A la secció “A Fons” d’aquest mes entrevistem a Elena Guerrero, curadora i conservadora del Servei Científic-Tècnic de les Col·leccions Biològiques Marines de Referència de l'ICM-CSIC.
Elena Guerrero, curadora i conservadora del Servei de Col·leccions Biològiques Marines de Referència (CBMR) de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha dedicat la seva carrera a l’estudi de la biodiversitat marina. La seva experiència abasta col·laboracions amb institucions nacionals i internacionals, contribuint amb mostres i dades clau per a la investigació. Guerrero s'especialitza en la taxonomia i distribució geogràfica de cnidaris i tunicats planctònics, un camp que va explorar en la seva tesi doctoral a l'ICM i la Universitat Politècnica de Barcelona el 2017. Des dels seus inicis el 2005, ha treballat en la identificació de zooplàncton gelatinós juntament amb Francesc Pagès i ha consolidat una trajectòria de col·laboració i conservació que manté les CBMR com una referència en biodiversitat marina, tant a nivell local com global a través del portal GBIF. Avui ens comparteix la seva visió sobre el treball, els reptes i l'impacte d'aquestes col·leccions en la ciència i la societat.
Podries explicar-nos la història de les CBMR de l'ICM?
Les CBMR van sorgir el 1975 amb la necessitat de catalogar espècimens ictiològics (peixos) com a referència per a les publicacions realitzades i per a investigacions futures, gràcies a l’esforç de pioners com Conchita Allué, Jaume Rucabado i Domingo Lloris. La col·lecció va ser institucionalitzada el 1982 i reconeguda pel Ministeri de Cultura el 1986. Des de 1991, es va ampliar per incloure crustacis i mol·luscs cefalòpodes, convertint-se en un Servei Tècnic de l'ICM. Després d'alguns períodes d'inactivitat per manca de personal, el 2010 es van reactivar sota la direcció d'investigadors com Pere Abelló, Antoni Lombarte i Roger Villanueva, i es va incorporar nou personal tècnic com Fèlix Pérez, Francisco Olivas, Ricardo Santos i Alicia Duró. L’estat present i l’èxit d’una col·lecció és gràcies a totes les persones que hi han col·laborat amb dedicació i entusiasme al llarg de la seva història. Jo m’hi vaig incorporar el 2019, després d'una nova aturada, enfocant-me en la conservació de mostres, l’atenció a la comunitat científica i la publicació de dades en accés obert. Un assoliment clau ha estat augmentar la visibilitat de les col·leccions i fomentar xarxes de col·laboració, com la Xarxa de Col·leccions Marines d’Espanya el 2021.
Quin valor científic té aquesta col·lecció i com dona suport a la feina del personal investigador de l'ICM-CSIC?
Les CBMR alberguen una àmplia biodiversitat, des de microorganismes fins a peixos i cnidaris. La majoria dels espècimens procedeixen de la Mediterrània, però també comptem amb mostres dels cinc oceans. Cada exemplar catalogat compta amb informació clau sobre la seva obtenció, com coordenades, data, profunditat i dades taxonòmiques. Aquestes col·leccions són fonamentals per al descobriment de noves espècies, revisions taxonòmiques, estudis d’espècies invasores i anàlisis genètics.
Quins són els majors desafiaments en la preservació dels espècimens i com ha evolucionat aquesta feina?
Els principals reptes inclouen el control ambiental de les instal·lacions i la conservació dels líquids (principalment alcohol al 70%). La temperatura s'ha de mantenir entre 19 i 21ºC per garantir la preservació de les mostres. D'altra banda, i també relacionat, és evitar al màxim l’evaporació i mantenir els nivells i la gradació de l’alcohol que conserva els exemplars. Per això, el més important és mantenir l’hermeticitat dels envasos que contenen els exemplars, i per altra banda monitoritzar la gradació de l’alcohol en aquests envasos, per prevenir qualsevol alteració dels exemplars abans que sigui massa tard per solucionar-ho. Algunes d’aquestes mostres tenen més de 100 anys i han de perdurar en el temps idealment “per sempre”, o el màxim possible.
Com ha canviat la digitalització i l’accés obert la interacció amb les col·leccions?
Les plataformes internacionals de dades de biodiversitat, com és el cas de GBIF (Global Biodiversity Information Facility), han millorat molt l’accessibilitat i l’aprofitament de les dades, així com les col·laboracions i els serveis que les Col·leccions podem oferir als equips científics, a l’educació, les administracions i el públic en general. Gràcies a aquestes plataformes i a tenir les dades en accés obert, el personal investigador de qualsevol part del planeta pot saber quins exemplars tenim i demanar préstecs o informació detallada. A més, les dades que proporcionen les col·leccions s’utilitzen per a la presa de decisions ambientals, investigacions més àmplies o usos educatius. Per això, les dades es publiquen seguint els anomenats principis FAIR: fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables, seguint una estandardització acordada internacionalment.
Quines tasques es duen a terme diàriament per mantenir la col·lecció en condicions òptimes?
Pel que fa a la conservació, es fa la revisió de les condicions ambientals, principalment temperatura, i el control dels nivells d’alcohol. Així mateix, per assegurar la qualitat de les dades, es revisen i actualitzen dades antigues, a la vegada que s’introdueixen i estandarditzen noves dades, les pertanyents als nous exemplars que entren a les col·leccions per ser dipositats.
Quins d'aquests recursos han estat clau per mantenir i enriquir la col·lecció al llarg dels anys?
El recurs fonamental per al manteniment i funcionament de les CBMR, com de qualsevol altra col·lecció biològica, és el personal humà. Sense personal tècnic una col·lecció no pot funcionar, ni mantenir-se, ni donar servei. En aquests moments només hi ha una persona dedicada el 100% del temps a les col·leccions, que en aquest cas sóc jo. Amb una persona es manté el funcionament i els serveis mínims, així que ens entusiasma pensar que comptarem amb més personal en un futur proper per continuar millorant com a servei. A més, és important disposar d'un espai suficient per albergar la gran quantitat d'exemplars de les col·leccions que compleixi amb les mesures de seguretat i conservació necessàries. Aquí disposem també d'un laboratori on es fan totes les preparacions de les mostres i els líquids conservadors, la qual cosa és fonamental per a la feina que fem.
Com influeixen les dades de la col·lecció en la comprensió de la biodiversitat i l'ecologia de la biodiversitat marina?
Juguen un paper fonamental en la comprensió de la biodiversitat, la distribució, l'evolució i l'ecologia de la biodiversitat marina. Encara existeix una gran bretxa de coneixement sobre la biodiversitat marina i la seva distribució, en comparació amb la biodiversitat terrestre. S'estima que entre un 75% i un 90% de la diversitat marina roman encara sense descriure, ja que el medi marí és un medi hostil per a l'ésser humà i al qual és difícil, costós (en termes econòmics i humans) i perillós accedir, sobretot a les àrees de major profunditat, que constitueixen el 60% del planeta, sent un 98% el volum de l'oceà el que està per sota dels 2000 m de profunditat.
De quina magnitud estem parlant?
Les col·leccions marines de l'ICM alberguen prop de 40.000 registres marins, molts dels quals han estat capturats a grans profunditats (fins als 3800 m), gràcies, majoritàriament, a campanyes oceanogràfiques. Per això, disposar d'aquests exemplars que estàn a disposició del personal d'investigació i de la ciència, constitueix realment un “luxe”, a tots els nivells, que hem de valorar com a ciutadania, comunitat científica i administració. Al final, això està ajudant a descobrir espècies noves i, per tant, a conèixer millor la biodiversitat marina, disminuint la bretxa de desconeixement marí abans esmentada, a revisar i millorar les ordenacions taxonòmiques conegudes fins ara, a més de comprendre la diversitat genètica marina, entendre millor l'ecologia de les espècies i els seus patrons de distribució geogràfica, així com els canvis al llarg del temps a causa, entre altres, al canvi climàtic i la introducció d'espècies exòtiques i invasores.
Quines iniciatives de divulgació es duen a terme per acostar aquest coneixement a la societat?
Les CBMR participen en jornades de portes obertes, visites d'estudiants d'escoles, instituts i universitats, així com projectes de divulgació com Petits Oceanògrafs. A les instal·lacions hem creat una petita exposició permanent per a aquest propòsit que conté exemplars dels principals grups animals que estan albergats a les CBMR. A més, durant els mesos d'estiu també rebem estudiants de grau, els quals realitzen les seves pràctiques a les nostres instal·lacions aprenent sobre les col·leccions, el seu funcionament i gestió diària.
Quines oportunitats ofereixen les CBMR per als estudis poblacionals i filogenètics?
En els últims anys s'han estat fent estudis de genètica especialment amb exemplars de mol·luscs cefalòpodes i de crustacis decàpodes que tenim dipositats a les col·leccions o que bé són dipositats després de realitzar aquests estudis, perquè quedin com a referència de les investigacions que es publiquen amb aquests resultats. Tots aquests resultats han ajudat a entendre millor tant les poblacions com les filogènies de diferents espècies d'ambdós grups d'animals. També hem iniciat una col·lecció nova de peixos fixada i conservada únicament en alcohol amb l'objectiu que pugui ser usada en els propers estudis de genètica. Aquest és un camp que està evolucionant cada vegada més i que ens pot ajudar a comprendre l'evolució i la variabilitat genètica de diferents espècies, així com ajudar a la conservació de la biodiversitat. No obstant això, les col·leccions biològiques encara ens enfrontem a grans desafiaments bàsics com la manca de finançament, personal i reconeixement administratiu, cosa que pot portar a la pèrdua de col·leccions i, per tant, de tota aquesta font de coneixement i oportunitats.
Creus que les CBMR i les col·leccions biològiques en general poden arribar a influir en les polítiques de conservació marina?
Totalment. Les col·leccions biològiques en general i les CBMR en concret, amb les seves dades de biodiversitat publicades en obert, estan sent utilitzades per a la presa de decisions en les polítiques de conservació marina i per protegir la biodiversitat dels nostres mars, ja que proporcionen informació d'alt valor científic sobre la identificació de les espècies, interaccions entre espècies, ecosistemes, distribució i ecologia. Conèixer les espècies que habiten certs llocs, la seua ecologia, distribució i les possibles amenaces que enfronten és fonamental per a identificar àrees de conservació prioritàries i desenvolupar polítiques de conservació efectives. D'aquesta manera, les col·leccions biològiques són una eina essencial per guiar les decisions sobre la protecció i ús sostenible dels ecosistemes marins.