Els algorismes de processament de dades satel·litals desenvolupats per l’ICM-CSIC han estat clau per detectar aquest canvi radical a l’hemisferi sud, susceptible d’accelerar els efectes del canvi climàtic.
Gràcies a dades obtingudes mitjançant satèl·lits d’observació terrestre, un equip internacional de científiques i científics ha detectat per primera vegada un fenomen sense precedents: una reversió en la circulació oceànica de l’oceà Austral. L’estudi, liderat pel National Oceanographic Center (NOC, Regne Unit), ha estat publicat recentment a la revista PNAS. L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) hi ha tingut un paper fonamental, desenvolupant una sèrie d’observacions satel·litals pioneres en el marc del projecte SO-FRESH, finançat per l’Agència Espacial Europea (ESA).
La troballa principal de l’estudi és tan sorprenent com preocupant: des de 2016, a la regió situada entre el gir polar i el subpolar de l’oceà Antàrtic, s’ha detectat un augment sostingut de la salinitat superficial. Aquest canvi en la composició de l’aigua suggereix que la circulació oceànica profunda de l’hemisferi sud —coneguda com a SMOC, per les seves sigles en anglès— no només s’està alterant, sinó que està funcionant a la inversa. És a dir, en lloc d’enfonsar-se cap al fons, l’aigua superficial és reemplaçada per masses profundes que pugen, portant amb si calor i diòxid de carboni (CO₂) que havien estat atrapats durant segles.
“Ens trobem davant d’una autèntica inversió de la circulació oceànica a l’Hemisferi Sud, cosa que mai no havíem observat”, explica Antonio Turiel, investigador de l’ICM-CSIC i coautor de l’estudi. “Mentre tothom debat el possible col·lapse de l’AMOC a l’Atlàntic Nord, aquí veiem que la SMOC no només s’afebleix, sinó que s’ha invertit. Això pot tenir un impacte climàtic global sense precedents”.
Segons l’equip científic, les conseqüències d’aquesta reversió ja són visibles. La ressorgència d’aigües profundes càlides i riques en CO₂ estaria alimentant la fusió accelerada del gel marí a l’oceà Austral. A llarg termini, aquest procés podria duplicar les concentracions actuals de CO₂ atmosfèric en alliberar carboni emmagatzemat a l’oceà profund des de fa segles, amb un impacte potencialment catastròfic sobre el clima global.
El descobriment ha estat possible gràcies a un avenç tècnic clau desenvolupat pel Barcelona Expert Center (BEC), laboratori de l’ICM-CSIC especialitzat en observació satel·lital de l’oceà. Fins ara, la regió de l’oceà Austral era pràcticament inaccessible per als satèl·lits a causa de les seves baixes temperatures i la dinàmica complexa i canviant del gel marí. Per això, l’equip del BEC va decidir desenvolupar un nou processador de dades per al satèl·lit europeu SMOS, adaptat a la variabilitat geogràfica i climàtica de l’entorn polar.
“El nou processador ens ha permès obtenir dades de salinitat superficial d’una qualitat sense precedents en aquesta zona”, explica Verónica González. “Gràcies a aquesta millora, podem oferir una explicació coherent a la ràpida pèrdua de gel marí antàrtic que desconcertava la comunitat científica”.
L’estudi no només proporciona una peça clau en el trencaclosques del canvi climàtic, sinó que també redefineix el paper de l’oceà Austral en el sistema climàtic global. La SMOC juga un paper essencial en la regulació de la calor i el carboni del planeta. La seva alteració podria tenir efectes en cascada sobre altres sistemes de circulació com l’AMOC, amb conseqüències potencials per al clima d’Europa i altres regions.
Conscients de la urgència d’entendre millor aquests processos, el BEC ha posat en marxa dos nous projectes finançats per l’ESA el 2025: ARCTIC-FLOW, centrat en l’estudi dels fluxos d’aigua dolça i densitat a l’oceà Àrtic, i la iniciativa de canvi climàtic CCI OSHF (per les seves sigles en anglès), dedicada a l’anàlisi del flux de calor a la superfície oceànica. Ambdós treballs cerquen generar noves metodologies satel·litals que seran clau per monitorar, comprendre i anticipar els efectes del canvi climàtic accelerat que s’estan observant.
“El planeta ens està enviant senyals cada vegada més clars que estem travessant llindars crítics”, conclou Estrella Olmedo. “I en aquest cas, ho ha fet des d’un racó remot del món que és molt complicat de monitorar: l’oceà Austral. Gràcies als satèl·lits i al desenvolupament d’eines d’observació capdavanteres, avui podem veure allò que abans era invisible”.