A l'‘A fons’ d'aquest mes parlem del paper de la dona en el busseig científic i en la recerca, qüestions que van sorgir durant el debat del 'CSIC de Cine' celebrat fa uns dies a l’ICM-CSIC amb motiu de la projecció del thriller ‘Los Tigres’.
Fa uns dies el pati de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) va esdevenir un fòrum de reflexió on el cinema i la ciència es van trobar a tocar de la línia de mar. La projecció del thriller Los Tigres va ser el detonant d’una nova edició del ‘CSIC de Cine’ —organitzada enguany amb la Unitat de Tecnologia Marina (UTM-CSIC)—. La sessió la va precedir una taula rodona que va servir per posar sobre la taula una de les grans batalles institucionals de l'ICM-CSIC: la urgència de reduir la bretxa de gènere en la ciència i, en concret en aquest cas, en el món del busseig científic i en les campanyes de recerca oceanogràfica.
El debat, moderat per Jordi Sorribas, director de la UTM-CSIC, va comptar amb la participació d'Aurora M. Ricart, investigadora de l'ICM-CSIC especialista en el paper de les praderies de posidònia i els boscos d’algues en la mitigació del canvi climàtic i bussejadora científica; i de Jordi Solé, investigador de l'ICM-CSIC i del CREAF expert en modelització oceanogràfica i anàlisi de sistemes energètics i recursos naturals.
Presència femenina i reptes en el busseig científic
A la pel·lícula, la figura de la germana (interpretada per Bárbara Lennie) reflecteix la duresa i la visibilització de la dona en entorns marítims professionals. Aurora M. Ricart va utilitzar aquest fons per abordar la situació de la dona en el busseig científic. Tot i que en les etapes inicials de la carrera investigadora la presència femenina és molt elevada, el principal problema arriba a l'hora de garantir la conciliació de la vida personal i professional en etapes clau.
Així i tot, la presència de la dona en el busseig científic ha experimentat una gran evolució durant les darreres dècades. Actualment, en molts àmbits de les ciències marines, especialment en disciplines com l'ecologia marina o la biologia de la conservació les dones representen una part molt important del personal investigador que participa en treballs de camp subaquàtics. Tanmateix, l'assoliment d'una major representació femenina no implica necessàriament una igualtat completa d'oportunitats. Encara persisteixen reptes importants, com ara una menor presència en càrrecs de lideratge, les dificultats d'adaptació d’un sector tradicionalment masculinitzat a una major presència de dones o temes tan crucials com la compatibilitat i gestió de la maternitat.
Al mateix temps, el busseig científic és una activitat en què l'experiència, la formació, la capacitat de planificació i el treball en equip són factors molt més determinants que la força física. Això ha afavorit una participació cada vegada més equilibrada i l'aparició de referents femenins en tots els nivells. En l'àmbit mediterrani català, aquesta presència és especialment destacable, amb nombrosos equips de recerca que compten amb una elevada participació femenina tant en tasques de camp com en la coordinació i direcció científica.
El gran repte actual, per tant, no sembla tant l'accés de les dones al busseig científic, sinó garantir que aquesta participació es mantingui al llarg de tota la trajectòria professional.
Aquesta reflexió connecta directament amb els debats promoguts per l'ICM-CSIC per visibilitzar les tecnòlogues i bussejadores com a referents per a les futures generacions i promoure protocols de suport al lideratge femení. En aquesta línia, Jordi Sorribas va destacar que des de la UTM-CSIC s'estan implementant mesures per adaptar les condicions de treball i fomentar la paritat.
Límits del planeta
El diàleg no va oblidar l'altre gran eix de Los Tigres: la pressió industrial i les refineries a la costa de Huelva. En aquest sentit, AM. Ricart va subratllar que les fórmules ràpides d'enginyeria com els esculls artificials «no són una solució màgica ni un substitut dels ecosistemes degradats. Si no reduïm la pressió humana, són un simple pedaç. La veritable protecció passa per conservar els ecosistemes naturals».
De manera complementària, Jordi Solé va analitzar el drama socioeconòmic dels protagonistes:
«El fràgil equilibri entre la necessitat econòmica i els límits biofísics del mar ens avisa que, si empenyem els oceans al límit, no només enfrontarem un col·lapse climàtic sinó també un col·lapse social».
Solé va emfatitzar com els models numèrics que s'utilitzen actualment per estudiar la dinàmica de la capa superficial de l'oceà ajuden a entendre la dispersió d'elements tan crítics com els abocaments contaminants o la proliferació d'algues nocives, i va advertir sobre la certesa que el futur de les nostres costes serà radicalment diferent de l'actual si no s'adopta una visió sistèmica: «Com a societat formem part del mateix sistema i, si no entenem la interconnexió entre la física de l'oceà i el nostre model econòmic, assumim el risc de veure col·lapsar les mateixes estructures que ens sustenten».
Finalment, en la cloenda de la taula rodona, Sorribas va resumir l'esperit de la jornada abans de donar pas a la projecció del film, convidant el públic a mirar la pel·lícula des d'un lloc molt més conscient. I és que, l’objectiu principal de la trobada no era un altre que intentar connectar una mica més la ciutadania amb el medi marí, tant a nivell individual com col·lectiu, promovent un debat que volia ajudar l’espectador a gaudir del thriller Los Tigres entenent millor la fragilitat de l'oceà, els reptes d'aquells que hi treballen cada dia i la importància de la recerca científica per protegir-lo.