Un estudi liderat per l’ICM-CSIC i l’IEO-CSIC analitza factors biològics, ambientals i humans que influeixen en la bioacumulació d’aquest metall tòxic en el peix gat.

Una nova investigació liderada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) ha detectat concentracions elevades de mercuri en el múscul del peix gat (Scyliorhinus canicula), un petit tauró que viu en aigües profundes i és molt comú al Mediterrani. El treball, publicat recentment a la revista Marine Pollution Bulletin, identifica els principals factors biològics, ambientals i antròpics que determinen la presència d’aquest contaminant en aquest depredador considerat espècie sentinella de la contaminació marina.
L’estudi va analitzar el paper de variables biològiques com la mida dels individus, i altres variables antròpiques com la proximitat a grans nuclis urbans o l’impacte de la pesca en les concentracions de mercuri total. Els resultats van mostrar concentracions més elevades d’aquest contaminant en els individus de més grandària i aquells presents a la zona nord de l’àrea mostrejada, que coincideix amb la costa catalana.
Els resultats referents a la presència de mercuri són similars a altres estudis fets amb aquest tauró, que mostren que els valors a la conca mediterrània són més elevats que a l’Atlàntic. A més, es va avaluar el risc potencial per a la salut humana en funció de diferents nivells de consum, evidenciant que en escenaris de consum moderat a alt se superen els llindars de seguretat establerts per les autoritats sanitàries.
“Aquest estudi mostra que el consum regular de mòllera podria implicar riscos sanitaris, especialment en determinades regions on el seu consum és més habitual. Però calen valors de consum més específics per tenir resultats més precisos”, assenyala Elena Lloret, investigadora de l’ICM-CSIC i primera autora de l’estudi.
Per la seva banda, Joan Giménez, investigador del Centre Oceanogràfic de Màlaga de l’IEO-CSIC, destaca que “l’estudi no només contribueix a entendre els patrons espacials i ecològics d’acumulació de contaminants en depredadors marins, sinó que també proporciona evidències de com aquesta espècie de tauró pot servir com a espècie bioindicadora de la presència de contaminants en els ecosistemes marins de profunditat”.
El treball posa de manifest la necessitat urgent d’incorporar valors específics de consum per espècie en les avaluacions de risc alimentari, així com de continuar investigant els processos de biomagnificació en les cadenes tròfiques marines, especialment en el context del canvi global i la creixent pressió antròpica sobre els ecosistemes marins.
“Aquest estudi s’emmarca en l’esforç conjunt de l’ICM-CSIC i l’IEO-CSIC per millorar el coneixement sobre la contaminació marina i el seu impacte tant en la fauna com en la salut humana, i reforça el paper de la ciència marina i la col·laboració entre institucions en el disseny d’estratègies de gestió i conservació més efectives”, subratlla Marta Coll, investigadora de l’ICM-CSIC i coautora del treball.
Aquest treball s’ha realitzat a partir de dades recollides durant la campanya MEDITS (Mediterranean International Bottom Trawl Survey), un programa internacional d’avaluació pesquera coordinat per la Unió Europea. A Espanya, la participació en MEDITS està cofinançada per la Unió Europea a través del Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura (FEMPA) dins del Programa Nacional de recopilació, gestió i ús de dades del sector pesquer i el suport a l’assessorament científic en relació amb la política pesquera comuna.