El Servei d'Instrumentació de l'ICM ha recuperat 2 de les boies que varen ser deixades al mar el 2013, en el marc de la campanya SPURS. El projecte tenia per objectiu estudiar els processos de formació i manteniment del màxim de salinitat al centre del gir de l'Atlàntic Nord.
El Servei d'Instrumentació de l'ICM ha recuperat 2 de les boies que varen ser deixades al mar el 2013, en el marc de la campanya SPURS. El projecte tenia per objectiu estudiar els processos de formació i manteniment del màxim de salinitat al centre del gir de l'Atlàntic Nord. Durant la campanya, els investigadors de l’ICM juntament amb membres de la NASA van llançar un total de 50 boies: 10 espanyoles i 40 nord-americanes, per estudiar la interfase atmosfera-oceà.
Les boies espanyoles aportades a aquesta campanya van ser inicialment dissenyades a l'ICM per Agustí Juliá amb la col·laboració de Pere Fernández, encarregat de l'electrònica i telecomunicacions, i Kintxo Salvador, al càrrec del disseny mecànic i la programació, gràcies al finançament de diversos projectes desenvolupats al llarg de tota la dècada anterior. Les boies estan preparades per mesurar salinitat i temperatura de la superfície del mar amb un dispositiu d'alta tecnologia (SBE37SI) i transmetre una dada cada hora en temps real.
De les 50 boies alliberades al mar, només les 10 espanyoles han estat navegant i enviant dades durant més de dos anys, llur temps de vida estimat. No obstant això, tres d'aquestes boies han superat aquesta barrera i han aconseguit els 3 anys en funcionament.
Una d'aquestes va acabar els seus dies prop d'on va ser deixada anar a l'oceà, en el màxim de salinitat del centre del gir subtropical de l'Atlàntic nord, i no va poder ser recuperada. Però les altres dues boies han estat recuperades recentment. Una va ser localitzada per Mario Cartwright, que la va trobar encallada en una platja de les illes Bahames i, veient que es tractava d'un valuós instrument, va buscar la forma de contactar amb l'ICM i retornar-la al seu lloc de partida. L’altra va acabar a la costa de Biscaia, on els companys de l'ICM van anar a recuperar-la.
Durant els seus viatges, les boies, conduïdes pels corrents oceànics i el vent, han recollit una llarga sèrie temporal de dades en una gran àrea. Aquestes dades són molt valuoses per als estudis de salinitat oceànica, un paràmetre clau per comprendre i predir el clima. Al llarg de la trajectòria les boies es converteixen a més en la llar de diversos organismes marins, transformant-se en veritables ecosistemes ambulants.
Inspirats en el 'visual thinking', Kintxo Salvador i Ana Ceballos han escrit i il·lustrat una història per transmetre l'aventura d'aquestes boies, que pot veure’s i descarregar-se al següent enllaç: La vida de una boya.pdf
Imatge: Trajectòries de les tres boies des que van ser deixades anar en 2013 fins a la fi del seu funcionament en 2016.