Les observacions ciutadanes aportades il·lustren la floració avançada de la posidònia al nord de Catalunya i l’expansió d’espècies tropicals com el peix lloro atlàntic i el llimac del sargàs.
La cinquena edició de la BioMARató, coordinada pel Grup EMBIMOS de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), ha assolit una fita sense precedents: obtenir dades de biodiversitat marina a tots els trams de la costa catalana. Per primera vegada des de l’inici del projecte, el litoral s’ha cobert íntegrament gràcies a la participació ciutadana, permetent completar el mapa d’observacions amb una resolució espacial fins ara inèdita.
Aquesta cobertura total, estructurada en sectors de 10 km², ha anat acompanyada d’un increment notable en participació i resultats. Entre maig i octubre, més de 520 persones han aportat 94.000 observacions a la plataforma MINKA, i s’hi han identificat 2.040 espècies, gairebé 300 més que el 2024. Amb aquestes noves aportacions, la BioMARató acumula des del 2020 més de 380.000 observacions i 2.870 espècies documentades.
“La BioMARató demostra el potencial de la ciència ciutadana per generar informació amb una resolució espacial i temporal que difícilment pot assolir un projecte científic convencional ”, destaca Jaume Piera, del grup EMBIMOS de l’ICM-CSIC i coordinador de la iniciativa. “Aquesta cobertura total ens apropa a disposar d’eines clau per a l’estudi i seguiment de la biodiversitat o ‘productes operacionals’ com ho són els mapes de biodiversitat a gran escala, essencials per a millorar la gestió dels nostres mars”, afegeix l’investigador.
La iniciativa, que recull totes les observacions a la plataforma de ciència ciutadana MINKA, ha comptat amb la col·laboració de les entitats Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), l’Associació Oceánicos, Plàncton Diving, Anèl·lides - Serveis Ambientals Marins i Xatrac, especialment organitzant sortides de fotografia subaquàtica d’esnòrquel i submarinisme al llarg de les províncies de Girona, Barcelona i Tarragona.
Nous registres al litoral català
Entre les troballes més rellevants de la BioMARató 2025 destaca la primera cita a Catalunya del cranc de l’espècie Afropisa carinimana, observada per primer cop per l’aficionat Enric Badosa a la zona de Canet de Mar. Es tracta d’una espècie de cos allargat i coloració pàl·lida de la família dels Pisaidae que prové de les costes tropicals atlàntiques. Aquest primer registre constitueix el primer al litoral català i és la cita més al nord del Mediterrani.
A part d’aquesta descoberta, la BioMARató 2025 ha incorporat 159 espècies noves al seu catàleg, la majoria plantes litorals. Tot i que moltes ja havien estat documentades a Catalunya, és la primera vegada que s’han observat en el marc de la BioMARató, fet que reforça el paper de la iniciativa en millorar el coneixement de la biodiversitat i reduir buits d’informació al litoral català.
L’expansió d’espècies tropicals
El seguiment ciutadà ha permès detectar la contínua expansió d’espècies d’origen tropical i subtropical a la costa catalana. Un exemple destacat és el peix lloro atlàntic (Sparisoma cretense), que ha passat d’un únic registre el 2024, a Blanes, a deu observacions aquest 2025, repartides entre Tarragona i Girona.
“Cada vegada el veiem més sovint en immersions poc profundes”, explica Lisa Derksen Castillo, bussejadora participant a la BioMARató. “El seu color vermellós és inconfusible i abans era impensable trobar-lo aquí.”
També s’ha tornat a observar el llimac marí del sargàs (Scyllaea pelagica), detectat per primera vegada al Mediterrani occidental durant l’edició de 2023 i reportat enguany 18 vegades. Aquesta espècie de nudibranqui, un petit mol·lusc sense closca de tons grocs i verdosos, habita sobre masses d’algues flotants del gènere Sargassum, típiques de mars tropicals i subtropicals com el Carib i el golf de Mèxic. La seva presència creixent al Mediterrani occidental suggereix una ampliació del seu rang de distribució associada a l’augment de la temperatura de l’aigua.
Més conseqüències de l’escalfament
L’augment de la temperatura del mar no només pot modificar la distribució de les espècies, sinó també els seus cicles biològics i comportaments naturals. Un exemple recent és la floració primerenca de la Posidonia oceanica, observada enguany a l’Alt Empordà, a Cala Montgó (l’Escala) el 7 de setembre i, una setmana després, encara més al nord, a Cadaqués, per l’aficionat Ferran Roure.
“Fins ara, les primeres floracions reportades a la BioMARató s’havien registrat a la província de Tarragona, per això sorprèn veure-les tan d’hora i tan al nord, possiblement com a resposta a l’estrès tèrmic acumulat d’aquest estiu”, explica Xavier Salvador, tècnic de MINKA.
Paral·lelament, s’han registrat quatre exemplars de nero (Epinephelus marginatus) possiblement afectats per betanodavirus, un patògen que pot infectar diverses espècies de peixos i que veu afavorida la seva incidència en aigües més càlides.
Les anàlisis de l’ICM-CSIC confirmen que els darrers anys han estat marcats per un escalfament persistent i diverses onades de calor marines, amb episodis especialment intensos el setembre de 2022, l’octubre de 2024 i la segona meitat de setembre de 2025. Segons les dades de la sèrie oceanogràfica de l’Estartit (mantinguda amb suport de l'ICM-CSIC) enguany també es va registrar un episodi destacat a finals de juny i a principis de juliol, amb un rècord de 26,8 °C i anomalies a la conca catalano-balear d’uns +5ºC i temperatures pròpies d’agost.
Tot i això, l’agost de 2025 no ha resultat tan extrem com altres estius recents, com el de 2023. En conjunt, les temperatures del 2025 s’han mantingut bona part de l’estiu, i fins i tot de l’hivern anterior, per sobre del percentil 90. Aquest patró es pot consultar al producte d’onades de calor marines d’ICATMAR.
L’any de les escurçanes i mantes
El 2025 també ha estat un any especialment ric en observacions d’escurçanes i mantes, amb més de 390 registres d’elasmobranquis corresponents a 14 espècies diferents, a les tres províncies catalanes. Entre elles destaca la mantelina (Gymnura altavela), una espècie fins ara molt poc freqüent a Catalunya que enguany s’ha registrat en 15 ocasions, amb diverses observacions a la província de Girona, on no s’havia detectat en cap BioMARató anterior.
Aquests peixos cartilaginosos responen de manera desigual a l’escalfament global del mar: mentre que algunes espècies tendeixen a acostar-se a la costa en aigües més càlides, com les mantes i escurçanes, d’altres, com les rajades, poden replegar-se cap a zones més fondes i fredes.
Tot i l’augment d’observacions registrades enguany, més cites no sempre significa una major abundància d’individus, sinó sovint una major activitat d’observació o millor cobertura del litoral gràcies a la participació ciutadana. Per això és tan important contextualitzar aquestes observacions i mantenir aquest seguiment en el temps: per entendre bé els canvis reals de les poblacions d’espècies.