A l’“A Fons” d’aquest mes entrevistem Jordi Solé, investigador del grup d’Oceanografia Física i Tecnològica de l’ICM-CSIC i membre del Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic de Catalunya, que acaba de presentar públicament la proposta de pressupostos de carboni que ha fet al Govern.
El 24 d’abril, el Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic (CECC) de Catalunya va fer pública la primera proposta de pressupostos de carboni per a Catalunya en un acte obert a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, un document tècnic que defineix el camí de descarbonització per a Catalunya d’acord amb la seva Llei de Canvi Climàtic de 2017. Un dels set membres del CECC és Jordi Solé Ollé, investigador del departament d’Oceanografia Física i Tecnològica de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC). Solé és doctor en Física Aplicada per la Universitat Politècnica de Catalunya, investigador associat del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i ha coordinat el projecte europeu MEDEAS per a la modelització de la transició energètica a Europa. El model resultant, pymedeas2, va ser adaptat al sistema energètic català per fer projeccions dels escenaris de descarbonització a Catalunya a través del projecte PYMEDEASCAT i és el model que el CECC ha emprat per projectar els camins de descarbonització per sectors estratègics i definir els pressupostos de carboni. Quan s’aprovin, Catalunya serà la primera comunitat autònoma amb uns pressupostos de carboni.
1. De qui depèn que s’aprovin finalment els pressupostos de carboni?
El CECC és l’òrgan consultiu designat pel Parlament, d’acord amb amb la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, i la seva funció principal és l’elaboració dels pressupostos, a més d’assessorar tant el Parlament com el Govern. No obstant això, és aquest últim qui estudia des del gener l’informe per traslladar al Parlament una proposta definitiva, previ pas per la Taula Sectorial de Canvi Climàtic que representa el teixit social, econòmic i ambiental. Serà, per tant, el Parlament qui aprovi la versió final d’aquests pressupostos, però la data final no està determinada i depèn en gran mesura del Govern, perquè haurà de fer consultes als diferents partits polítics per aconseguir que s’aprovi la seva proposta final.
2. Segons la Llei de Canvi Climàtic de 2017 de Catalunya, haurien d’estar vigents des del 31 de desembre de 2020. Per què no s’havien publicat fins ara?
El grup complet d’experts no es va acabar de constituir fins al gener de 2023, però, tan bon punt vam entrar els últims, ens vam posar en marxa. Estem satisfets d’haver pogut publicar finalment l’informe amb la nostra proposta per als quinquennis 2021-2025, 2026-2030 i 2031-2035, tot i que el primer ja s’està acabant i és una suma de les dades observades fins al 2022 més les projeccions fins al 2025. Per això, juntament amb les xifres de les emissions brutes i netes estimades per a cada període, el document mostra la projecció de les taxes de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) respecte al 2022, a més de mostrar-les respecte al 1990, que és l’any base als informes oficials.
3. Com s’integraran els pressupostos de carboni en les iniciatives en matèria de canvi climàtic que ja existien prèviament a Catalunya?
L’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC), que assessora el Govern, ja monitora les emissions i ha projectat camins de descarbonització per a Catalunya, però els pressupostos de carboni són el mecanisme que la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya estableix per integrar els objectius de descarbonització en les polítiques sectorials. És a dir, amb ells marquem un full de ruta, amb uns objectius anuals concrets de reducció d’emissions de GEH, i a més proposem mesures que s’haurien d’implementar per aconseguir-ho. D’aquesta manera, estarem complint amb el pla de descarbonització de Catalunya definit en la Prospectiva Energètica 2050 (PROENCAT 2050) que l’Institut Català d’Energia (ICAEN) va elaborar el 2023, i també amb l’“Objectiu 55” europeu d’assolir el 55% de reducció d’emissions respecte a l’època preindustrial per al 2030, que també contempla la llei espanyola a la qual ens hem d’ajustar.
4. Quina és la premissa principal de l’informe del CECC?
Proposem començar com més aviat millor a fer esforços importants per reduir les emissions de GEH. La nostra proposta és ambiciosa perquè, si continuem endarrerint la reducció d’emissions, les mesures per assolir l’objectiu d’emissions netes zero el 2050 de les Nacions Unides hauran de ser més ràpides, intenses i difícils d’implementar. Hi ha qui continua proposant que, per ara, la reducció d’emissions sigui més lleu perquè la societat es vagi preparant per fer els màxims esforços a partir de les dècades de 2030 i 2040. El problema és que, tot i que s’arribi al mateix punt per ambdues vies, per aquesta última la petjada de carboni seria més gran perquè s’emetrien més GEH en el mateix període de temps.
5. El quinquenni 2021-2025 està a punt d’acabar. Com han estat les emissions de GEH en aquest període?
Amb les dades recollides fins al 2022 i les projeccions dels nostres models des de llavors i fins al present, a l'informe estimem que a Catalunya hi ha hagut una reducció de l’11% respecte a les emissions de 1990. Això es deu a l’augment del preu de l’electricitat, perquè la població ha reduït el seu consum i, en conseqüència, també ho han fet les emissions perquè l’electricitat encara és, en la seva major part, d’origen fòssil. Si ho mirem per sectors, alguns dels que més contribueixen a les emissions de GEH a Catalunya han reduït les seves emissions, com la indústria o l’agricultura i ramaderia. Tanmateix, en altres han augmentat una mica, com en el transport, que és el sector que més contribueix, o l’energia.
6. I què diuen les projeccions de l’informe del CECC per als quinquennis 2026-2030 i 2031-2035?
Per als següents quinquennis, projectem unes reduccions d’emissions respecte a 1990 del 42% i del 67%, respectivament. A més, aquí ve un altre aspecte molt significatiu de la nostra proposta: les projeccions que ofereixen els nostres models van acompanyades d’una reducció progressiva del creixement del producte interior brut (PIB) fins a arribar a una economia estacionària el 2040, és a dir, sense creixement del PIB. Això es deu al fet que la taxa de creixement del PIB i de les emissions de GEH estan associades, perquè l’economia depèn en gran mesura de la crema de combustibles fòssils per produir, per al transport de mercaderies i persones, etcètera. Per això, els escenaris de descarbonització es defineixen d’acord amb els objectius de creixement econòmic dels països i, si es volen reduir significativament les emissions, la taxa del PIB ha de disminuir també.
7. Com han arribat els models emprats pel CECC a projectar una economia estacionària el 2040?
El que vam fer va ser indicar als nostres models que consideressin una substitució energètica, és a dir, un increment de l’ús d’energies renovables acompanyat d’una major eficiència o disminució de la intensitat energètica, que implica mantenir la taxa de PIB usant menys energia. Aquesta hipòtesi és la mateixa que la de l’Agència Internacional de l’Energia i de la PROENCAT perquè el nostre deure és acollir-nos-hi, que consideren que davant aquest escenari podem continuar creixent. Tanmateix, la perspectiva científica és que el creixement no pot ser indefinit i, per això, nosaltres proposem avançar la reducció d’emissions per arribar al 2040 amb aquest objectiu gairebé complert. Llavors, podríem aprofitar aquesta maduresa del sistema per transitar cap a una economia estacionària reduint encara més les emissions. D’aquesta manera, a més de descarbonitzar, acabaríem amb la necessitat d’importar una petita quantitat de combustibles fòssils que serien necessaris per continuar creixent quan l’ocupació de plantes d’energia renovable arribés al seu límit. Arribar a aquest consens ha estat difícil, perquè al CECC no tothom és decreixentista.
8. Com ha estat adaptar els models existents al context de Catalunya?
En el nostre informe proposem diversos escenaris segons diferents taxes de creixement del PIB, però per a l’escenari base ens hem cenyit als objectius de creixement de Catalunya, que la llei obliga que guardin coherència amb els objectius d’Espanya i d’Europa. D’altra banda, per definir els pressupostos hem intentat estimar quina hauria de ser la nostra contribució per assolir l’“Objectiu 55” de la Unió Europea. En l’Acord de París es va decidir que cada país havia d’establir les seves Contribucions Determinades Nacionals (NDC), els pressupostos de carboni nacionals per assolir aquest objectiu global, i aquesta contribució s’ha de ponderar respecte al PIB de cada estat i a l’esforç que cada nació considera que pot fer.
9. I com han calculat la contribució que ha de fer Catalunya per assolir l’“Objectiu 55”?
El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) d’Espanya no detalla les contribucions de cada comunitat autònoma, per tant, ens hem basat en unes suposades NDC de Catalunya. La contribució de les comunitats autònomes al PIB estatal és molt diversa i la nostra és força elevada, al voltant del 20%. Això fa que la nostra exigència hagi de ser superior a la mitjana estatal que figura al PNIEC. Al final, la trajectòria que hem proposat no és la més exigent possible, però sí que ho és més que la del PNIEC i la que apareix a la PROENCAT, tant en reducció d’emissions com en els terminis per reduir-les. Així, l’any 2035 ja hi haurà sectors que estaran molt a prop de les zero emissions netes i, l’any 2040, ja gairebé haurem assolit l’objectiu final.
10. Per tant, quan el Parlament els aprovi, Catalunya tindrà els primers pressupostos de carboni de tot el territori nacional.
Sí, i això és molt positiu, però també ens ha suposat una gran dificultat per elaborar l’informe, perquè no hem tingut cap referència de la qual partir. El PNIEC espanyol només planteja plans de descarbonització d’acord amb els objectius de creixement del PIB estatal, mentre que la normativa europea només defineix els anys límit per assolir els objectius globals de reducció de GEH. A partir d’aquí, hem hagut de decidir nosaltres l’estructura i el contingut de l’informe, que no és vinculant, sinó purament informatiu i d’assessorament, però és molt necessari perquè mostra la necessitat de disposar d’un equip d’experts per poder definir un pla de descarbonització amb el qual poder contribuir a l’“Objectiu 55”, que sí que és vinculant.
11. I, un cop s’aprovin els pressupostos, quina serà la tasca del CECC?
Elaborar els pressupostos era el nostre primer objectiu. Un cop s’aprovin, el CECC en farà el seguiment, per tornar a fer propostes quan sigui necessari. A més d’elaborar els pressupostos, el comitè té el paper de monitorar la seva aplicació i evolució, però encara no se sap amb quins mecanismes es farà aquest seguiment perquè encara s’ha d’acordar la metodologia. Som set membres i dues tècniques amb perfils diferents que s’aniran renovant cada cert temps, per la qual cosa l’equip anirà canviant, però sempre que fem un pas serà fruit d’un consens que no sempre és fàcil. Cal no oblidar que els membres els proposen els diferents partits del Parlament, amb diferents sensibilitats, i arribem al CECC després de l’acord de tots els partits que voten al Parlament.