La col·laboració entre l’ICM-CSIC i el regatista Dídac Costa ha permès recopilar dades molt valuoses de temperatura i salinitat de la regió sub-antàrtica, de difícil accés per als vaixells oceanogràfics.
Un equip de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha aconseguit recopilar dades molt valuoses de de temperatura i salinitat de la regió sub-antàrtica gràcies a una col·laboració amb el regatista Dídac Costa. Aquestes dades han servit per validar les dades satel·litals de salinitat de la regió sub-antàrtica, la qual cosa pot ajudar a millorar les prediccions del canvi climàtic en la que és una de les zones més afectades per aquest.
Això es deu al fet que la temperatura i la salinitat són els dos paràmetres que determinen la densitat de l’aigua –com més freda i salada, més densa-, que governa la circulació oceànica, un dels principals condicionants del clima global. Així mateix, la salinitat, per sí sola, està estretament relacionada amb el clima de la Terra, ja que depèn de la precipitació, l'evaporació, les descàrregues dels rius i la fusió del gel.
Per a la obtenció de les dades, les investigadores i investigadors van instal·lar a l’embarcació del patró català, batejada amb el sobrenom de “One Planet, One Ocean”, una sèrie de sensors per a mesurar la temperatura i la conductivitat –determinada per la salinitat- de l’aigua durant la Vendée Globe de l’any 2020-2021, la regata en solitari, sense escales ni assistència més famosa del món.
Els resultats de la investigació es recullen en un estudi publicat recentment a la revista Journal of Marine Science and Engineering. L’objectiu principal d’aquesta és validar els mapes de salinitat generats a partir de les dades obtingudes remotament a través dels satèl·lits SMOS de l’Agència Espacial Europea (ESA) i SMAP de l’Administració Nacional d’Aeronàutica i l’Espai Americana (NASA), claus per als models de canvi climàtic.
“Sense el Dídac i la Fundació de Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB), que va finançar la regata, res d’això hagués estat possible, ja que es tracta d’una zona de difícil accés per als vaixells utilitzats típicament per a la realització de campanyes oceanogràfiques, que són molt més grans”, exposa la investigadora de l’ICM-CSIC Marta Umbert.
A més, afegeix Umbert en aquest sentit, “mesurar la salinitat de manera remota a través dels satèl·lits a les zones polars no és fàcil, ja que la sensibilitat d’aquests en zones on l’aigua està especialment freda és molt baixa”.
Tanmateix, la informació de les zones polars és essencial, ja que és aquí on, a causa de la major densitat de l’aigua, es formen les aigües profundes que impulsen una part important de les corrents oceàniques de gran escala. És l’inici de la coneguda com a “circulació termohalina” o “cinta transportadora oceànica”.
Per això, els canvis en l’extensió de gel que estan patint les zones polars degut a l’escalfament global podrien afectar la formació d’aquestes grans corrents oceàniques que regulen el clima de tot el planeta transportant la calor des de les zones tropicals fins a les regions polars.
Dades més precises i fiables
Davant d’aquest escenari, és imprescindible tenir dades precises i fiables tant de la salinitat com de la temperatura de l’aigua en aquestes zones. Així mateix, la salinitat és un indicador fonamental per a l’estudi dels canvis en els fluxos d’aigua dolça que s’han observat darrerament en algunes regions polars, la qual cosa pot tenir també una afectació directa sobre el clima.
“Les dades obtingudes ara, mesurades a 60 cm de fondària, són molt més properes a les dades de satèl·lit que les proporcionades pel sistema internacional de boies ARGO, que no dona valors fiables fins als 5 o 6 metres de fondària”, exposa Jordi Salat, investigador de l’ICM-CSIC.
De cara a properes investigacions, les científiques i científics intentaran que aquestes dades s’utilitzin de manera rutinària per a la validació dels productes de salinitat de l’ESA i la NASA a l'oceà Austral, així com per a promoure l’enregistrament de dades utilitzant els velers que fan la volta al món.
“Aquestes embarcacions poden ajudar a analitzar l'evolució de la salinitat i la temperatura de l'oceà a les zones australs, així com a quantificar l'impacte dels canvis en l'extensió del gel al voltant de l'Antàrtida”, conclouen les expertes i experts.