L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha reforçat el seu llegat científic amb la inclusió d’aquests dos noms, que en el seu moment van ser destacats investigadors del centre, en la cartografia oficial del relleu submarí espanyol.
La cartografia del fons marí és un reflex del coneixement i de la història de qui ha dedicat la seva vida a explorar l’oceà. En el marc de la recent actualització de la toponímia submarina en aigües espanyoles, l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha vist reconegut el treball de dues de les seves figures més insignes mitjançant la incorporació dels seus noms en el nomenclàtor oficial de l’Estret de Gibraltar i les seves zones adjacents. Aquesta iniciativa no només busca la precisió geogràfica, sinó que també serveix com a tribut històric a l’excel·lència investigadora que ha definit la trajectòria del nostre centre.
L’actualització de la base de dades de relleus submarins permet que noms com els de Miquel Alcaraz i Agustí Julià quedin vinculats de manera permanent a l’orografia oceànica. Miquel Alcaraz va ser un investigador de referència en l’estudi del zooplàncton i el metabolisme dels ecosistemes marins, i la seva presència en la nova toponímia simbolitza la seva immensa contribució a l’oceanografia biològica. Per la seva banda, Agustí Julià va ser un geòleg marí fonamental per entendre la dinàmica sedimentària i la morfologia del litoral, de manera que la seva inclusió en la cartografia oficial reconeix la seva mestria en la interpretació dels relleus que ara porten el seu nom.
Gemma Ercilla, investigadora de l’ICM que ha participat activament en aquest procés de redefinició toponímica, destaca la rellevància d’aquest assoliment assenyalant que posar nom a les formes del relleu submarí no és només una qüestió d’ordre cartogràfic, sinó un acte de visibilització científica.
Segons explica Ercilla:
“Aquest treball permet dotar d’identitat estructures geològiques complexes i, alhora, retre un homenatge necessari a companys que van obrir camí en l’exploració dels nostres mars, assegurant que la seva memòria perduri en els mapes que utilitzaran les futures generacions d’oceanògrafes i oceanògrafs.”
Per a l’ICM-CSIC, aquesta estandardització de la toponímia, en la qual també ha participat l’Instituto Español de Oceanografía (IEO), és una eina clau per a la investigació i la protecció del medi marí. Disposar de noms oficials i unificats per a estructures com canyons o conques permet als nostres equips augmentar la precisió científica en facilitar l’intercanvi de dades en projectes internacionals de geociències i biologia. Igualment, una nomenclatura clara resulta essencial per a la delimitació d’Àrees Marines Protegides i la gestió d’hàbitats vulnerables, alhora que preserva la memòria institucional integrant el nom dels nostres pioners en el llenguatge tècnic de l’oceanografia moderna.
Amb tot, aquest assoliment s’alinea amb la missió de l’ICM-CSIC de documentar i protegir la biodiversitat i la geologia dels nostres mars. “La inclusió de personal de la nostra institució en el mapa oficial del relleu oceànic subratlla la importància de la transferència de coneixement des de la recerca bàsica fins a les eines de gestió marítima internacional”, conclou Ercilla.