La igualtat de gènere en l’educació formal i no formal

Escrivint aquesta entrada des del context d’un centre d’investigació marina, podríem pensar en una metàfora entre la construcció de l’aprenentatge -com adquirim coneixement- i l’adquisició de nutrients -l’alimentació per filtració d’alguns organismes aquàtics-. Probablement, haureu sentit alguna vegada que “les nenes i nens són com esponges”, ja que “ho absorbeixen tot”.

Com gran part de les característiques atribuïdes als infants, això no és quelcom únic de l’etapa infantil, sinó que també s’estén a les etapes posteriors perquè l’aprenentatge és continu al llarg de la vida de les persones. Pel que fa a la construcció de l’aprenentatge, l’entorn i els estímuls que rebem a través d’aquest juguen un paper fonamental.

Seguint amb la metàfora, els organismes filtradors que viuen al mar absorbeixen nutrients -i oxigen- que els ajuden a mantenir-se vius i créixer. No obstant això, també ingereixen de manera inevitable els contaminants presents a l’aigua. De fet, les esponges són molt bons bioindicadors, ja que incorporen també aquestes substàncies  que no només no les alimenten, sinó que també les perjudiquen. A partir d’aquesta idea, intentaré explicar de quina manera es pot promoure la igualtat des d’un centre de recerca.

Construïm, com hem dit, les nostres idees a través del que percebem de l’ambient que ens envolta i al qual tenim accés. Això no inclou només una realitat única de cada individu, sinó tot un imaginari social al qual s’ha de posar molta atenció, ja que sovint la realitat difereix notablement d’aquest imaginari, i cal  revisar els conceptes.

L’imaginari col·lectiu es refereix al conjunt de valors, institucions, lleis i símbols amb els quals les persones relacionem quelcom. Què és ser dona? Què és ser home? Què és ser un/a científic/a? Estem d’acord en bona part de les possibles respostes a aquestes preguntes, és a dir, existeix un cert acord comú, un imaginari col·lectiu que es correspon més o menys amb la realitat i que s’explica així en els entorns més típics de l’educació formal -escoles, instituts, i universitats- ino formal -museus, centres d’educació ambiental o mitjans de comunicació-.

Tanmateix, cadascú en l’àmbit personal, acaba de construir les seves pròpies respostes influenciades per la seva experiència, i és aquí on l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) pot aportar el seu granet de sorra quan es relaciona i comunica amb la ciutadania.  

Què pot fer l’ICM-CSIC per la igualtat des de l’educació?

A l’ICM-CSIC produïm informació a molts nivells: escrita -publicacions científiques, llibres,  reportatges, materials educatius o divulgatius, etc.-, oral -visites al centre, visites a centres educatius, comunicació interna i externa, etc.- i visual -pàgina web, cartelleria, esdeveniments, etc-, entre altres.

Hem de tenir molt present quina comunicació fem i com la fem, ja que això influeix en com la ciutadania i els diferents entorns educatius perceben la recerca marina i  les persones que la desenvolupen, i contribueix a crear realitats més enllà i a fer-se preguntes com “què implica ser dona o home en el món de la ciència”.

Per tal d’assolir la igualtat de gènere, el primer que han de fer els centres de recerca és identificar l’arrel del problema. Fins ara, nombrosos estudis han comprovat que el sexisme està present en la societat i n’han identificat les fonts. Aquest és el primer pas per superar la desigualtat. De la mateixa manera, per millorar l’estat de salut del medi marí i dels organismes filtradors en entorns contaminants, el primer que caldria fer seria analitzar el medi a través del qual s’han estat alimentant prèviament.

En el cas de la igualtat, tot comença per ser conscients de l’impacte que poden tenir les nostres paraules,  gestos, accions o decisions, i revisar-les i actuar en conseqüència. Actualment, la Comissió Europea, conscient de la importància d’aconseguir la igualtat de gènere en l’àmbit de la recerca, estableix que tots els  centres de recerca que vulguin  accedir als fons europeus necessiten fer una diagnosi i un pla d’acció que permeti aconseguir aquest objectiu, obeint a directrius europees.

A l’ICM-CSIC ja hem fet el primer pas i hem elaborat el nostre propi Pla d’Igualtat de Gènere, que identifica una sèrie de  línies d’acció tant en l’àmbit de l’educació i en altres.

Això va alineat amb l’Agenda Educativa 2030, que reconeix que la igualtat de gènere requereix una aproximació “que asseguri que noies i nois, dones i homes no només tinguin accés i completin els cicles educatius sinó que també se’ls empoderi igualment a la i a través de l’educació”. En conseqüència, cada cop són més els centres educatius que tenen present la perspectiva de gènere i treballen la igualtat a través d’accions concretes previstes als programes educatius.

Per això, a l’ICM-CSIC intentem tenir present tot això en els esdeveniments i accions educatives que duem a terme, la qual cosa implica posar-nos les ulleres liles a l’hora d’explicar els conceptes i encoratjar i animar tant a noies com a nois des de perspectives realistes, mostrant referents d’ambdós sexes que els ajudin a aconseguir les fites o aclarir què volen i què no volen fer.

Un altre problema a abordar dins l’àmbit de l’educació és la violència de gènere, que  està encara molt present a la nostra societat. En aquest sentit, hi ha tot un fenomen, la Violència relacionada amb l’escola basada en gènere (de l’anglès School-related Gender-based Violence (SRGVB)). No és un repte nou, és un tema pendent que arrosseguem des de fa molts anys, però que podem solucionar proposant canvis que ens condueixin cap a una societat més justa. A l’ICM-CSIC defensem fermament l’expressió “actua localment, però pensa globalment”, ja que és clau també per a millorar l’estat actual de l’oceà.

I és que,  algunes decisions locals i del  dia a dia poden tenir conseqüències globals, i no és sinó responsabilitat nostra  decidir com actuem essent conscients de l’impacte global que aquestes accions poden tenir. De la mateixa manera, per assolir la igualtat cal tenir això al cap i actuar en conseqüència per  poder aconseguir apropar-nos cada cop més a una igualtat real.