Un nou estudi liderat per l'ICM ha revelat noves variables a tenir en compte, com la morfologia de la falla, en els sistemes d'alerta primerenca de tsunamis.
Un estudi liderat per investigadors del Institut de Ciències del Mar (ICM) ha descobert que les falles de salt en direcció tenen més potencial per generar tsunamis costaners del que es creia fins ara. El treball, publicat a la revista Scientific Reports, analitza la falla activa de salt en direcció d'Averroes, situada al mar d'Alborán, i desvetlla les zones costaneres pròximes que es podrien veure afectades per l'arribada d'onades de tsunami, així com la magnitud que podria assolir la inundació.
"Aquestes onades gegants poden representar una amenaça per a les poblacions costaneres, danyar infraestructures marines i terrestres, i provocar una crisi econòmica i mediambiental. Aquests resultats resultaran vitals per millorar les mesures de planificació encaminades a la mitigació de l'impacte d'un possible tsunami", explica el geòleg de l’ICM Ferran Estrada.
Els tsunamis es desencadenen per desplaçaments sobtats del fons marí i, en general, s'originen per l'activitat sísmica de les falles normals i inverses. No obstant això, les falles de salt en direcció, que separen blocs que es desplacen lateralment, se solen descartar com a agents desencadenants de tsunamis.
"La falla d'Averroes presenta, en el seu extrem nord-oest, un salt vertical de fins a 5,4 metres que hauria generat un terratrèmol de magnitud 7. Hem estudiat l'activitat de la falla dels últims 124.000 anys i, segons els registres històrics, l'últim terratrèmol generat per aquesta fractura va poder haver estat en l'any 365 de la nostra era", afegeix Estrada.
Gràcies a un model matemàtic de la deformació del fons marí, l'equip investigador ha calculat el comportament de les masses d'aigua del Mar d'Alborán en cas d'un nou episodi sísmic a la falla. Segons aquesta simulació d'escenaris possibles, les ones de tsunami es propagarien en dos ramals principals i aconseguirien i inundarien sectors densament poblats de la costa sud d'Espanya i del nord del Marroc. Aquestes onades podrien arribar als sis metres d'alçada i trigarien a arribar a la costa entre 21 i 35 minuts.
"Són episodis massa ràpids perquè els sistemes d'alerta primerenca actuals funcionin amb èxit. Aquestes troballes indiquen que el potencial per generar tsunamis de les falles de salt en direcció s'ha de tenir en compte per a la reavaluació dels sistemes d'alerta primerenca de tsunamis", conclou el geòleg de l'ICM.