Un equip de l'ICM i l'IEO participa en aquest treball que podria ser clau per desenvolupar polítiques de conservació més efectives, com la creació d’àrees marines protegides o la regulació d’activitats humanes.
Un equip científic internacional, en el qual han participat l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO, CSIC) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM, CSIC), ha aconseguit identificar les zones clau on s’alimenta la megafauna marina de la Mediterrània, en concret grans peixos, cetacis, tortugues i aus, utilitzant un enfocament innovador anomenat energyscapes, que combina dades de seguiment per satèl·lit amb models ecològics per estimar la distribució de les seves preses.
Aquest nou estudi, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), estima que 4,1 milions de grans depredadors consumeixen aproximadament 1,6 milions de tones de preses cada estiu a la Mediterrània, especialment petits peixos pelàgics i cefalòpodes que es concentren a l'extrem occidental.
"El treball revela la immensa quantitat de biomassa consumida per la megafauna marina, així com la seva distribució espacial. Comprendre aquests patrons ens ajuda a dimensionar el paper ecològic d'aquestes espècies i la necessitat de protegir els seus hàbitats", explica Joan Giménez, investigador del Centre Oceanogràfic de Màlaga.
La metodologia energyscapes emprada en aquest estudi representa un avenç significatiu en l’ecologia marina. En integrar dades ecològiques i energètiques, aquest enfocament proporciona una visió més completa de les interaccions entre depredadors i preses, permetent una gestió més efectiva dels ecosistemes marins.
"La Mediterrània és un ecosistema altament dinàmic i vulnerable. Els nostres resultats reforcen la urgència d’establir estratègies de gestió que no només protegeixin la megafauna, sinó que també garanteixin la sostenibilitat de les poblacions de peixos i cefalòpodes que formen part de la xarxa alimentària", exposa Joan Navarro de l’ICM, CSIC.
Els resultats d’aquesta investigació podrien tenir implicacions directes per a la conservació marina a la Mediterrània. Segons assenyalen els investigadors, identificar les àrees crítiques d’alimentació d’aquestes espècies és clau per desenvolupar polítiques de conservació més efectives, com la creació d’àrees marines protegides o la regulació d’activitats humanes que puguin pertorbar aquests hàbitats essencials.
Aquest estudi internacional s’ha elaborat en el marc del projecte EcoScope, finançat pel programa europeu Horitzó 2020.