Està previst el desplegament d'una sèrie d'aparells per mesurar diferents variables oceanogràfiques a una fondària d'entre 2 i 4 quilòmetres en set punts situats entre els 34 i 19ºS al llarg del meridià 10ºW.
Amb l'objectiu de comprendre millor el funcionament de la circulació global profunda i la seva influència en el clima de la Terra, un grup d'investigadors liderat per experts de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), la Universitat de Las Palmas (ULPGC) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), entre altres centres internacionals, ha posat en marxa el projecte SAGA (de les sigles en anglès South Atlantic Gateway), finançat pel Pla Nacional d'I+d+I de l'Estat.
La circulació global profunda o cinta transportadora oceànica forma part de la circulació oceànica a gran escala. Aproximadament la meitat d’aquesta cinta s'origina al nord de l'Atlàntic, on es formen les aigües profundes que viatgen cap al sud fins a arribar al Corrent Circumpolar Antàrtic, que les transporta a la resta d'oceans.
Les aigües que compensen aquest flux profund circulen més a prop de la superfície, atravessant l'Atlàntic Sud cap a l’oest fins que arriben al corrent del Golf, originat al golf de Mèxic, i arriben a les zones de formació de les aigües profundes, al gir subpolar àrtic, que està per sobre de Terranova i les illes britàniques.
Això fa de l'Atlàntic Sud un veritable encreuament de camins que regula la intensitat de la cinta transportadora oceànica, un component clau de sistema climàtic encarregat de transportar les aigües càlides cap al nord i les aigües fredes cap al sud. A l'Atlàntic Sud els corrents profunds travessen la dorsal atlàntica cap a l'est, mentre que els més superficials i intermedis viatgen cap a l'oest.
Una gran campanya
L'equip investigador involucrat en el projecte va salpar a principis de març del Port de Punta Arenas (Xile) en el marc de la campanya oceanogràfica SAGA10W i arribarà a finals d'abril a Gran Canària (Espanya). Durant aquest període, està prevista la instal·lació, al llit marí, de diferents equips que han de permetre esbrinar com es comporten els corrents de l'Atlàntic Sud i de quina manera estan connectats amb l'oceà Austral, el que banya l'Antàrtida.
"En l'actualitat, es coneixen bastant bé els corrents de superfície i com aquests reparteixen la calor a les diferents regions de la planeta gràcies als satèl·lits, però tenim molt poca informació dels corrents profunds, claus en el funcionament de la cinta transportadora oceànica", comenta Mikhail Emelianov, el cap de la campanya SAGA10W a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa.
Durant la campanya està previst el desplegament d'una sèrie d'aparells per mesurar diferents variables oceanogràfiques a una profunditat d'entre 2 i 4 quilòmetres de profunditat en set localitats situades entre els 34 i 19ºS al llarg del meridià 10ºW: 4 PIES (Pressure Inverted Echo Sounder) -que permeten reconstruir l'estructura termohalina de la columna d'aigua- i 3 ancoratges que incorporen correntímetres -mesuren els corrents- i CTDs -mesuren la temperatura, la salinitat i la conductivitat de l'aigua.
Els ancoratges romandran a l'aigua dos anys i després es recolliran per analitzar-ne les dades. Els PIES, en canvi, reposaran sobre el llit marí durant quatre anys, tot i que als 16 i al cap de 32 mesos s'alliberaran unes unitats que pujaran fins a la superfície del mar per transmetre les dades recopilades.
"Gràcies a aquests equips podrem mesurar de forma ininterrompuda durant diversos anys la quantitat d'aigua que s'intercanvia entre les regions tropicals i subantàrtiques", explica el director de l'ICM Josep Lluís Pelegrí, un dels investigadors involucrats en el projecte. Segons el director, "la instal·lació d'aquests equips és totalment innovadora i contribuirà a millorar considerablement la capacitat de la comunitat internacional per mesurar i comprendre el funcionament de la cinta transportadora global".
"SAGA situarà a Espanya en una posició de referència pel que fa a la monitoratge dels corrents marins, fomentant així les col·laboracions amb altres centres d'investigació marina espanyols, dels Estats Units, França, Sud-àfrica, Brasil, Argentina i Alemanya, entre d'altres”, asseguren els investigadors del projecte.
A part de l'ICM, la ULPGC i l'IEO, també participen en aquesta iniciativa la Unitat de Tecnologia Marina (UTM), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Centre d'Investigació Científica i d'Educació Superior d’Ensenada (CICESE) de Mèxic, la Universitat Pierre et Marie Curie (França) i la Universitat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica).