L'ICM construeix nous ponts entre les ciències marines i les matemàtiques

L'Institut de Ciències del Mar (ICM) i el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) van organitzar a principis de novembre una trobada per establir nous ponts entre les ciències marines i les matemàtiques, cosa que no s'havia fet fins ara i que buscava assentar les bases d'una aliança que s'espera que sigui molt profitosa per als dos centres de recerca. Les i els participants van aprofitar l'oportunitat per exposar les seves línies de recerca i explorar sinergies entre les dues disciplines amb l’objectiu d’impulsar la transformació i la innovació científiques.

Al llarg de quatre jornades -dues a cada institució- investigadores i investigadors de diverses de disciplines van intercanviar les seves idees i reptes de recerca i van aprofundir en com el nexe entre les ciències marines i les matemàtiques els podria fer avançar en les seves investigacions: 

"El resultat d’aquestes jornades posa sobre la taula el potencial d'establir col·laboracions fructíferes entre disciplines complementàries per avançar cap a la ciència multidisciplinària, clau per afrontar els reptes mediambientals actuals", afirma Marta Coll, vicedirectora d'Estratègia Científica de l'ICM.

El paper de les matemàtiques en la recerca marina

Durant les jornades celebrades a l'ICM, Valentí Sallarès, el director del centre, va destacar l'ús d'eines matemàtiques en molts dels estudis que es duen a terme a l'ICM i l'interès del centre per desenvolupar projectes en col·laboració amb el CRM. D'altra banda, en les sessions celebrades al CRM, Lluís Alsedà, el director, va subratllar la importància de la investigació matemàtica en el context actual i va posar èmfasi en el paper fonamental del CRM a l'hora de catalitzar la investigació d'excel·lència i fomentar els ecosistemes matemàtics inclusius.

Per part de l'ICM, en Pierre Ramond i en Francesc Piferrer van exposar les complexitats a què s'enfronten  a l’hora d’estudiar el microbioma oceànic i la genòmica dels peixos fent servir les matemàtiques, mentre que l’Antonio Villaseñor va parlar de diferents projectes per millorar la detecció de terratrèmols i l'anàlisi geomorfològica mitjançant la integració de la intel·ligència artificial (IA) i en Jonas Ruh va introduir algunes de les eines de modelització i optimització que s'utilitzen en el camp de les geociències marines.

Així mateix, l’Evgenia Makarova va exposar els secrets de l'aprenentatge automàtic per rectificar els biaixos en les previsions de vent a la superfície del mar, en Manuel Arias va parlar de la fusió entre les dades d'observació de la Terra i la IA, l’Estela Jiménez va presentar un programari d'inversió de dades sísmiques per a l'obtenció d'imatges del subsol, en Francisco Ramírez va mostrar els processos d'optimització que es fan servir per a la comprensió dels moviments de les espècies marines i, finalment, l’Ivan Masmitjà va desvelar els models d'IA que estan revolucionant el seguiment de robots i organismes marins.

Per part del CRM, en Pere Puig va presentar els mètodes de captura i recaptura que es fan servir actualment en l'àmbit de l'ecologia, l’Álvaro Corral va introduir les lleis matemàtiques que s’utilitzen per descriure la distribució espacial dels individus, en Lluís Alsedà va parlar de la identificació del punt d'inflexió social per estudiar la gavina d'Audouin al delta de l'Ebre, la Jezabel Curbelo va proposar l'aplicació de tècniques lagrangianes al camp de l'oceanografia i, finalment, en Josep Sardanyés va parlar de la iniciativa MPA4Sustainability, que busca potenciar el paper de les àrees marines protegides per a la conservació de la biodiversitat.

Les jornades van culminar amb les reflexions de Lluís Alsedà i Valentí Sallarès, que van celebrar l'èxit d'una trobada que, esperen, senti les bases per a futurs esforços de col·laboració que serviran per afrontar els reptes globals i preservar els ecosistemes del nostre planeta.