El treball, coliderat per l’ICM-CSIC, el CIIMAR i la UB, posa sobre la taula l’escassa resiliència d’aquesta espècie emblemàtica del Mediterrani davant uns esdeveniments cada vegada més freqüents i intensos.
Un nou estudi coliderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el Centre Interdisciplinari d’Investigacions Marines i Ambientals (CIIMAR, Portugal) en col·laboració amb la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona ha revelat que la gorgònia roja (Paramuricea clavata), una espècie emblemàtica del Mediterrani, té poca capacitat d’adaptació davant les cada vegada més freqüents i intenses onades de calor marines. Aquesta investigació, publicada a la prestigiosa revista Global Change Biology, assenyala que les colònies de l’espècie podrien desaparèixer si es continuen produint aquest tipus d’esdeveniments extrems.
Per a l’elaboració de l’estudi, l’equip d’investigació va recollir mostres de gorgònies vermelles de diverses poblacions a les Illes Medes (Girona). Al laboratori, aquestes mostres es van sotmetre a dues temperatures, 18 graus (control) i 25 graus (tractament), en una sèrie d’experiments d’estrès tèrmic repetits durant tres anys consecutius (2015-2017).
Durant els experiments es va mesurar el percentatge de necrosi als teixits de les gorgònies com a indicador de la seva resposta a l’estrès. Mentre que els anys 2015 i 2016 els percentatges de necrosi al final dels experiments van ser inferiors al 60%, l’any 2017 es va observar un augment significatiu de la mortalitat, superant el 60% a meitat de l’experiment.
Els models estadístics van identificar que el règim tèrmic de l'estiu anterior a l'experiment va ser el principal factor que va influir en la resposta ecològica de les colònies durant els tres experiments. Aquest descobriment recolza la idea que l'adaptació, ja sigui mitjançant components genètics o fenotípics, té un paper mínim en la capacitat d'aquesta espècie per respondre a les onades de calor.
“Els nostres experiments demostren que la gorgònia roja no té suficient capacitat adaptativa per afrontar l’augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor al Mediterrani”, explica Sandra Ramírez-Calero, investigadora de l’ICM-CSIC i autora principal de l’estudi. “Aquesta manca de resiliència pot provocar col·lapses poblacionals en aigües poc profundes, arribant fins i tot a l’extinció local”.
Per la seva banda, Joaquim Garrabou (ICM-CSIC), el supervisor de l’estudi, afegeix: “Aquest estudi subratlla la importància de considerar la recurrència d’esdeveniments climàtics extrems a l’hora de fer projeccions sobre biodiversitat en el context actual d’emergència climàtica, i suggereix que els mètodes tradicionals de predicció són clarament insuficients”.
Finalment, Jean-Baptiste Ledoux (CIIMAR, Portugal), co-supervisor de l’estudi, apunta:
“L’originalitat d’aquest treball recau en el fet que el nostre set-up experimental permet controlar alguns dels factors subjacents en la resposta individual a l’estrès tèrmic. Per exemple, vam utilitzar els mateixos individus durant els tres experiments consecutius, controlant de facto els components genètics de la resposta individual a l’estrès tèrmic”.
A part del seu valor com a símbol dels ecosistemes mediterranis, la gorgònia roja juga un paper clau com a refugi per a nombroses espècies i és essencial per a l’estructura i el funcionament de les comunitats bentòniques. “La seva desaparició podria simplificar aquests ecosistemes, afectant la seva capacitat per oferir serveis fonamentals a la societat”, adverteix Ramírez-Calero.
Davant aquest escenari, l’equip científic insisteix que, tot i que mesures locals de conservació com la reducció de la contaminació poden ser d’ajuda, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle continua sent la peça clau per mitigar el canvi climàtic i protegir la gorgònia roja i altres espècies vulnerables.