Un nou estudi liderat per l'ICM-CSIC permet explicar per primer cop la gran ocurrència de tsunamis i terratrèmols a la regió.
La costa nord-oest del Pacífic de Mèxic és una zona castigada per grans terratrèmols i tsunamis com a resultat de la interacció de dues plaques tectòniques. No obstant això, es desconeixia l'estructura del marge continental i, per tant, les causes de la generació d'aquests desastres naturals.
Ara, un nou estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha revelat la imatge sísmica més detallada d'aquesta franja de la costa del Pacífic, on s'han registrat fins a tres grans terratrèmols tsunamigènics –que generen tsunamis– de magnitud 8 en els últims 100 anys.
En concret, el treball, elaborat en col·laboració amb la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), revela per primera vegada l'estructura sota el marge continental de Jalisco-Colima, revelant la presència de grans dorsals oceàniques que subdueixen sota la placa continental Nord-americana. Segons els autors, això permet explicar l'alt potencial sismogènic i tsunamigènic de la regió i ajudarà a definir les àrees de major risc.
"Els resultats de l'estudi revelen els mecanismes que expliquen la propagació fins al fons marí de terratrèmols que es generen a grans profunditats i acaben provocant grans tsunamis. A més, ens permeten estimar amb més precisió la velocitat de propagació dels terratrèmols i el desplaçament màxim de la falla en cas de terratrèmol, dos paràmetres clau per entendre com es generen els tsunamis en aquesta regió i poder preveure el seu impacte en la costa", explica Manel Prada, l'autor principal de l'estudi.
Per a l'elaboració del treball, publicat recentment a la revista Communications Earth & Environment, l'equip va combinar dades geofísiques obtingudes durant la campanya oceanogràfica TSUJAL, realitzada l’any 2014 davant de les costes de Jalisco i Colima gràcies a una col·laboració amb el Grup d'Intercanvi d'Instal·lacions Oceàniques (OFEG, per les seves sigles en anglès).
"Aquest nou enfocament metodològic de processament i modelatge de dades sísmiques ens ha permès millorar la resolució final de la imatge de l'escorça terrestre al nord-oest de Mèxic. Així mateix, hem pogut captar el relleu del contacte entre plaques tectòniques i les variacions de les propietats físiques del terreny fins als 10 quilòmetres de profunditat a una major resolució de la que ens proporcionen les tècniques convencionals", apunta en aquest sentit Rafael Bartolomé, un altre dels coautors de l'estudi.
Amb tot, el treball proporciona una nova metodologia que podria aplicar-se a altres regions amb característiques sismològiques similars, especialment als marges continentals de subducció amb poca acumulació de sediments com els que es troben a l’ Amèrica Central i Sud-amèrica, per quantificar el paper del relleu de la placa oceànica en la generació de grans terratrèmols i tsunamis.