És la conclusió principal d’un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) que analitza per primera vegada com aquesta pressió està afectant, no només espècies individuals, si no comunitats i ecosistemes sencers.
Un nou estudi internacional publicat recentment a la revista Ecology Letters ha demostrat que l’acidificació del Mediterrani—causada per l’augment del CO₂ atmosfèric— està simplificant la biodiversitat i modificant el funcionament dels ecosistemes costaners de casa nostra. Tot i que fins ara els efectes d’aquesta pressió sobre espècies individuals s’havien estudiat àmpliament, existeixen pocs treballs que analitzin com canvien simultàniament comunitats i ecosistemes sencers com a conseqüència d’aquest augment de diòxid de carboni a l’atmosfera.
El treball, dut a terme als respiradors naturals de CO₂ d’Ischia (Itàlia) —zones costaneres on bombolles volcàniques de CO₂ redueixen de manera natural el pH de l’aigua—, mostra com l’acidificació afecta processos clau de l’oceà com la calcificació, la fotosíntesi, la respiració o l’absorció de nutrients. Els resultats indiquen que aquestes alteracions condueixen a comunitats més simples, menys diverses i dominades per unes poques espècies resistents, que desplacen les més sensibles, especialment aquelles que formen estructures calcàries -essencials per a la construcció d’hàbitats marins, la regulació del cicle del carboni i la protecció de les costes-.
Un laboratori natural per entendre el futur de l’oceà
Per a l’elaboració de l’estudi, l’equip científic va col·locar i trasplantar petits suports en diferents punts de la costa d’Ischia on el CO₂ que s’allibera del fons marí fa baixar de manera natural el pH de l’aigua. Aquests punts reprodueixen les condicions que es preveuen en un futur amb un oceà més acidificat, la qual cosa ha permès veure com es reorganitzen i com canvia el funcionament de comunitats marines senceres.
En general, els resultats evidencien una transició ecològica marcada. A mesura que disminueix el pH, els organismes calcificadors —com les algues coral·lines i els briozous— desapareixen ràpidament, mentre que les espècies no calcificadores de creixement ràpid, especialment algunes algues, s’expandeixen. Les autores i autors de la investigació subratllen que aquest canvi comporta una pèrdua substancial de biodiversitat i de biomassa, simplificant l’estructura dels ecosistemes costaners.
Canvis profunds en el funcionament dels ecosistemes
L’equip científic assegura que aquests canvis estructurals estan alterant considerablement el funcionament de l’ecosistema. En aquest sentit, s’observa que, en condicions de pH baix, les taxes de calcificació disminueixen entre un 50% i un 90%, fins a desaparèixer completament en els casos més extrems. En canvi, la fotosíntesi i l’absorció de nutrients augmenten de manera notable, arribant en alguns casos a multiplicar-se per més de 200 si es consideren en relació amb la biomassa. A més, les comunitats exposades a condicions d’acidificació durant gairebé 15 anys mostren els mateixos patrons, fet que indica que aquests canvis es mantenen estables a escala ecològica.
“Els nostres resultats demostren que l’acidificació oceànica no simplement debilita els ecosistemes, si no que també els reorganitza”, explica Jérémy Carlot, l’autor principal de l’estudi.
«Quan les espècies calcificadores desapareixen, les algues de creixement ràpid ocupen el seu lloc i reconfiguren el flux d’energia i nutrients als hàbitats costaners. Aquests canvis redefiniran el funcionament i la resiliència dels ecosistemes mediterranis en un context d’elevades concentracions de CO₂», afegeix l’investigador.
D’altra banda, l’equip destaca que, tot i que alguns processos semblen intensificar-se quan es normalitzen per unitat de biomassa, aquests increments amaguen una reducció significativa de la biomassa total de la comunitat. Com a conseqüència, s’espera que la productivitat global per metre quadrat disminueixi sota condicions d’acidificació més extremes. A més, les expertes i experts assenyalen que altres pressions climàtiques —com l’escalfament o la desoxigenació— probablement intensificaran la pèrdua d’espècies i alteraran encara més el funcionament dels ecosistemes.
En conjunt, l’estudi mostra que comprendre els impactes climàtics requereix mirar més enllà de les espècies individuals i avaluar el funcionament dels ecosistemes complets. A través de l’anàlisi de gradients naturals de CO₂, les investigadores i investigadors aporten una evidència rara i valuosa sobre el terreny que l’acidificació oceànica ja està provocant canvis funcionals previsibles als esculls rocosos mediterranis. Això subratlla la necessitat urgent de reduir les emissions de carboni i disminuir la nostra petjada global de CO₂ per protegir els ecosistemes costaners.