Els detalls es recullen en un estudi liderat per l'ICM-CSIC publicat aquesta setmana a la prestigiosa revista Science Advances.
Un nou estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat els mecanismes que estructuren les comunitats del plàncton més petit de l'oceà, el picoplàncton, des de la superfície fins als 4000 metres de fondària. Aquests organismes microscòpics són importants perquè exerceixen un paper clau en el cicle de diversos nutrients i en la fixació de carboni. A més, són imprescindibles per al bon funcionament de les xarxes tròfiques marines.
Els detalls del treball, en què també han participat la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar, Brazil), el l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) de Gijón, la Universitat de les Palmes de Gran Canària (ULPGC), el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i la King Abdullah University of Science and Technology (KAUST, Aràbia Saudita), es troben en un article publicat aquesta setmana a la prestigiosa revista Science Advances.
Fins ara, es desconeixia com varien els mecanismes ecològics que influeixen en la distribució del picoplàncton en les diferents capes oceàniques. Tanmateix, l’estudi publicat ara suggereix que la manera d'estructurar-se d'aquestes comunitats està determinada principalment per canvis en la selecció ambiental -determina quins microorganismes proliferen en diferents ambients- i la dispersió -estableix com es transporten les diferents espècies-.
Això té conseqüències per a la nostra comprensió dels efectes del canvi global, ja que implica que futurs canvis ambientals impactaran en la selecció ambiental, la qual cosa podria provocar canvis en l'estructura actual del picoplàncton marí i, en conseqüència, en el conjunt dels ecosistemes marins, amb conseqüències que encara són difícils de predir.
"Conèixer els mecanismes ecològics que estructuren les comunitats del plàncton més petit de l'oceà té implicacions per a la ciència bàsica perquè ens pot ajudar a avançar en el camp de l'ecologia microbiana i la biogeografia. A més, ens permetrà comprendre millor els impactes del canvi global sobre els ecosistemes marins", explica Ramiro Logares, investigador de l'ICM-CSIC i coautor del treball.
Per a la seva elaboració, l'equip va analitzar més de 450 mostres recollides en diferents punts del planeta durant les campanyes oceanogràfiques Malaspina 2010 i Hotmix. Aquestes mostres engloben les zones epi- (0-200 metres), meso- (200-1.000 metres) i batipelàgiques (1.000-4.000 metres), la qual cosa ha permès obtenir una imatge completa de les comunitats picoplanctòniques en les diferents profunditats.
L'ambient i la dispersió, factors clau
Una de les conclusions més rellevants de l'estudi és que els mecanismes que influeixen en l'estructura de les comunitats picoplanctòniques varien amb la profunditat. En aquest sentit, les anàlisis indiquen que la influència de la variabilitat ambiental disminueix amb la fondària, mentre que les barreres a la dispersió dels microorganismes augmenten a mida que ens endinsem en l’oceà profund.
"Això suggereix que les diferencies en l'heterogeneïtat de l'hàbitat i en les barreres a la dispersió, com poden ser les diferents masses d'aigua i la topografia del fons, tenen un paper important en la configuració d'aquestes comunitats", apunta Pedro Junger, l'autor principal del treball.
Un altre dels resultats destacables de l'estudi és que les diferencies entre les comunitats del picoplàncton es correlacionen positivament amb la variabilitat ambiental i les masses d'aigua, és a dir, com més heterogeni és l'entorn, més diferents tendeixen a ser les comunitats microbianes.
Finalment, el treball suggereix que en mars semitancats o tancats i amb una gran variabilitat ambiental a causa de factors històrics o geogràfics, com és el cas del Mediterrani, les comunitats microbianes tendeixen a estar més diferenciades que en altres regions oceàniques.
Amb tot, l'estudi posa en relleu la importància d'entendre la biogeografia del picoplàncton en el context actual de canvi global, ja que aquestes comunitats es consideren baròmetres de la salut ecològica de l'oceà i poden proporcionar molta informació sobre els impactes climàtics. De fet, segons els autors, “les respostes del picoplàncton a la variabilitat ambiental podrien informar les polítiques de conservació, ja que actuen com a indicadors primerencs dels canvis en la salut dels ecosistemes marins”.
“En desentranyar els mecanismes que estructuren aquestes comunitats podem predir millor com aquests organismes respondran als canvis ambientals i els seus possibles impactes als ecosistemes marins”, conclouen.