És la principal conclusió d’un estudi liderat per l’ICM-CSIC que demostra que el flux de partícules biogèniques que viatgen cap al fons de l’oceà a les zones costaneres de la regió antàrtica és tan intens durant la tardor com a l’estiu, l’època de major exportació fins ara.
Un equip de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), en col·laboració amb el Centro IDEAL (Chile) i el Instituto Antártico Chileno (INACH), ha detectat un fenomen inèdit a la costa antàrtica: durant la tardor, el flux de partícules biogèniques que s’assenten al fons marí pot ser tan intens com a l’estiu, quan fins ara es considerava que es produïa la major part de l’exportació anual de carboni orgànic (>85%) en aquest ambient polar.
Per a dur a terme la investigació, es van recollir dades d’una trampa de sediments que va monitorar el flux de partícules durant 153 dies, entre febrer i juny de 2019 a la costa oest de la península Antàrtica. Els resultats es recullen en un estudi publicat recentment a la revista Scientific Reports que proporciona noves evidències sobre com el canvi climàtic està transformant el calendari de floració a la regió antàrtica.
Segons el treball, a causa de canvis en el patró de vent i presència de gel marí al voltant de la península Antàrtica, el fitoplàncton encara troba condicions per a progressar durant la tardor, quan normalment la floració del fitoplàncton es reduïa dràsticament, i conseqüentment, hi ha un flux de carboni orgànic “extemporani”.
“Hem observat, per primera vegada, que hi ha un flux de carboni orgànic cap al fons del mar alineat amb una elevada producció primària a la tardor, la qual cosa no s’ha observat a cap altre lloc de l’Antàrtida”, exposa Enrique Isla, investigador de l’ICM-CSIC i autor principal de l’estudi. En aquest sentit, Isla apunta que, probablement, aquest serà el nou patró temporal de transport de carboni, almenys a la zona costanera, degut al canvi climàtic.
Un ecosistema en transformació
Les dades mostren que els fluxos de carboni orgànic particulat (POC), sílice biogènica i massa total durant la tardor no van presentar diferències significatives respecte a l’estiu. A més, els valors recollits superen els observats en ambients antàrtics més profunds i allunyats de la costa, la qual cosa indica una gran capacitat d’exportació de fitoplàncton i matèria orgànica des.d’entorns costaners poc profunds cap a mar obert.
D’altra banda, el fitoplàncton dominant durant la tardor estava format per diatomees cèntriques com Chaetoceros i Thalassiosira, mentre que a l’estiu predominaven les diatomees pennades (Pseudo-nitzschia, Cocconeis). Segons l’equip científic, aquest canvi revela una transició estacional en les comunitats planctòniques i confirma l’extensió del període biològicament actiu.
El krill, un aliat contra el canvi climàtic
Una part substancial del POC s’enfonsa en pèl·lets fecals del krill antàrtic (euphausiids), que actuen com a vehicles efectius de transport. Aquestes pèl·lets representen fins al 60% del carboni a la columna d’aigua exportat cap al fons, sent especialment eficients gràcies a la seva densitat i rapidesa de sedimentació.
“Aquest flux de matèria orgànica representa energia per a la fauna del fons marí i, alhora, afavoreix la immobilització de CO₂ atmosfèric en el sediment marí, un procés que atenua els efectes del canvi climàtic”, subratlla Isla.
Implicacions globals
L’estudi amplia el coneixement sobre els ecosistemes marins polars i posa en relleu la necessitat de revisar el paper de les zones costaneres de l’Antàrtida en el balanç global de carboni. A mesura que el canvi climàtic altera els calendaris naturals de producció primària, entendre com responen aquests ecosistemes és clau, també per anticipar futurs escenaris ambientals.
“Els resultats del treball podrien tenir implicacions de cara a la modelització del cicle global del carboni, ja que suggereixen que la contribució de les zones costaneres antàrtiques, ara podria estar infravalorada”, conclouen els autors.