Les noves espècies s'han trobat a la Badia de Blanes (Girona), on hi ha un punt de mostreig permanent de l'ICM-CSIC, i són de distribució global.

Un equip de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona ha identificat i caracteritzat 26 noves soques de bacteris marins. Aquests bacteris, presents a tots els oceans, podrien tenir papers importants en els cicles biogeoquímics de l'oceà global. La troballa ha estat publicada recentment a la prestigiosa revista Frontiers in Microbiology.
Per a l'elaboració de l'estudi, l'equip investigador va treballar amb mostres de la Badia de Blanes (Girona), un punt de mostreig permanent de l’ICM-CSIC, recopilades durant les quatre estacions de l'any, fet que va permetre analitzar com varia la comunitat microbiana al llarg de l'any. En concret, van examinar la morfologia i la fisiologia dels bacteris aïllats, i se'n van seqüenciar els genomes per caracteritzar-ne la funció i classificar-los taxonòmicament.
Les anàlisis van revelar l'existència de 23 noves espècies bacterianes i sis nous gèneres distribuïts en les classes següents: Alphaproteobacteria, Gammaproteobacteria, Bacteroidia i Rhodothermia. Segons els estudis genòmics, aquests bacteris podrien exercir rols crucials en els cicles de carboni, nitrogen, sofre, fòsfor i hidrogen a l'oceà, participant en processos com la fixació de carboni, la desnitrificació o l'oxidació de compostos de sofre.
Aquests processos són clau per mantenir la salut dels ecosistemes marins. Així, per exemple, la desnitrificació és essencial per a l'estabilitat dels oceans, mentre que l'oxidació de compostos del sofre contribueix a la degradació de compostos tòxics com l'àcid sulfhídric o a la producció de matèria orgànica en ambients foscos, com ho és l'oceà profund.
Distribució global
La investigació també va revelar que aquests grups de bacteris estan àmpliament distribuïts en tots els mars i oceans, sent els pertanyents a la família Flavobacteriaceae els més abundants i estesos. Aquesta troballa va ser possible gràcies a l'accés als metagenomes de l'expedició Tara Oceans, que proporcionen informació sobre les seqüències de tots els genomes presents en una mostra i permeten comparar les seqüències dels genomes dels nous bacteris per calcular-ne l'abundància a cada mostra analitzada.
"La seqüenciació massiva ens ajuda a entendre les comunitats bacterianes en conjunt, però sense els cultius no es poden caracteritzar experimentalment ni publicar tàxons (espècies, gèneres, etc.) nous de forma vàlida. Aquest és un dels motius pels quals aïllar i cultivar continua sent essencial, i la seva combinació amb les tecnologies de seqüenciació i anàlisi bioinformàtiques és extremadament poderosa", exposa Xavier Rey Velasco (ICM-CSIC), primer autor de l'article.
"Tot i que la Badia de Blanes és possiblement l'ecosistema marí costaner més estudiat del món des del punt de vista microbiològic, encara descobrim noves espècies i nous aspectes de la seva ecologia cada cop que ens parem a mirar amb detall. Si del lloc més conegut en sabem tan poc, el que ens falta per conèixer de la resta d'ecosistemes marins és enorme", subratlla Josep M. Gasol, investigador de l'ICM i un dels directors de la investigació.
A la majoria dels nous bacteris se'ls han assignat noms en referència al seu lloc d'aïllament (com ara blandensis, del nom en llatí de la ciutat de Blanes), l'època o les característiques del cultiu (forma i color). Tot i això, cinc van rebre noms en honor a destacades microbiòlogues: Zoe Rosinach Pedrol, Ruth Patrick, Katrina Edwards, Isabel Esteve i Pepita Castellví, que va ser directora de l'ICM-CSIC i la primera dona a dirigir una base científica a l'Antàrtida. Aquest gest és especialment significatiu, ja que actualment el 84,4% dels noms de bacteris que honren persones ho fan referint-se a homes.
Amb tot, el treball obre noves vies per investigar el funcionament de les comunitats bacterianes marines i la seva influència en el medi ambient global, subratllant la importància d'aquests organismes en l'equilibri dels ecosistemes oceànics.