Joaquim Garrabou: “El Tractat Global dels Oceans ofereix un excel·lent marc per abordar els reptes de conservació i ús sostenible de l’alta mar”

El Tractat Global dels Oceans de l’ONU és un acord històric de les Nacions Unides a què van arribar fa unes setmanes gairebé 200 països després de 20 anys de negociacions i que servirà, entre altres, d’instrument per a protegir el 30% de l’oceà de cara a l’any 2030. En aquesta entrevista desgranem els detalls del document de la mà d’un dels nostres investigadors, en Joaquim Garrabou, que és expert en conservació marina, àrees marines protegides i canvi climàtic. Per a ell, aquestes zones són, donada la seva extensió i paper en el funcionament de l’oceà, clau per aturar la pèrdua de la biodiversitat i l’emergència climàtica.

1. Què és el Tractat Global dels Oceans?

És un acord que busca promoure en la zona d’alta mar la creació d’àrees marines protegides, compartir els beneficis dels recursos genètics -gens que es troben en les espècies marines i poden tenir aplicacions mèdiques i biotecnològiques- d’aquests hàbitats, fer avaluacions de l’impacte ambiental de les noves operacions a gran escala tant comercials com científiques -com ho poden ser els experiments d’intervenció climàtica- que afectin aquestes zones. A més, el tractat ofereix una excel·lent oportunitat per a la recerca, ja que reforça el paper de la ciència en la presa de decisions, també en aquells països amb menys recursos econòmics, a través de la formació i la cooperació internacional.

2. Què és la zona de l’”alta mar”?

Es tracta d’aquelles parts de l’oceà que s’estenen més enllà de les Zones Econòmiques Exclusives (ZEE) i les aigües territorials dels diferents països -normalment 200 milles nàutiques-. Representen aproximadament dos terços (64%) de la superfície total de l’oceà i gairebé la meitat de la superfície de la Terra (45%). Per això, són clau per a comprendre el paper de l’oceà en la regulació del clima i el funcionament de la biosfera.

3. Per què es parla d’aquest com un “tractat històric”?

Perquè és un document que els delegats dels diferents països signants han estat discutint durant gairebé 20 anys. Han estat unes negociacions molt complexes pel context actual d’emergència ambiental, la superposició d’interessos entre l’explotació dels recursos comuns -pesca, recursos genètics, recursos minerals- i les relacions geopolítiques -entre els països del nord i els del sud global, amb molts menys recursos-.

4. És realment un tractat ambiciós?

El tractat ofereix un excel·lent marc per abordar els reptes de conservació i ús sostenible de la zona d’alta mar. Protegir el 30% d’aquesta zona de cara a l’any 2030 és en ell mateix un objectiu molt ambiciós i complex, ja que s’han de tenir en compte els mecanismes de governança actuals destinats a compartir els beneficis de l’explotació dels recursos genètics, entre altres. A més, serà necessari coordinar-se amb altres organismes que regulen activitats a l’oceà, com és el cas de la International Seabed Authority (ISA), encarregada de donar llicències per a l’exploració minera del fons de l’oceà. Per tot això, implementar l’acord no serà gens fàcil, si bé el marc que proporciona és clau per anar assolint els objectius fixats.

5. Què trobes a faltar?

Com en la gran majoria d’acords internacionals, el principal repte és trobar la manera d’implementar de manera efectiva les accions definides. A part de la complexitat inherent a aquests acords multilaterals, en aquest tractat hi hem d’afegir que les operacions a alta mar requereixen una sèrie de recursos i una logística complexa, per exemple, per fer campanyes d’exploració. Per aquest motiu, dotar els diferents països i actors implicats dels instruments operacionals necessaris per fer complir dels acords serà clau per garantir l’èxit del tractat.

6. Per què es parla tant de protegir concretament el 30% de l’oceà?

Segons diferents estudis, si l’any 2030 el 30% de l’oceà està protegit, es podria aturar la pèrdua de biodiversitat, contribuint així a la lluita contra l’emergència climàtica. En aquest context, a finals de 2022, en la darrera reunió del Conveni de Biodiversitat Biològica de les Nacions Unides, es va acordar la protecció del 30% de l’oceà de cara a l’any 2030. Prèviament, tant la Unió Europea a través del Green Deal, com la regió de la Mediterrània a través del Conveni de Barcelona, ja havien acordat protegir, com a mínim, el 30% dels seus mars abans del 2030.

7. On estem ara?

Actualment, la superfície total protegida de l’oceà és d’un 8%, però en el cas de les aigües internacionals, les que són objecte del Tractat Global dels Oceans, aquesta xifra no arriba al 2%. Per tant, si volem assolir realment aquest 30% de protecció caldrà que la comunitat internacional centri tots els seus esforços en això.

8. Quin paper exerceixen les reserves marines en el manteniment de la salut de l’oceà?

Les àrees marines protegides són zones on s’estableixen regulacions, reduccions i, fins i tot, la prohibició d’activitats com la pesca per tal de reduir l’impacte de la petjada antropogènica. En aquest sentit, diversos estudis han comprovat la capacitat d’aquestes àrees -sempre que estiguin ben gestionades- de recuperar i conservar la biodiversitat marina. És per això que diem que són un pilar bàsic per la salut de l’oceà.

9. Quines característiques ha de tenir una “bona” reserva marina?

Una bona àrea marina protegida ha de definir objectius de conservació ambiciosos. En aquest sentit, les que donen els millors resultats són aquelles en què les activitats humanes estan més restringides, també conegudes com a “zones integrals” o “No take - Not entry”. De totes maneres, sigui quina sigui la tipologia de les àrees marines protegides, és imprescindible dotar-les dels recursos –personals, equipaments, context legal i financers- per aplicar els plans de gestió de la manera més eficient i eficaç possible.

10. En quin punt es troba Catalunya en comparació amb Europa i la resta del món?

Catalunya compta amb una xarxa d’espais protegits a diferents nivells al llarg de la seva costa. Tanmateix, les zones estrictament protegides (zones integrals) representen una superfície clarament insuficient, menys de 0,01% del total. A més, gran part de les zones protegides no tenen plans de gestió definits, i encara menys implementats. Hi ha molta feina per fer!