental de les aigües profundes basada en evidències científiques sòlides.