Avui, l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona del CSIC ha rendit homenatge a Pepita Castellví, una de les seves investigadores de major projecció i pionera de l'Antàrtida. L'acte coincideix amb l'aniversari de la investigadora, que avui compleix 84 anys. Pionera de la investigació espanyola a l'Antàrtida, va liderar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola i va ser la seva primera directora.
Avui, l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona del CSIC ha rendit homenatge a Pepita Castellví, una de les seves investigadores de major projecció i pionera de l'Antàrtida. L'acte coincideix amb l'aniversari de la investigadora, que avui compleix 84 anys. Pionera de la investigació espanyola a l'Antàrtida, va liderar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola i va ser la seva primera directora.
Josefina Castellví Piulachs (Barcelona, 1935) és pionera en la participació espanyola en investigació antàrtica i va liderar, al seu dia, la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola. Va ser una de les pioneres de la investigació antàrtica en una època en què les dones amb prou feines tenien presència en els laboratoris si no eren, com la mateixa Castellví ha explicat, com "secretàries o ajudants". En l'acte, Josefina Castellví ha estat acompanyada de companys d'investigació, amics i familiars.
En l'acte s'ha realitzat un debat sobre gènere i oceanografia, amb dones en diferents etapes de la carrera investigadora i s'ha projectat un vídeo sobre la trajectòria científica de Castellví. La pròpia Castellví, visiblement emocionada, ha dedicat unes paraules d'agraïment i ha recordat alguns moments de la seva carrera científica.
L'acte s'ha tancat amb la descoberta d'una placa commemorativa de l'Aula "Pepita Castellví", un petit concert del conjunt femení Mar de Leva.
Josefina Castellví Piulachs va començar a treballar a l'ICM en 1960, llavors conegut com Institut d'Investigacions Pesqueres, i va ser la seva directora els anys 1994-1995. Especialista en bacteriologia marina, la seva passió per l'estudi de bacteris en ambients extrems la va portar a interessar-se pel continent blanc. Allí va participar en l'organització de la investigació espanyola a l'Antàrtida, el 1984, i en la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l'illa Livingston, de la qual va ser cap del 1989 al 1993.
Ha publicat més de setanta treballs científics i ha participat en 36 campanyes oceanogràfiques. A més del seu talent científic, Castellví de seguida va mostrar excel·lents qualitats com a gestora d'investigació, que li van permetre ser Delegada del CSIC a Catalunya, l'any 1984, i Directora de Coordinació de la Presidència del CSIC, el 1986.
Després del seu pas com a directora de la Base Antàrtica espanyola, va ser gestora del Programa Nacional d'Investigació a l'Antàrtida (CICYT) a nivell estatal, responsable de la coordinació dels projectes científics internacionals duts a terme en aquest territori.
Entre altres distincions, ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla "Narcís Monturiol" al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), Premi Esteva Bassols: "Senyora de Barcelona" (2005), Premi de Medi Ambient de l'Institut d'Estudis Catalans (2006), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2013), Premi Català de l' 'Any del diari (2013).
Retirada professionalment des de l'any 2000, ha continuat vinculada a la difusió, l'estudi de la investigació, i la defensa del medi ambient i del continent antàrtic. Coincidint amb el 25 aniversari de la creació de la Base Antàrtica espanyola, Castellví va ser protagonista del documental "Els records de gel", d'Albert Solé. Tots dos van viatjar al continent blanc, un viatge que es reflecteix en la pel·lícula, un emotiu homenatge a l'equip científic i els treballs d'aquells anys.