A l’“A Fons” d’aquest mes parlem del Gran Apagada Ibèrica, les seves causes i conseqüències amb el nostre company Antonio Turiel (ICM-CSIC), una de les veus més crítiques pel que fa a la transició energètica convencional.
El 28 d’abril de 2025, la península Ibèrica es va submergir en la foscor. Des de les grans ciutats fins als pobles rurals, milions de persones van quedar-se sense electricitat durant hores. Més enllà de les incomoditats quotidianes —ascensors aturats, semàfors apagats, comunicacions caigudes—, allò que es va viure aquella jornada va ser un símptoma d’una crisi energètica més profunda, una que l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Antonio Turiel feia anys que advertia. La seva xerrada titulada “Causes i conseqüències energètiques i ambientals de la gran apagada ibèrica”, que va tenir lloc poc després de l’esdeveniment, no només va servir com a diagnòstic tècnic, sinó com una crida urgent a repensar el model energètic vigent.
Turiel, físic, matemàtic i una de les veus més crítiques pel que fa a la transició energètica convencional, va exposar el que, segons ell, va ser una tempesta perfecta: una xarxa elèctrica saturada pel creixement abrupte de la producció fotovoltaica, una infraestructura obsoleta i una gestió política i industrial que ha prioritzat els beneficis immediats per sobre de l’estabilitat a llarg termini.
Segons l’investigador, l’origen de l’apagada no va ser tant la manca de generació com la seva descoordinació. En els darrers anys, Espanya ha experimentat un boom en instal·lacions solars, tant en l'àmbit domèstic com industrial. Aquest creixement, celebrat pels governs i els mercats com un triomf verd, ha tingut la seva cara fosca: moltes d’aquestes plantes no compten amb estabilitzadors de xarxa, dispositius essencials que permeten mantenir l’equilibri entre l’oferta i la demanda d’electricitat i altres característiques del senyal elèctric, com el voltatge i la freqüència. Sense ells, la producció fotovoltaica es converteix en una font inflexible, incapaç de respondre als problemes que a vegades es presenten a la xarxa i, per tant, en cas d’incidències importants, no pot respondre-hi.
“El sistema elèctric està dissenyat per funcionar com una orquestra ben afinada, on cada instrument entra en el moment just. Però el que tenim ara és una cacofonia de violins desafinats”, va exposar Turiel en la seva intervenció. Quan a la tarda del 28 d’abril una alta producció solar va coincidir amb una baixa demanda i una feble capacitat d’ajust, el resultat va ser un col·lapse tècnic en cadena.
Segons l’investigador, si les companyies elèctriques haguessin invertit en els sistemes d’estabilització necessaris i no haguessin pressionat per relaxar les normatives al respecte, l’apagada no s’hauria produït. Així mateix, l’investigador va destacar que el govern havia aprovat l’any 2022 una normativa per a la connexió a la xarxa d’alta tensió que exigeix de facto la incorporació d’aquests dispositius, però que no afecta tot el que s'instal·la amb anterioritat a aquesta data.
Més enllà de la qüestió tècnica, Turiel va situar l’apagada en un context molt més ampli: el dels límits físics i ecològics del sistema energètic actual. Segons ell, la transició energètica tal com s’està duent a terme —substituint combustibles fòssils per renovables sense reduir significativament el consum— no és sostenible.
“Ens estem enganyant si creiem que podem continuar vivint igual, simplement canviant la font d’energia”, va sentenciar. En la seva opinió, el risc de col·lapse no és només elèctric, sinó civilitzatori".
Aquest diagnòstic és coherent amb les seves anàlisis anteriors, on ha insistit que l’accés a l’energia barata i abundant ha estat una anomalia històrica més que no pas una norma. En un planeta finit, amb materials limitats i una biosfera al llindar del col·lapse, la idea d’un creixement perpetu impulsat per tecnologies netes es presenta tan perillosa com il·lusòria.
Per a Turiel, la gran apagada no és una excepció sinó un avís. Una mostra del que pot passar si no es reorienta el rumb de la transició energètica cap a un model més racional, descentralitzat i, sobretot, sobri en consum. Per això, l’expert defensa avançar cap a un sistema on la demanda s’ajusti a l’oferta i no al revés, la qual cosa implicaria un canvi profund en els nostres hàbits de vida: menys mobilitat, menys consum, menys dependència tecnològica.
Per descomptat, aquesta proposta no és fàcil de pair ni d’aplicar. Suposa trencar amb dècades de polítiques orientades al creixement, amb interessos econòmics de gran envergadura i amb una ciutadania poc disposada a renunciar al seu confort. Però l’investigador insisteix: “no es tracta de triar entre canvi o continuïtat, sinó entre canvi planificat o col·lapse forçós”.
En aquest sentit, també va apel·lar al paper de l’Estat:
“Un sistema elèctric resilient no pot deixar-se en mans de les lògiques del mercat”. En aquest sentit, Turiel assegura que cal una intervenció pública que garanteixi la inversió en infraestructures crítiques, promogui l’accés equitatiu a l’energia i eduqui la població sobre la necessitat d’una transformació profunda.
Les conseqüències de l’apagada van ser múltiples i encara es continuen avaluant: pèrdues econòmiques, interrupcions en serveis essencials, paràlisi del transport i, sobretot, una sensació generalitzada de vulnerabilitat. Però si alguna cosa va deixar clara aquella nit, va ser que la seguretat energètica no pot donar-se per feta. I que darrere de cada endoll, cada bombeta i cada electrodomèstic, hi ha una xarxa complexa la qual estabilitat depèn de decisions tècniques, polítiques i socials que no poden continuar posposant-se.
En paraules de Turiel, “el que va passar no és una fallada puntual, sinó un símptoma que estem jugant amb foc. I com més triguem a reaccionar, més probabilitats hi ha que aquest incendi ens devori”.
La xerrada va acabar amb una nota esperançadora, però alhora realista. “La sortida existeix, però requereix voluntat política, consciència ciutadana i una transformació profunda del nostre model de vida”. No es tracta de tornar a les cavernes, com caricaturitzen alguns, sinó de trobar un nou equilibri entre tecnologia, ecologia i justícia, va advertir. Un en què la llum no depengui només del que passa als panells solars, sinó del que passa en les nostres consciències.